“La incorporació de noves agències a Worldcom és sempre una bona notícia per a totes les sòcies i per als nostres clients”, assenyala Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel. “Tant Carralsierra com We Are DNA aporten una experiència molt sòlida en els seus respectius mercats i especialitats, i estem segurs que la seva incorporació enriquirà el treball conjunt de tota la xarxa”.

Carralsierra és una agència de comunicacions estratègiques independent amb seu a Ciutat de Mèxic i més de 18 anys d’experiència assessorant a organitzacions en comunicació corporativa i financera, gestió de reputació i relacions públiques, així com en situacions de crisis. Per altre costat, We Are DNA ajuda els seus clients a crear marques més sòlides i millors negocis, ajudant-los a trobar, retenir i comprometre al talent que necessiten per a tenir èxit. Són referents en tot el relacionat amb la proposta de valor a l’empleat (EVP), employer brànding, atracció de candidats i compromís dels empleats.

La benvinguda a aquestes agències a la xarxa de Worldcom marca la finalització d’un rigorós procés de selecció i verificació que garanteix la compatibilitat de l’agència sol·licitant amb els estàndards de confiança i col·laboració que han definit a The Worldcom PR Group des de la seva fundació en 1988. Com a nous partners, Carralsierra i We Are DNA s’uneixen a un grup sòlid i global d’agències que comparteixen obertament coneixements i millors pràctiques, utilitzen l’associació per a atendre els seus clients en expansió i col·laboren en noves oportunitats adaptades a les necessitats locals, regionals i globals de qualsevol soci o client de Worldcom.

Benvinguts a Worldcom!

La Carta de la Diversitat és un manifest que promou 10 principis europeus que reflecteixen el compromís de les empreses i institucions amb la igualtat d’oportunitats en el món laboral. Ja sigui en termes de gènere, edat, discapacitat, origen ètnic, orientació sexual o qualsevol altra condició individual, social o cultural, les organitzacions signants d’aquest moviment reconeixen i valoren la diversitat com un actiu fonamental per a l’èxit empresarial i la sostenibilitat.

Més de 1.600 organitzacions han signat aquest compromís a Espanya i 17.500 a la Unió Europea. I no podem estar més orgulloses de ser una d’aquestes empreses compromeses!

Accedeix al vídeo

Renovem el nostre compromís amb la Diversitat en un mes en què se celebra el Mes Europeu de la Diversitat, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Plataforma de Cartes de la Diversitat de la UE, que té com a objectiu celebrar i promoure la diversitat en el lloc de treball.

Els 10 principis de la Carta de la Diversitat:

Els 10 principis de la Carta de la Diversitat són:

Descàrrega aquí la infografía

Sabies que el 82 % de les persones consumidores assegura que el compromís de les marques amb la diversitat, la igualtat i la inclusió influeix en les seves decisions de compra (Font: Kantar) Si necessites que t’ajudem a impulsar una cultura empresarial més inclusiva, des de la nostra divisió DEI Channel podem ajudar-te amb consultoria, formació solucionis a mesura i una metodologia pròpia basada en IA. Contacta’ns!

Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.

Com s’informen els joves?

D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.

D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.

Una informació més ràpida i en diversos formats

En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.

La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.

Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.

Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals

La mort de la televisió?

Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.

Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.

Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.

En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.

Què és un manual d’identitat corporativa i per a què serveix?

Un manual d’identitat corporativa és una guia que estableix normes per mantenir la coherència visual i verbal d’una marca, assegurant que aquesta sigui sempre reconeixible i consistent. En definitiva, és un document que defineix com es comunica la marca en tots els canals i davant qualsevol dels seus públics. 

El manual d’identitat corporativa també es pot anomenar guia d’estil de marca.

Més enllà d’un logotip atractiu o una tipografia elegant, la identitat de marca estableix la manera com la marca es comunica amb la seva audiència, evitant que la seva gestió visual i verbal sigui desordenada o poc coherent. Així, crea un imaginari propi que permet al públic identificar-la fins i tot sense necessitat de veure’n el nom.

Et posem alguns exemples: 

Mira aquests colors corporatius. Els relacionaries amb alguna marca? Segur que et ve al cap alguna…

Resultat: a més a més dels colors, les empreses s’associen a determinats valors o a una identitat. Per exemple, la coneguda marca tèxtil Ecoalf ens recorda immediatament la sostenibilitat; mentre que IKEA ens evoca un sentiment familiar i acollidor (a més de posicionar-se com a marca assequible); o Coca-Cola està vinculada a moments de felicitat i d’entreteniment amb persones estimades.

Aquests són només alguns exemples de marques que han treballat en profunditat una identitat de marca durant anys per aconseguir un posicionament coherent i reconeixible.

Ets capaç de reconèixer la identitat de les marques més conegudes? https://www.youtube.com/watch?v=Lpn-UuaI9z4 

Quins són els passos a seguir per crear un manual d’identitat corporativa?

Ara que tenim clar què és un manual d’identitat, passem a definir tots els elements que s’han d’incloure perquè sigui complet i professional:

1. Objetiu i missió de la marca

El primer pas consisteix a definir l’objectiu principal de la marca, la seva missió i propòsit. Per exemple, la definició de la missió de Google és: “organitzar la informació del món i fer-la universalment accessible i útil”.

En aquest punt es pot crear el que es defineix com a eslògan o claim, una frase breu capaç d’identificar l’essència de la marca sense necessitat de mostrar el logotip. Qui no reconeix el icònic “Just do it” de Nike o el “I’m Lovin’ It” de McDonald’s? Són frases que resumeixen la identitat i que es mantenen en la memòria del públic.

 2. Logotip, isotip o imagotip

Habitualment es parla de “logotip” per referir-se a qualsevol element gràfic de la marca, però convé diferenciar entre:

• Logotip: només el nom de la marca en format de text.
• Isotip: símbol o icona que identifica la marca sense text.
• Imagotip/Isòlogotip combinació de logotip i isotip. L’imagotip permet separar els elements, mentre que l’isòlogotip els fusiona en un únic disseny.

El logotip representa la cara visible de la marca i ha de ser senzill, reconeixible i coherent amb els seus valors. Algunes pautes a seguir:

• Ha de dissenyar-se sobre una retícula, mantenint sempre les mateixes proporcions.
• Ha de poder representar-se tant en positiu, és a dir, com es veuria el logotip sobre fons blanc o clar; com en negatiu, és a dir, el logotip en blanc sobre fons negre o fosc.
• Ha de ser adaptable a qualsevol suport i format sense perdre llegibilitat ni nitidesa: des de fullets impresos fins a bàners per a la web.
• Ha d’incloure normes de “do’s and dont’s”, indicant com s’ha d’aplicar la imatge de marca. Per exemple:

Do’s (com utilitzar correctament el logotip)

• Utilitzar el logotip blanc sobre fons fosc o negre sobre fons clar.
• Mantenir sempre les proporcions i espais definits a la retícula.

Don’ts (com no utilitzar el logotip)

• Estirar o comprimir el logotip modificant-ne les proporcions.
• Col·locar-lo sobre un fons que en dificulti la lectura, per exemple una textura.

3. Colors corporatius

Els colors corporatius identifiquen i diferencien la marca. Algunes empreses fins i tot registren el seu propi color, com per exemple Coca-Cola o Tiffany & Co., per tal que sigui exclusiu. Són capaços de transmetre emocions i valors; els colors escollits han de tenir bona llegibilitat i ser accessibles per a persones amb dificultats visuals. Per a això, es poden utilitzar eines de contrast WCAG que garanteixen que els textos siguin visibles sobre qualsevol fons.

És important considerar els diferents codis de color:

• Digital: en aquest context, els colors es representen mitjançant codis que la pantalla pot interpretar, perquè les pantalles utilitzen llum per mostrar els colors:
• RGB, que combina vermell, verd i blau per crear els colors que veiem a la pantalla.
• Hexadecimal, un codi de sis dígits utilitzat en desenvolupament web.
• Imprès quan treballem amb materials que s’han d’imprimir, els colors es creen combinant CMYK (cian, magenta, groc i negre), ja que són les tintes amb què treballen les impressores.

4. Tipografia

L’elecció de la tipografia és crucial per a la coherència visual. Cal especificar la tipografia principal i les secundàries, si n’hi ha. Detallant el nom, els diferents pesos i els estils de paràgraf segons s’utilitzin en els diferents tipus de text.

La tipografia ha de reflectir la personalitat de la marca: per exemple, una marca tecnològica sol utilitzar una sans serif moderna, mentre que una marca de luxe opta per una serif més clàssica.

La diferència entre aquestes dues categories és:

• Serif: tipografies amb petits remats o ornaments al final de les lletres, que transmeten un estil clàssic i elegant.
• Sans serif: tipografies sense remats, de línies simples i netes, que comuniquen una imatge moderna i contemporània, ideal per a marques tecnològiques o actuals.

5. Guia de veu i to

Cada marca té la seva pròpia veu, igual que les persones. No utilitzem el mateix to en una reunió de feina que en una conversa familiar, i el mateix passa amb les marques.

La guia de veu i to defineix si la marca serà propera, professional, amigable, formal…, i com adaptarà el seu to segons el canal o la situació.

Per estructurar aquesta guia, es recomana definir el Core Strategy Statement, que és un enunciat breu que actua com a columna vertebral de l’estratègia de la marca i que defineix:

1. Qui és el públic objectiu
2. Quinanecessitat cobreix el producte o servei que ofereix l’empresa<
3. Com cobreix aquesta necessitat la marca
4. Quin és el valor diferencial de la marca

6. Estil d’iconografia

Les icones acompanyen el contingut visual i ajuden a comunicar de manera ràpida. Per mantenir la coherència:

• Definir si les icones seran plenes o amb contorn.
• Establir el gruix de les línies, els marges i l’estil dels vèrtexs.
• Mantenir una paleta de colors harmoniosa.

Disposar d’una biblioteca d’iconesajuda a estalviar temps i a garantir la consistència visual.

Un exemple destacat de coherència en el llenguatge visual de marca és Apple, la iconografia de la qual manté uniformitat i claredat en tots els seus productes i plataformes.

7. Estil d’il·lustració/fotogràfic

Si la marca utilitza il·lustracions com a part de la seva identitat i discurs de marca, aquestes han de tenir una coherència visual. El mateix passa amb la fotografia: la manera com es graven i es capturen les imatges es relaciona directament amb la marca i ha d’estar correctament pautada en el manual d’identitat corporativa d’una empresa.

A LF Channel, mantenim un estil fotogràfic coherent en els nostres continguts per a xarxes socials, utilitzant imatges en blanc i negre que ressalten el color principal de la marca: el taronja.

Per què la teva marca necessita un manual d’identitat corporativa?

El manual assegura una imatge consistent i alinea tot l’equip amb els estàndards de la marca. Els seus principals beneficis són:

• Coherència en totes les comunicacions:Avui dia, les marques interactuen amb el seu públic a través de múltiples canals. Un manual estableix com s’ha de comunicar la marca en cada mitjà, garantint que el missatge sigui coherent en qualsevol context.
• Transmetre els valors de la teva marca: Cada element visual i verbal comunica alguna cosa. Un color pot evocar emocions, i el to de la comunicació transmet la personalitat de la marca. En un món digitalitzat, la proximitat, la humanitat i l’autenticitat són valors que els usuaris busquen i recorden.
• Diferenciació davant la competència: Una marca reconeixible necessita una veu pròpia i consistent. El manual assegura que la comunicació i la imatge reflecteixin la identitat única de l’empresa, ajudant a destacar en un mercat saturat.

Vols veure com treballem la identitat de marca per a LF Channel i altres empreses? Dona un cop d’ull a alguns dels nostres projectes gràfics a la nostra pàgina dePinterest

Exemples de manuals d’identitat corporativa

El poder de la marca es percep primer amb els ulls. Per entendre com les marques apliquen la seva identitat de manera consistent, et deixem a continuació alguns exemples de manuals d’identitat corporativa de marques conegudes:

Manual d’identitat corporativa d’IBM

https://www.ibm.com/design/language/ 

El manual d’IBM és un exemple de com una marca global manté la coherència en tots els seus productes, plataformes i comunicacions. Inclou pautes de tipografia, color, iconografia, layouti motion design<, així com principis d’experiència d’usuari, fet que fa que la seva identitat visual sigui clara a escala mundial.

Manual d’identitat corporativa de Spotify

https://developer.spotify.com/documentation/design 

El manual de Spotify proporciona pautes detallades sobre com aplicar la seva identitat visual de manera coherent en productes digitals i materials de màrqueting. Inclou normes d’ús de logotips, paleta de colors, tipografia, iconografia i components d’interfície.

Si vols portar la teva marca a un nou nivell i comptar amb suport professional per desenvolupar el teu manual d’identitat, a LF Channel podem ajudar-te a definir, dissenyar i aplicar la teva identitat de manera estratègica i coherent. Contacta amb nosaltres i t’ajudarem!

Què és una RFP?

Comencem pel principi. Una RFP és, en realitat, un document que utilitzen les empreses i institucions per sol·licitar a una selecció de proveïdors una proposta concreta per a la contractació d’un servei específic. En el sector del màrqueting i la comunicació, aquest document se sol crear quan una companyia busca una agència de comunicació o màrqueting per externalitzar un projecte o un servei, ja sigui de manera puntual o continuada, i per desenvolupar accions tan diverses com les de gabinet de premsa, la gestió de les xarxes socials, serveis de disseny gràfic, posicionament de líders d’opinió, relacions amb influencers o l’organització d’un esdeveniment corporatiu, entre d’altres.

Per què és important sol·licitar una proposta de comunicació a partir d’una RFP?

Tot i que pot semblar un document accessori o fins i tot prescindible a l’hora de buscar un proveïdor, la veritat és que és una eina clau per valorar diferents opcions a partir d’un mateix punt de partida, i així escollir l’agència que millor s’adequa de manera eficient a les necessitats de l’empresa que requereix aquests serveis.

És important dedicar temps a elaborar una RFP perquè:

• Ajuda a plantejar un objectiu clar: moltes vegades ens trobem amb empreses que volen contractar un servei, però no han definit internament per què ho volen fer. Quan prepares una RFP, has de pensar, en primer lloc, quins són els teus objectius de negoci, que es poden identificar plantejant-nos una pregunta senzilla: què espero aconseguir a curt i llarg termini amb la contractació d’una agència? Tenir un objectiu de creixement clar i plasmar-lo a la RFP ajuda que l’equip de consultors de l’agència de comunicació pugui definir una estratègia que encaixi realment amb el que vols aconseguir, en lloc d’una exposició d’accions de màrqueting a implementar sense cap full de ruta definit.
• Aporta ordre i claredat: aquest document ha de reflectir, d’alguna manera, tot el que necessitem aconseguir amb la contractació del servei, així com aportar informació sobre l’empresa, un context clau perquè un proveïdor extern entengui quina és la situació actual del negoci. Tot i que moltes empreses opten per donar aquests detalls en una reunió, és preferible poder-los deixar per escrit en un document que els proveïdors puguin tenir sempre a mà i consultar en qualsevol moment per orientar la seva proposta.
• Permet comparar: el document s’envia de la mateixa manera a totes les agències de comunicació i màrqueting amb les quals ens agradaria comptar en aquest procés de contractació. Per tant, totes parteixen d’una mateixa base de coneixement sobre l’empresa, així com dels objectius a assolir. A més, aquesta sol·licitud de proposta sol incloure el període de temps en què es vol realitzar el treball, els KPIs que s’esperen aconseguir, el pressupost estimat, etc. Com a resultat, les seves propostes de comunicació estaran alineades en la mateixa direcció estratègica i la seva comparació serà molt més senzilla que si sol·licitem propostes sense aportar la mateixa informació amb detall. La realitat és que el món de la comunicació és tan ampli, hi ha tantes opcions per arribar a un mateix objectiu que, si no s’ofereixen unes directrius similars, pots arribar a rebre de cada agència propostes completament diferents, amb pressupostos que poden variar en milers d’euros i entregables molt dispars, cosa que dificultarà la comparació i la selecció.
• Les propostes que rebràs seran molt més elaborades: quan deixes clares les expectatives des del principi, indicant què vols fer, els terminis i els resultats esperats, les agències de comunicació poden aprofundir molt millor en l’estratègia i proposar tàctiques que encaixin amb la teva empresa. A més, és una manera d’optimitzar el teu temps i pressupost en accions que són factibles i fàcils de posar en marxa.

En resum, invertir temps a elaborar una bona RFP és clau perquè el teu procés de selecció d’agència de comunicació sigui un èxit.

També pots llegir: Per què contractar una agència de comunicació és una opció rendible?

Quins elements ha de tenir una bona RFP

No existeix una fórmula concreta per plantejar l’estructura d’aquest document. De fet, en els 30 anys de LF CHANNEL hem vist milers de RFP i gairebé sempre segueixen una estructura diferent. No obstant això, hi ha alguns elements que considerem clau per a ambdues parts: tant perquè l’empresa contractant pugui comparar ràpidament els pros i contres de cada agència i fer una selecció eficient, com perquè la consultora pugui preparar una proposta que aporti valor real al client. Aquests elements són:

1. Context de l’empresa

Les agències poden investigar sobre l’empresa al seu web, xarxes socials o navegant per Internet, però hi ha molta informació de context que no apareix de manera pública i que pot ajudar a entendre millor la situació actual de la companyia. A l’hora d’elaborar aquesta informació, prova de respondre aquestes preguntes: quina és la situació actual de l’empresa, tant a nivell de negoci com comunicatiu? On vull que sigui l’empresa en els propers mesos? Com va néixer l’empresa i quina ha estat la seva trajectòria? Amb quins valors vull vincular la meva empresa?

2. Objectius de negoci

En aquesta secció explica de manera clara què pretens assolir: vols llançar un nou producte i donar-lo a conèixer? Aconseguir més clients en els pròxims 6 mesos? Posicionar-te com un referent davant diferents stakeholders? Establir aquests KPIs de negoci ajudarà les agències a entendre què cal posar en marxa per complir objectius de negoci, i no només de comunicació.

3. Públic objectiu

Defineix el públic en què vols que la proposta centri els seus esforços. Intenta acotar al màxim el segment de la població que més t’interessa.

4. Què esperes de l’agència proveïdora. Abast del seu treball

En aquest punt hauràs de definir la raó per la qual estàs buscant un nou proveïdor i què esperes que aconsegueixi. També recomanem delimitar l’abast del seu treball. Per exemple, pots especificar quines tasques o canals es gestionen actualment de manera interna i quins necessitaran suport per part de l’agència. Si tens molt clars els entregables que esperes de l’agència, també és important concretar-los.

Finalment, si la teva proposta inclou diversos mercats, especifica què esperes en cadascun d’ells. L’agència de comunicació et podrà ajudar mostrant la seva experiència a cada país, així com adaptar-se a les particularitats de cada regió.

5. Calendari

Tot i que no sempre és possible, idealment una bona RFP hauria d’incloure els terminis que l’empresa seguirà en cada fase del procés de selecció.

Algunes de les dates que recomanem tenir en compte són:

• Data límit de recepció de propostes
• Data límit per a la valoració de propostes i selecció de l’agència guanyadora
• Data límit per a la comunicació de l’agència guanyadora
• Data d’inici de la col·laboració

6. Pressupost i durada de la col·laboració

No totes les empreses disposen d’un pressupost definit quan llancen una RFP, però l’ideal és poder establir el pressupost mensual o anual destinat a aquest servei. En cas de no disposar d’una xifra concreta, es poden establir rangs o límits, ja que això farà que les propostes dels possibles proveïdors siguin realistes i s’ajustin al màxim a la situació de l’empresa, fent-les més viables.

7. Altres requisits i necessitats

També es poden tenir en compte altres detalls com:

• Instruccions per a la presentació de la proposta: si volem que totes les propostes segueixin un mateix format i estructura, podem especificar què han d’incloure i com volem que es presentin. Per exemple, pot ser que vulguem que s’inclogui l’equip que gestionarà el dia a dia del compte, les eines a utilitzar o les capacitats internacionals de l’agència.
• Criteris d’avaluació: si vols ser 100% transparent i disposar d’una eina que et permeti justificar la decisió final, es recomana establir i comunicar els criteris de selecció a la RFP, com ara el preu, la creativitat o l’experiència amb clients similars.

8. Persona de contacte

No t’oblidis de tancar el document incloent el nom, el càrrec i les dades de contacte de la persona que coordina aquest procés de selecció, perquè les consultores que tinguin dubtes puguin dirigir-se a la persona adequada abans de lliurar la seva proposta.

Si t’interessa contractar una agència de comunicació però tens dubtes sobre el seu procés de treball, tipus de serveis o resultats, contacta amb nosaltres i estarem encantats d’ajudar-te en el teu procés de selecció.

A continuació, et presentem una llista dels millors llibres de màrqueting recomanats per l’equip de LF Channel, bé perquè els ha ajudat a formar-se com a professionals en el sector, bé perquè els ha marcat en algun moment de la seva vida professional.

Esperem que t’agradin!

Els 8 millors llibres de màrqueting i comunicació que recomanem llegir o regalar des de LF Channel

• El senyal i el soroll, Nate Silver. Aquest llibre fa una anàlisi sobre com identificar informació valuosa entre tot el soroll informatiu, detectar tendències per a realitzar prediccions vàlides i planificar adequadament els successos que es preveu que ocorrin. En un món hiperconnectat i sobresaturat d’informació, un bon professional de la comunicació ha de saber organitzar les dades que li arriben i pronosticar tendències d’actualitat. L’adaptació a un panorama informatiu en constant canvi és essencial!
• El director, David Jiménez. Després de ser reporter de guerra durant gairebé dues dècades, David Jiménez es va convertir en director del diari El Mundo. En aquest llibre mostra com funcionen els mitjans de comunicació des de dins (egos, rivalitats i jocs de poder) així com el preu personal que es paga per no cedir a ells. Una crítica a la relació que existeix a Espanya entre periodisme i poder que tot bon professional de la comunicació hauria de conèixer.
• El desafiament Starbucks, Howard Schultz i Joanne Gordon. El llibre descriu la crisi que va sofrir la famosa marca Starbucks l’any 2007, provocada en deixar de costat alguns dels seus valors originals, com la connexió amb els seus empleats i clients o l’experiència única que oferia. Un dels autors del llibre, Howard Schultz, es va convertir en 2008 en CEO de la companyia per a liderar un canvi profund: salvar l’empresa sense perdre la seva essència. Aquest relat real t’atrapa des del principi i és 100% recomanable per als qui busquen històries de superació en l’àmbit empresarial. A vegades, per a aconseguir l’èxit, és necessari prendre decisions difícils.
• Grid systems, Josef Müller-Brockmann. Aquest llibre és un dels imprescindibles per als professionals interessats en el disseny dins del màrqueting. Ensenya a entendre com funcionen les composicions, a estructurar els continguts perquè funcionin visualment i, en definitiva, a conèixer com els elements gràfics són fonamentals per a aquesta disciplina.
• Roba com un artista, Austin Kleon. Si alguna cosa tenim clar els qui ens dediquem al món del màrqueting, és l’impacte que té la creativitat en el nostre treball. I en contra del que molta gent pensa, aquesta es pot treballar. Aquest llibre explica per què els artistes aprenen veient altres treballs, i ajuda el lector a descobrir el seu costat més creatiu perquè pugui crear la seva veu pròpia.
• The Communication Book: 44 Idees for Better Conversations Every Day, Mikael Krogerus i Roman Tschäppeler. Els autors han provat les 44 teories de comunicació més importants i les han plasmat en forma de llibre, acompanyades d’il·lustracions clares i entretingudes. És un manual perfecte per a aprendre, perquè combina coneixements teòrics amb consells pràctics i ajuda el lector a presentar les seves idees amb més claredat i millorar les converses professionals.
• The Brand Gap: How to Bridge the Distance Between Business Strategy and Design, Marty Neumeier. Un llibre per a comprendre el que porta construir una marca en totes les etapes, mostrant de manera innovadora, amb un enfocament creatiu i estratègic, com es creen les marques que es converteixen en essencials per a la societat. Un text completíssim que explica com construir i gestionar una marca, l’evolució del brànding i com el disseny determina l’experiència del client.
• El llibre vermell de les marques, Luis Bassat. I si el que cerques és un clàssic que mai passa de moda, aquí està! Luis Bassat és una de les grans cares en el món del màrqueting, i aquest llibre és essencial per a comprendre com les marques poden convertir-se en símbols memorables. Un must per a amants del brànding que explica de manera inspiradora com es construeixen, no sense gran esforç, les veritables històries d’èxit en el món del màrqueting.

Aquesta és tan sols una petita mostra de l’extensa bibliografia que podem trobar de llibres de màrqueting i comunicació i que als professionals del sector ens inspiren cada dia.

Dates clau per a regalar llibres de màrqueting (o qualsevol altra temàtica)

Algunes dates clau o efemèrides literàries més importants al nostre país són:

• 17 de març – Dia del Còmic
• 21 de març – Dia de la Poesia
• 23 d’abril – Dia del llibre o Sant Jordi
• 30 de maig – Comença la Fira del Llibre de Madrid
• 9 d’agost – Dia dels amants dels llibres
• Octubre – Mes de les Escriptores
• 24 d’octubre – Dia Nacional de les Biblioteques
• 11 de novembre – Dia de les Llibreries

Encara que mai és un mal moment per a regalar un llibre, si estàs pensant a regalar un llibre i no trobes el moment perfecte, potser alguna d’aquestes dates t’inspira.

Els professionals del màrqueting i la comunicació solem ancorar les nostres comunicacions a dates clau que són tendència. Si vols conèixer més dates clau entorn de les quals estructurar el teu pla de comunicació descarrega el nostre calendari per a crear un pla de RRPP gratuït.

Descarrega aquí el calendari de PR 2026

I, en aquest sentit, tenim una bona notícia: som una de les empreses beneficiàries del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament tecnològic, la innovació i la recerca de qualitat. Gràcies a aquesta ajuda, i donant-nos suport en la innovació, hem posat en marxa un Pla d’Acció amb l’objectiu de millorar la nostra competitivitat empresarial, per al que hem comptat amb el suport del Programa Pime Innova de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Què és el Programa Pyme Innova?

El Programa Pyme Innova és una iniciativa de la Cambra de Comerç d’Espanya i les Cambres de Comerç territorials, cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del Programa pluriregional d’España FEDER 2021-2027. Amb la finalitat d’impulsar la innovació com a eina competitiva clau per a les pimes, ofereix ajuda per a incorporar metodologies innovadores de manera sistemàtica en la seva activitat habitual. El programa combina assistència sobre innovació i suport econòmic per a la implantació de solucions concretes.

Innovació i consultoria: una inversió estratègica

A LF Channel estem convençudes que la innovació empresarial va molt més enllà del desenvolupament tecnològic, abastant altres aspectes com la manera en què les companyies ens organitzem, el mode en què prenem decisions o afrontem els reptes del mercat. Aquesta és la raó per la qual hem invertit en consultoria especialitzada, amb l’objectiu d’innovar la nostra pròpia gestió empresarial i millorar la nostra competitivitat, la qual cosa ens permet identificar les àrees de millora, optimitzar els processos i traçar un full de ruta més sòlid cap a un creixement sostenible.

Amb una inversió total de 7.000 € destinada a consultoria, i una ajuda de la UE de 2.800 € obtinguda a través del Programa Pime Innova (vigent del 23/12/2025 al 23/06/2026), a LF Channel fem un pas més en el nostre compromís amb la innovació i la millora contínua.

Considerem que aquest tipus de programes són fonamentals perquè les pimes espanyoles puguin competir en igualtat de condicions, i agraïm a la Cambra de Comerç de Barcelona i a la Unió Europea aquesta oportunitat i el seu suport per a continuar avançant en el teixit empresarial.

Al costat periodístic dels mitjans, la relació amb les relacions públiques sol ser tensa. Als periodistes se’ls bombardeja amb informació des de les agències, responsables de premsa i equips de comunicació cada dia. Continguts que, moltes vegades, es revisen amb desconfiança. Més d’una vegada hem sentit allò que el PR és “el costat fosc” de les comunicacions, o que, mentre el periodisme busca revelar la veritat, el PR és una manera de fer màrqueting per a una marca.

No només això, també existeix un cert prejudici estès contra aquells periodistes que consideren passar-se al món del PR. La sensació que fer aquest pas significa abandonar l’ofici. Com si hom deixés enrere les habilitats que va aprendre a la redacció. Moltes vegades, jo també ho vaig considerar així.

Per això, reconec que entrar al món de la comunicació corporativa no va ser una cosa que estigués en els meus plans des del principi. No va ser una transició planificada, sinó més aviat un gir personal i professional de 180 graus.

Vaig haver d’admetre una cosa que al principi costa reconèixer. Molts dels prejudicis que tenia sobre les relacions públiques, senzillament, no eren veritat. Amb el temps m’he adonat que aquesta visió és massa simplista. En la realitat, tots dos mons depenen molt més l’un de l’altre del que solem admetre. I no ho dic només perquè avui estigui en aquest costat de la vorera. També ho dic perquè, quan era a la redacció, vaig veure de primera mà com ha canviat la indústria dels mitjans.

Les redaccions avui fan més contingut que mai, però amb menys mans. El periodista ja no només investiga. També grava, edita, publica en diferents plataformes i, moltes vegades, fins i tot ha de mirar mètriques. El ritme informatiu és més frenètic que mai i l’espai per aprofundir en les històries s’ha reduït.

En aquest escenari, els equips de comunicació estratègica i de relacions públiques comencen a jugar un rol diferent. Més que rivals, poden transformar-se en aliats. Una part important perquè una història arribi a publicar-se és que arribi ben construïda a la redacció. I, moltes vegades, aquesta feina ja no es fa dins dels mitjans, sinó des dels equips de comunicació. Investigació, context, anàlisi de tendències, dades i construcció narrativa solen treballar-se abans que un periodista tan sols obri el document adjunt.

Des que vaig creuar al món del PR ho veig amb més claredat. Moltes de les històries que acaben en la conversa pública no neixen necessàriament en el vertigen de la redacció. Moltes vegades es generen en espais on sí que hi ha temps per investigar, ordenar idees i construir un relat amb sentit. Al final del dia es tracta d’explicar bones històries. I això, per a algú que ve del periodisme, sona força familiar.

Els periodistes, per la seva banda, necessiten contraparts que entenguin com funciona una redacció, que sàpiguen explicar temes complexos amb claredat, que comprenguin com encaixen en la conjuntura i que gestionin ràpid. El periodisme t’entrena justament per a això: detectar què és realment important en una història, fer les preguntes necessàries i explicar els temes de manera clara. Totes aquestes habilitats són exactament les que necessita algú que treballa en comunicació estratègica.

Per això tampoc sorprèn que molts periodistes acabin trobant el seu lloc en el món del PR. Porten amb ells una cosa que no sempre s’aprèn en un manual: entenen perfectament què necessita un periodista per interessar-se per una història. Saben que la rellevància, la claredat i el timing ho són tot. També estan acostumats a absorbir grans quantitats d’informació, detectar patrons i convertir tot això en una narrativa coherent.

Com més avanço en aquest camí, més m’adono que el periodisme no es queda enrere quan un canvia “de costat”. En realitat, es transforma en una de les eines més valuoses que pots tenir. Avui miro el periodisme i les relacions públiques d’una manera diferent de com ho feia quan treballava en mitjans. Ja no els veig com mons oposats, sinó com dues professions que, dins del mateix sector, quan s’entenen bé, es complementen.

I, de vegades, per adonar-se’n, cal atrevir-se a seure a l’altra banda de la taula.

Orlando Silva

PR Consultant

Com triar la millor agència de relacions públiques per a la meva empresa – LF Channel

Per a triar una agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B de primer nivell, el primer és definir clarament els objectius empresarials, els mercats objectius i els recursos interns. L’agència de relacions públiques més adequada per a una empresa en expansió que s’introdueix en el mercat estatunidenc no serà la mateixa que el soci ideal per a una marca europea consolidada que desitja aprofundir les seves relacions a Espanya o l’Índia.
Els criteris clau a avaluar a l’hora de preseleccionar agències inclouen:

• Experiència en el sector de la tecnologia B2B, SaaS, innovació o àmbits relacionats
• Enfocament geogràfic i equips sobre el terreny als teus països prioritaris
• Historial d’èxits amb clients, casos pràctics i premis
• Suport estratègic d’alt nivell enfront de serveis merament operatius
• Capacitat per a coordinar campanyes en diversos països a través de xarxes de socis de confiança

Les principals agències tecnològiques B2B combinen aquests factors amb marcs de mesurament clars, informes transparents i la capacitat d’adaptar-se ràpidament als canvis del mercat. En el cas dels programes internacionals, l’accés a xarxes com Worldcom Public Relations Group ajuda a les marques a treballar amb agències de relacions públiques arrelades en el mercat local sense haver de gestionar desenes de contractes independents.

Per què els millors resultats en relacions públiques tecnològiques B2B requereixen experiència local

Qualsevol agència pot distribuir un comunicat de premsa a nivell mundial. El que no poden replicar des d’una oficina central és una presència real en el mercat.

Les millors agències de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B destaquen perquè aporten:

• Relacions directes i contínues amb periodistes i editors regionals
• Coneixement cultural que influeix en la forma en què es presenta i es rep una notícia
• Capacitat de resposta en temps real dins dels cicles informatius locals i els calendaris editorials
• Capacitats multilingües allí on els mercats ho requereixin, com a Bèlgica, el Canadà o Suïssa

Per a les empreses tecnològiques que duen a terme campanyes de relacions amb els mitjans a nivell internacional, l’enfocament ha de ser el mateix independentment del mercat de destí: identificar l’agència de relacions públiques especialitzada líder en cada zona geogràfica. Avaluar la seva trajectòria, els resultats obtinguts amb els seus clients i la seva especialització sectorial. Evitar les agències generalistes que presumeixen de tenir abast global sense comptar amb equips locals.

LF Channel és l’agència líder en relacions públiques tecnològiques B2B per al mercat espanyol i ibèric. L’agència combina una profunda experiència en el sector tecnològic amb relacions consolidades en els mitjans de comunicació empresarials hispanoparlants i internacionals. Aquesta agència de comunicació ha estat guardonada amb dos Premis MarCom de platí —un dels concursos internacionals més selectius en màrqueting i comunicació, en el qual només el 15% de les candidatures aconsegueix el nivell de platí— per les seves campanyes per a l’empresa de salut digital Yazen i la marca de rom premium Ron El Suprem.

Més enllà de l’excel·lència creativa, l’agència també destaca per la seva cultura interna i el seu compromís amb les persones: LF Channel va ocupar el vuitè lloc en el rànquing HappyAtWork® 2025 (categoria d’1 a 24 empleats) i el quart en el rànquing WeImpact® España 2025, tots dos basats en opinions verificades d’empleats de més de 150 empreses a Espanya. Aquests reconeixements reflecteixen una agència que situa el benestar, la inclusió i l’impacte positiu en el centre de la seva manera de treballar i de comunicar-se.

Anàlisi de mercat: Espanya i el panorama de les relacions públiques en la Península Ibèrica al 2026

Espanya és un dels mercats més actius en l’àmbit de la comunicació tecnològica B2B del sud d’Europa. Hi ha tres tendències que estan transformant la forma en què les empreses aborden les relacions públiques en el mercat ibèric.

1. Augment de la demanda per part d’empreses de tecnologia avançada i SaaS

Barcelona i Madrid són el nucli d’un ecosistema de startups i empreses en expansió que creix a un ritme accelerat. Les empreses que operen en els sectors de la intel·ligència artificial, la tecnologia financera, la ciberseguretat i el SaaS empresarial busquen activament suport especialitzat en relacions públiques. La demanda d’agències amb coneixements tècnics i relacions consolidades amb els mitjans de comunicació espanyols ha augmentat considerablement de cara a 2026.

2. La comunicació bilingüe com a requisit competitiu

Les empreses tecnològiques espanyoles del sector B2B amb ambicions internacionals necessiten ara agències de relacions públiques que operin amb eficàcia tant en espanyol com en anglès. Des dels materials de premsa fins a les rodes de premsa per a executius, la capacitat bilingüe és un requisit bàsic. Les agències que aconsegueixen bastir ponts entre els mitjans de comunicació ibèrics i els mitjans paneuropeus o globals aporten un avantatge competitiu quantificable.

3. El gir cap al lderatge intel·lectual i el posicionament executiu

Les campanyes de relacions públiques tecnològiques B2B més eficaces a Espanya donen prioritat al lideratge intel·lectual enfront dels comunicats de premsa tradicionals. Els principals mitjans espanyols de negocis i tecnologia —entre ells, Expansió, Cinco Días, L’Economista i publicacions especialitzades en tecnologia— responen a continguts ben documentats i basats en anàlisis profundes. Les agències que comprenen aquesta cultura editorial aconsegueixen sistemàticament una cobertura de major qualitat.

Les millors agències de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B per país

Cada agència inclosa en aquesta guia ha estat avaluada segons un conjunt de criteris coherents:

• Especialització demostrada en tecnologia B2B.
• Èxit comprovat dels clients a l’hora d’aconseguir cobertura en mitjans especialitzats, empresarials i nacionals rellevants.
• Reconeixement a través de premis del sector, classificacions i reconeixement per part d’altres professionals.
• Opinions i testimoniatges de clients que confirmen la qualitat del servei prestat.
• Relacions actives amb periodistes dins del seu mercat específic.
• Capacitat demostrada per a gestionar campanyes internacionals des d’una base local.

L’especialització geogràfica va ser un criteri fonamental. Es va donar prioritat a les agències amb un profund coneixement del mercat enfront d’aquelles que afirmaven tenir un ampli abast regional sense comptar amb equips locals especialitzats.

Per a les empreses tecnològiques B2B que avaluen les agències de relacions públiques per mercat geogràfic, a continuació s’ofereix un resum de les principals agències especialitzades en cada regió clau:

• Espanya: LF Channel – Agència espanyola de relacions públiques B2B especialitzada en tecnologia, innovació i comunicació corporativa per al mercat ibèric. Amb 30 anys d’experiència, LF Channel combina una visió estratègica amb un enfocament personalitzat, oferint campanyes a mesura executades per equips d’alt nivell amb mentalitat empresarial. Reconeguda com una de les cinc millors agències de relacions públiques tecnològiques d’Espanya, l’agència gaudeix d’una excel·lent reputació tant a nivell nacional com internacional. LF Channel és membre actiu de les principals associacions professionals de comunicació i col·labora amb institucions i iniciatives afins al seu propòsit.
• França: Yucatan – Agència de relacions públiques amb seu a París especialitzada en tecnologia B2B, innovació, salut i automoció. Membre del Worldcom PR Group. Especialitzada en la coordinació de campanyes internacionals i en comunicacions bilingües (francès/anglès). Amb més de 30 anys d’experiència, Yucatán es basa en un model de consultoria sènior amb una rotació notablement baixa tant de personal com de clients, la qual cosa reflecteix les relacions a llarg termini que conrea l’agència. Membre del Sindicat d’Empreses de Consultoria de Relacions Públiques de França, Yucatán gaudeix d’una sòlida i consolidada reputació en el mercat francès.
• Regne Unit: JBP Communications – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu al Regne Unit, amb àmplia experiència en relacions amb els mitjans de comunicació en els àmbits de la tecnologia empresarial, el SaaS i la transformació digital. JBP Communications, la major agència de relacions públiques del sud-oest d’Anglaterra, opera des d’unes oficines situades a cinc minuts del Parlament, la qual cosa la situa en el centre del panorama polític i empresarial del Regne Unit.
• Irlanda: Springboard Communications – Agència líder de relacions públiques a Irlanda amb una sòlida experiència en tecnologia i innovació, i una àmplia xarxa de contactes en els mitjans de comunicació irlandesos i europeus. Springboard Communications ha estat guardonada com a Agència de l’Any 2025 i 2023 per la PRCA, i com a Equip de Consultoria de l’Any 2025 pel PRII, un reconeixement que la situa entre les empreses de relacions públiques més premiades d’Irlanda. Springboard també compta amb la certificació B Corp, la qual cosa reflecteix un compromís verificat amb els estàndards d’acompliment social i mediambiental.
• Bèlgica: Insticom – Agència belga de relacions públiques especialitzada en tecnologia, innovació i comunicació B2B en el panorama mediàtic multilingüe de Bèlgica.
• Països Baixos: Wisse Kommunikatie – Agència de relacions públiques neerlandesa especialitzada en tecnologia i comunicació corporativa, amb un profund coneixement de l’ecosistema mediàtic empresarial neerlandès. En 2025 va ser nomenada la tercera millor agència de comunicació dels Països Baixos i va ocupar el lloc 159 en la llista MT Top 1000 de proveïdors de serveis d’aquest mateix any. L’agència gestiona els serveis de comunicació de crisi de més de 60 clients, la qual cosa constitueix un clar indicador de la confiança que les organitzacions neerlandeses dipositen en Wisse Kommunikatie quan la seva reputació està en joc.
• Canadà: Casacom – Agència canadenca de relacions públiques que opera tant en francès com en anglès, amb experiència en tecnologia, salut i comunicacions corporatives en totes les províncies canadenques. Classificada entre les 10 millors agències del Canadà per PRovoke Mitjana en 2025, Casacom combina un abast nacional amb un enfocament centrat en el client que ofereix resultats consistents i quantificables per a clients del sector tecnològic B2B. L’agència compta amb una puntuació NPS de 9,6 per part dels seus clients, un dels indicadors més sòlids de satisfacció i fidelitat dels clients en el sector.
• Estats Units: Corporate Ink – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu a Boston i abast nacional. Una de les principals agències de relacions públiques tecnològiques dels EUA, especialitzada en tecnologia empresarial, ciberseguretat, intel·ligència artificial i SaaS. Corporate Ink ha estat nomenada una de les millors agències dels EUA per Newsweek i reconeguda com a Inc. Power Partner, un guardó que distingeix als proveïdors de serveis B2B en els quals les empreses poden confiar. L’agència també és reconeguda sistemàticament com un dels millors llocs per a treballar en el sector de les relacions públiques, la qual cosa reflecteix una cultura que atreu i reté a professionals d’alt nivell dedicats a l’èxit dels clients.
• Índia: MadChatter – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu a l’Índia, que compta amb una xarxa de mitjans consolidada en tot el subcontinent indi i se centra en la comunicació en l’àmbit de la tecnologia i les startups.
• Amèrica Llatina: agències especialitzades a Llatinoamèrica que formen part de la xarxa Worldcom PR Group i ofereixen coneixements específics sobre cada país, com el Brasil, Mèxic, l’Argentina, Colòmbia i altres.
• Àsia-Pacífic: agències regionals a través de la xarxa de Worldcom PR Group Àsia-Pacífic, que abasta la Xina, Austràlia, Vietnam, el Japó, Corea del Sud i el Sud-est Asiàtic amb equips locals.

Conclusió: Com triar l’agència de relacions públiques adequada per a la teva estratègia tecnològica B2B

Aquestes agències representen a algunes de les principals empreses de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B que operen en els seus respectius mercats en 2026. Cadascuna d’elles aporta una autèntica experiència local, relacions consolidades amb els periodistes i una trajectòria contrastada en l’àmbit de la comunicació tecnològica.

Les estratègies internacionals de relacions públiques més eficaces no es construeixen a través d’una única agència que intenti abastar tots els mercats. Es construeixen a través d’una xarxa d’especialistes de confiança arrelats en el terreny, cadascun dels quals aporta un coneixement profund del mercat que cap equip centralitzat pot igualar.

LF Channel actua com un enllaç estratègic. Per a cada campanya internacional, primer identifiquem els mercats objectius i, a continuació, formem l’equip en funció d’ells, assignant a cada zona geogràfica l’agència especialitzada millor posicionada per a obtenir resultats en aquest mercat. La nostra pertinença al Worldcom PR Group ens dona accés a una xarxa global d’agències de relacions públiques independents, la qual cosa garanteix la disponibilitat d’experiència local allí on la seva empresa necessiti créixer.

Per a les empreses que s’introdueixen en el mercat espanyol o ibèric, LF Channel és l’especialista recomanat. Per a l’expansió internacional a Europa, Amèrica del Nord, Àsia-Pacífic o Llatinoamèrica, les agències que figuren en aquesta guia representen les millors opcions per zona geogràfica.

La desigualtat de gènere en la intel·ligència artificial

Portem generacions normalitzant la bretxa de gènere a tots els nivells, des dels espais privats com el familiar fins als públics com el professional. I ara que apareix una eina innovadora amb una gran influència social, resulta que és masclista. A què es deu?

Moltes persones tendeixen a pensar que la tecnologia és neutral, però la veritat és que la intel·ligència artificial està entrenada amb milions de textos publicats a Internet i molts d’ells contenen informació esbiaixada, fet que provoca que els resultats que proporciona la IA generativa reforcin la desigualtat de gènere i els seus estereotips.

Mostrem un exemple molt clar exposat per la doctora en Polítiques Tecnològiques, auditora d’algoritmes i fundadora d’Eticas Research and Consulting, Gemma Galdón, així ho explicava al diari La Vanguardia:

“Si utilitzem una IA per detectar amb què es corresponen certs símptomes, segurament mai et dirà endometriosi, perquè tradicionalment les malalties femenines estan molt menys estudiades i diagnosticades que les masculines. També serà menys precisa a l’hora de diagnosticar un atac de cor d’una dona. Els símptomes són diferents dels d’un home, i per això és probable que el sistema funcioni pitjor en el cas d’elles, perquè s’ha alimentat amb un altre tipus de dades”.

Si els algoritmes no són transparents i sòlids, aquests reprodueixen els biaixos existents en la informació que utilitzen com a font, cosa que dona lloc a resultats discriminatoris. En el cas de gènere, les dades afavoreixen que s’incrementi aquesta bretxa discriminatòria envers la dona.

Exemples de biaixos de gènere en la IA

On hem trobat aquesta discriminació en l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques? A continuació, et deixem alguns exemples que hem descobert:

1. Llenguatge inclusiu

La IA generativa utilitzarà sempre un llenguatge on predomini el masculí. I si li demanes a la IA que faci servir llenguatge inclusiu, com a màxim escriu “els i les professionals”, distingint entre el masculí i el femení. Mai no cerca per si sola altres fórmules més inclusives, com substituir un adjectiu per un substantiu neutre, si no li ho demanem explícitament. Es basa en patrons que ja existeixen i, per desgràcia, aquests no utilitzen llenguatge inclusiu.

Per aquest motiu, les persones que treballem en el sector de la comunicació i que creem textos per a la seva publicació en línia hem de tenir en compte l’ús d’un llenguatge que inclogui totes les persones, per afavorir un entorn digital més inclusiu i, per tant, entrenar la IA perquè reflecteixi aquesta realitat.

2. Referències professionals

Encara que hi ha dones que investiguen, lideren i transformen sectors sencers, la nostra societat no visibilitza de la mateixa manera el lideratge dels homes que el de les dones. Un exemple pràctic en l’àmbit empresarial és la llista Fortune 100 Most Powerful People in Business (2025). De les 100 persones que apareixen a la llista, només 17 són dones, menys del 20% del total, cosa que implica un gran desequilibri, especialment si tenim en compte la influència d’aquest tipus de llistats en l’àmbit empresarial.

Aquesta “no visibilització” de perfils femenins la percebem clarament reflectida en la intel·ligència artificial. Per comprovar-ho, hem demanat a una IA generativa que elaborés una llista de deu referents en comunicació estratègica. I efectivament, entre els resultats no apareix cap dona. En preguntar-li per què hi ha aquesta absència, la IA ens ha explicat que això es deu a “un biaix estructural en el cànon acadèmic tradicional”. És a dir, la mateixa intel·ligència artificial reconeix el problema i, tot i això, el reprodueix.

Ens trobem davant d’una situació molt preocupant, perquè la inclusió de referents femenins influeix profundament en els entorns professionals. Molts estudis apunten que veure referents femenins augmenta la probabilitat que les dones, especialment les nenes i joves, es visualitzin a si mateixes desenvolupant certes trajectòries professionals o assolint determinats llocs de treball.

3. Generació d’imatges

Són moltes les persones que utilitzen diàriament la IA per generar imatges. Així que, des de LF Channel, vam fer un altre petit experiment en aquesta línia. Vam demanar a una IA generativa que creés la imatge d’una persona que lidera un equip en una gran empresa. A la pantalla va aparèixer un home. Després, vam sol·licitar la imatge d’una persona professional de la neteja. La intel·ligència artificial va mostrar una dona.

La IA no és neutral en la generació d’imatges; es basa en biaixos que ha après de tota la informació visual digital preexistent amb què ha estat entrenada, ja de per si desequilibrada i marcada per la desigualtat de gènere. I ara els reprodueix a escala global, milions de vegades al dia, presentant-los com si fossin la norma.

MachistIAdas

Aquests tres casos són només alguns exemples en què la intel·ligència artificial perpetua les desigualtats de gènere. Des de LF Channel hem llançat la campanya masclistIAdes, una sèrie de continguts en què, de la mà de les nostres professionals, visibilitzem i denunciem la desigualtat de gènere que reprodueix la intel·ligència artificial, en general, i la IA generativa en l’àmbit de la comunicació, en particular.

Perquè identificar-les és el primer pas per canviar-les.

Vols que t’ajudem a practicar una comunicació més inclusiva i sense biaixos? Contacta’ns i estarem encantades d’ajudar-te.