I això ja no és només una qüestió de creativitat. En un aparador mediàtic tan fragmentat, no n’hi ha prou amb aparèixer a la televisió durant els partits, cal construir un relat que també tingui presència als telèfons mòbils, a les xarxes socials i en el debat públic. El consum multipantalla s’ha convertit en la norma, i els creadors de contingut han passat a ocupar un paper cada vegada més estratègic dins de les campanyes, sovint per davant de la mateixa inversió en mitjans tradicionals. Saber aprofitar aquest ecosistema és el que avui marca la diferència entre una marca que es recorda i una altra que desapareix enmig de tant soroll.

Com que no és el mateix donar l’assistència que marcar el gol, repassem les campanyes de comunicació i relacions públiques que han sabut culminar la jugada durant la Copa del Món de la FIFA 2026, incorporant també algunes accions publicitàries que van contribuir a definir el resultat.

Levi’s i la seva gran lona

Com hem esmentat anteriorment, ja no cal ser patrocinador oficial per fer-se un lloc al voltant de la gran cita mundialista. I Levi’s n’ha estat un bon exemple.

Una de les seus de la Copa del Món de la FIFA 2026 on s’han disputat alguns dels partits més destacats del torneig és el Levi’s Stadium, un estadi patrocinat per la marca. Tanmateix, la normativa d’”estadi net” de la FIFA obliga a cobrir qualsevol marca que no sigui patrocinadora oficial de la competició. Com que Levi’s no ho era, la companyia va haver de tapar el logotip del seu propi estadi amb una gran lona blanca que, tot i així, deixava entreveure la seva icònica silueta.

Imatge de Forbes Argentina.

Lluny de perjudicar la seva visibilitat, la simple silueta era suficient perquè els aficionats identifiquessin de qui era el logotip, y Levi’s va saber aprofitar el moment amb un rebranding especial: «Welcoming the world to the beautiful [redacted] stadium!» (“Donant la benvinguda al món al magnífic estadi [censurat]!”)

La marca no es va quedar aquí, sinó que va portar la lona fins al terreny del producte amb una col·lecció limitada sota el lema «So everyone knew? The limited edition [redacted] tee is now available on levi.com» («Així que tothom ho sabia? La samarreta d’edició limitada [censurada] ja està disponible a levi.com«), estenent la viralitat a una peça que els seus seguidors podien comprar i portar posada.

Imatge de Reason Why.

Levi’s va convertir el que podria haver estat un cop a la seva visibilitat en una campanya de comunicació rodona, sense invertir en mitjans, va aconseguir que es parlés de la marca en plena polèmica pel veto de la FIFA als patrocinadors no oficials. Una lliçó de com les millors campanyes de comunicació no sempre neixen d’un gran pressupost, sinó de saber llegir el moment i reaccionar amb rapidesa.

Jumpers

Jumpers està construint una narrativa molt reconeixible al voltant de l’humor, l’atreviment i la capacitat d’aprofitar els temes del moment sense necessitat de jugar segons les “normes no escrites”.

En aquest context, la companyia va preparar un dels moviments més importants de la seva història, el patrocini oficial de la selecció espanyola durant la Copa del Món de la FIFA. La limitació era evident: un pressupost desmesurat i una gran competència per part d’altres marques. La solució? Patrocinar la selecció espanyola oficial, però de petanca.

Per anunciar-ho, Madrid es va despertar amb una enorme lona en què la marca proclamava amb orgull ser patrocinadora de la selecció espanyola. Al produir-se dies abans de l’inici del torneig, la publicitat feia pensar que Jumpers patrocinava la selecció espanyola de futbol. Tanmateix, a la part inferior de la lona s’aclaria: “De petanca”.

Imatge de ElPublicista.

Els impactes no van trigar a arribar. Tant els mitjans de comunicació com les xarxes socials es van fer ressò del nou patrocini de Jumpers, demostrant que la jugada havia funcionat. La marca ha construït una personalitat molt definida a través de campanyes visuals, directes, humorístiques i fàcils d’entendre.

Més que una acció puntual, aquest moviment confirma una estratègia de comunicació molt coherent. Jumpers no pretén assemblar-se a la resta de marques que competeixen per ocupar el centre del terreny de joc, prefereix trobar un espai propi des d’on diferenciar-se i guanyar-se una identitat reconeixible.

Adidas i «Backyard Legends”

Una altra campanya destacada és la de la marca esportiva Adidas, la qual es va sumar a aquest partit amb un espot publicitari i una alineació d’estrelles que reunia a Messi, Bad Bunny i Timothée Chalamet, amb llegendes de l’esport com Zidane i Beckham entre d’altres.

La peça va més enllà d’un simple anunci convencional pel seu disseny i magnitud. Es tracta d’una producció publicitària que combina futbol, cinema i música d’una manera en la qual no s’havia vist fins ara. La forma tan singular en què apareixen aquestes icones dels seus respectius àmbits genera un interès mediàtic que, habitualment, aquest tipus d’espots no aconsegueixen despertar.

Imatge de Marketing Directo.

A més de l’anunci, el crossover va generar un gran volum d’interaccions a les xarxes que van anar més enllà de la mateixa campanya, convertint una peça publicitària en un tema de conversa que va transcendir el públic futbolístic. I és precisament aquí on rau el motiu pel qual mereix un lloc en aquesta llista. Tot i que el vehicle va ser la publicitat pura, la seva capacitat de generar titulars, cobertura i conversa per si mateixa és justament allò que persegueix qualsevol campanya de comunicació.

Air Transat

És ben sabut per tota l’afició d’aquest esport que el preu mitjà de les entrades per als partits de futbol acostuma a ser massa elevat, i això també passa, per descomptat, amb la Copa del Món de la FIFA, fins al punt que han arribat a duplicar o fins i tot triplicar el preu d’un vol transoceànic. Aquest és un tema recurrent, com demostren les converses a les xarxes socials, i Air Transat, aerolínia canadenca, va saber veure-hi una oportunitat de newsjacking.

En lloc de quedar-se al marge de la conversa, la va convertir en l’eix central de tota la seva campanya. La idea era comparar en temps real el preu de les entrades dels partits de cada selecció amb el cost de volar fins a aquests països, com França, Portugal o Mèxic.

Imatge de Marketing Directo.

La força d’aquesta campanya rau precisament en el mateix mecanisme que fa funcionar les relacions públiques com és sumar-se a una conversa existent aportant missatges de valor, saber identificar un problema (en aquest cas, la frustració del públic) i oferir una resposta enginyosa. Air Transat no va inventar el tema, ni de bon tros, sinó que va saber ser al lloc i al moment adequats per resoldre de manera efectiva un cas de newsjacking.

Aquesta Copa del Món de la FIFA 2026 ens deixa un lliçó clara, guanyar la conversa depèn de saber llegir el moment i reaccionar de manera ràpida i estratègica, una cosa que poques vegades passa per casualitat i en què una bona agència de relacions públiques pot marcar la diferència.

A LF Channel ajudem les marques a transformar moments clau en històries que connecten amb les seves audiències i generen impacte. Vols descobrir com portar la teva comunicació al següent nivell? Contacta’ns.

Per això, en un entorn altament regulat i competitiu, la comunicació estratègica s’ha convertit en un factor clau per créixer, atraure inversió i construir credibilitat. I aquí és on les marques que saben explicar bé el seu impacte aconsegueixen diferenciar-se.

El creixement del HealthTech a Espanya

Espanya s’està consolidant com un dels ecosistemes HealthTech més dinàmics del sud d’Europa. Ciutats com Barcelona concentren cada vegada més startups, hubs tecnològics, hospitals de referència i inversió internacional vinculada a la salut digital i la biotecnologia.

El creixement del sector ja es reflecteix en xifres concretes. Segons l’Oficina Nacional d’Emprenedoria (ONE), més de 2.100 startups i scaleups de salut digital a Espanya van captar prop de 114 milions d’euros en 61 operacions només el 2024. Aquest creixement no és casual, sinó el resultat d’una combinació potent de factors com el talent humà, els centres de recerca, la solidesa del sistema sanitari, l’emprenedoria i la celebració d’esdeveniments globals.

Iniciatives com el Mobile World Congress contribueixen a posicionar Espanya com un aparador internacional per a solucions de salut digital i intel·ligència artificial aplicada a la medicina. En paral·lel, el sector ha evolucionat ràpidament cap a models més centrats en l’experiència del pacient, l’eficiència clínica i la prevenció. Això ha obert oportunitats per a startups capaces de respondre a problemes reals del sistema sanitari.

La intel·ligència artificial, redefinint la salut

La intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels grans motors de l’ecosistema HealthTech, utilitzant-se en eines de suport al diagnòstic, automatització clínica i medicina personalitzada; el seu impacte ja és tangible. Tanmateix, en salut, innovar no garanteix la incorporació a la pràctica clínica.

Moltes companyies tecnològiques no arriben a l’èxit perquè no aconsegueixen traduir el seu valor innovador en missatges clars i entenedors per a metges, pacients, inversors o mitjans de comunicació. Per això, és necessari comptar amb equips interns o partners externs que puguin comunicar tot el potencial de l’empresa als diferents públics d’interès.

Empreses com Tandem Health, un copilot clínic per a la presa de la història mèdica, reflecteixen bé aquesta realitat. Gran part del seu creixement es deu tant a la seva solució innovadora per al personal sanitari com a la capacitat d’explicar el seu impacte de forma clara, senzilla i directa a nivell intern i extern.

La reputació com a actiu estratègic

A diferència d’altres sectors tecnològics, en l’àmbit sanitari cada missatge té un efecte directe sobre la confiança. Per això, les estratègies de comunicació a les empreses HealthTech no es poden limitar a generar soroll o notorietat, sinó que és imprescindible construir legitimitat. Per aconseguir-ho, cal:

1.Crear confiança a partir de l’evidència.

En matèria de salut, la confiança es construeix. Les companyies han de comunicar amb rigor, recolzar-se en l’evidència científica i comptar amb veus expertes que validin els seus missatges. Això és especialment important quan es tracta d’intel·ligència artificial, dades mèdiques o nous tractaments digitals, àmbits en què els usuaris poden mostrar-se escèptics. La transparència, els mitjans especialitzats, els portaveus mèdics i el contingut educatiu continuen tenint un pes molt important en la construcció de la reputació, ja que si el mercat no entén una innovació, difícilment l’adoptarà.

2. Educar primer, vendre després.

L’activitat de moltes startups HealthTech va més enllà del llançament de productes o serveis, ja que se centra a crear noves categories de mercat, cosa que implica fer pedagogia constant, explicar problemes, donar context i aprofitar les tendències inicialment. Per això, agències com LF Channel se centren a dissenyar estratègies de comunicació personalitzades en què els missatges divulgatius guanyen protagonisme, especialment en sectors complexos com el sanitari. Així es gestionen tribunes, entrevistes, articles especialitzats o contingut SEO per afavorir el posicionament dels missatges didàctics de les companyies amb l’objectiu de generar conversa al voltant de temes que encara estan evolucionant.

3. Visibilitat estratègica, no massiva.

Per a la indústria HealthTech, aparèixer al lloc correcte val més que fer-ho de manera massiva. Per aconseguir-ho, la comunicació estratègica és fonamental a l’hora de reforçar la credibilitat, atraure inversors, posicionar portaveus com a experts, així com generar confiança entre pacients i professionals sanitaris.

El futur del HealthTech en la comunicació

La tendència és que el sector HealthTech continuï creixent a Espanya impulsat per la intel·ligència artificial, la digitalització sanitària i nous models d’atenció mèdica. La diferència seguirà estant en la capacitat de generar i reforçar la confiança i d’explicar el valor real que hi ha darrere de cada innovació.

Les companyies que aconseguiran consolidar-se seran aquelles capaces de comunicar de manera clara com milloren la vida de pacients i professionals sanitaris, traduint conceptes complexos en missatges comprensibles i propers. Perquè en salut, aconseguir que les persones entenguin i confiïn en la innovació és el que realment marca la diferència, però també el que realment importa.

Des de LF Channel ajudem companyies HealthTech a convertir la seva proposta de valor en històries rellevants, humanes i creïbles. Contacta amb nosaltres.

En aquest context, l’Associació de Consultores de Comunicació (ADC) ha impulsat un grup de treball específic per a aprofundir en aquest àmbit i compartir aprenentatges entre professionals del sector, amb la participació de vuit agències del sector, entre les quals es troba LF Channel.

Aquesta iniciativa va néixer a finals de 2024 amb el propòsit de fomentar l’intercanvi de coneixement i promoure la comunicació inclusiva dins del sector.

Una jornada per a compartir aprenentatges

El passat 25 de juny, la Torre ILUNION (Madrid) va acollir la jornada en la qual es van presentar les conclusions d’aquest grup de treball. Una trobada que va reunir professionals de les relacions públiques i la comunicació amb un objectiu comú: compartir experiències, contrastar enfocaments i posar en comú bones pràctiques sobre comunicació inclusiva i accessible.

Més enllà de l’intercanvi d’idees o metodologies, també es va posar en relleu algo més estructural: la inclusió i l’accessibilitat estan deixant d’abordar-se com a àrees específiques per a integrar-se de manera transversal en la manera de treballar de les consultores de comunicació.

De la intenció a la pràctica

La comunicació inclusiva deixa de ser un plantejament teòric quan es tradueix en decisions que afecten directament com es dissenyen, planifiquen i executen les accions de comunicació.

En aquest sentit, la jornada va permetre veure com aquests principis s’incorporen ja en dinàmiques concretes, des de la forma en la qual es conceptualitzen els missatges fins a com es dissenyen experiències perquè siguin accessibles per a audiències diverses.

El focus es va desplaçar així cap a un punt clau: no es tracta únicament de “què es comunica”, sinó de com es construeixen els processos que donen forma a aquest contingut.

Entre les idees compartides, va destacar la necessitat de situar a la persona en el centre del missatge, revisar expressions que puguin reforçar estereotips, incorporar subtítols i locucions en continguts audiovisuals o dissenyar experiències que no limitin la participació per raons d’accessibilitat.

Un enfocament que canvia com es concep la comunicació

En conjunt, el treball impulsat per ADC reflecteix una evolució del sector cap a un model en el qual l’accessibilitat i la inclusió deixen de ser elements afegits per a convertir-se en criteris estructurals de la comunicació.

A LF Channel entenem que aquest canvi afecta els missatges i a la forma en la qual es conceben les estratègies de comunicació des del seu origen. Per tant, integrar l’accessibilitat i la inclusió de manera natural en els nostres processos de treball suposa una evolució del sector, a més d’una condició necessària per a una comunicació més eficaç i rellevant.

En aquest context, LF Channel assumeix el repte d’ajudar a SUSE a traslladar la seva proposta de valor al mercat, amb l’objectiu de consolidar el seu posicionament com a principal referent europeu en sobirania digital i codi obert empresarial. “Volem traslladar al mercat local, de manera clara i rellevant, per què SUSE és el soci adequat per a fer aquest pas”, explica Federico Fernández, Director de l’Àrea de Tecnologia i Innovació en LF Channel.

Una col·laboració basada en experiència i visió tecnològica

Per a LF Channel, aquesta col·laboració encaixa amb la seva trajectòria de més de tres dècades treballant amb companyies de tecnologia. «Hi ha clients que arriben amb un brief i clients que arriben amb una missió. SUSE pertany clarament al segon grup, i això canvia la forma en què treballem amb ells”, assenyala Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel. “Però per a entendre el seu món fa falta haver-lo viscut, i LF Channel porta més de 30 anys acompanyant a empreses tecnològiques i innovadores. Aquest bagatge és el que ens permet no sols gestionar la seva visibilitat, sinó ajudar-los a construir un relat que realment cali a Espanya».

A SUSE porten anys treballant amb governs i organitzacions del sud d’Europa per a reduir la dependència de proveïdors externs i recuperar el control sobre els seus actius tecnològics. «Espanya està en un moment d’inflexió. La sobirania digital ha deixat de ser un debat teòric per a convertir-se en una prioritat estratègica real, tant per a empreses com per a institucions”, explica Diego Ríos, director general de SUSE per al sud de EMEA. “Comptar amb LF Channel com a aliat ens permet portar aquest missatge amb precisió i credibilitat als qui prenen les decisions. El codi obert no és una alternativa: és l’única arquitectura que fa possible l’autonomia tecnològica de veritat», afegeix.

Aquesta col·laboració reforça el compromís de LF Channel amb la comunicació de companyies tecnològiques que impulsen la innovació oberta i la sobirania digital a Europa.

En el nostre dia a dia com a consultora de comunicació, les sigles PR signifiquen Public Relations, relacions públiques, però aquest mes hem volgut jugar amb aquestes mateixes lletres per a dir alguna cosa més: PR també significa Pride & Respect. Orgull i respecte. Dues paraules que, per a nosaltres, no són un eslògan eventual i oportú, formen part del core del nostre treball i de la nostra filosofia com a empresa. Motiu pel qual aquest mes de juny hem decidit resumir tot això en una única frase: som orgull, we are PRide.

Per què aquest missatge

No fa falta anar molt lluny per a trobar la raó de ser d’aquest missatge. Els qui ens coneixen saben que a LF Channel la diversitat és part de com pensem les relacions públiques. Comunicar bé significa representar a totes les veus, les que porten temps sent escoltades i les que encara continuen obrint-se camí, entenent que totes tenen un lloc en la conversa.

Per això aquest joc de lletres i paraules no és casual, per a LF Channel, Public Relations i Pride & Respect comparteixen més que unes sigles. Ambdues parlen de construir vincles i de generar confiança. Mentre que les relacions públiques tracten de bastir ponts entre una marca i el seu públic, l’orgull i el respecte el fan entre les persones, sense importar qui siguin ni a qui estimin.

Un missatge, una imatge: el nostre compromís

Aquesta idea s’ha convertit en la capçalera que hem dissenyat per al nostre perfil de Linkedin: l’etiqueta #WeArePRide escrit en blanc sobre la bandera del col·lectiu LGTBIQ+ amb les lletres PR destacades en el vermell corporatiu de LF Channel. L’objectiu és que, qui el vegi, reconegui immediatament la nostra identitat com a agència i descobreixi que aquest “PR” ens defineix dues vegades.

Davant el rainbow washing que existeix en l’àmbit empresarial, en general, i del màrqueting, en particular, vull aclarir que #WeArePRide no és el compromís de LF Channel, és la forma en la qual l’estem explicant. El nostre compromís real amb el col·lectiu LGTBIQ+ va molt més allà d’un mes concret, el disseny d’una capçalera o l’ús d’un hashtag.

Cada projecte que acceptem, cada campanya que dissenyem i cada conversa que tenim amb els nostres clients és una oportunitat per a amplificar veus, derrocar barreres i construir espais on totes les persones puguin sentir-se visibles i respectades. En definitiva, defensar drets. Ho diem així perquè són les accions les que han de marcar les paraules, són les accions les que han de reconèixer, celebrar i enfortir la diversitat cada dia de l’any, no sols quan el marca el calendari.

Public Relations. PRide & Respect. Dos PR, una mateixa manera de mirar el món construint relacions, dins i fora de l’agència, des de l’orgull de ser els qui som i el respecte cap als qui els altres són.

#WeArePRide. Feliç Orgull, aquest mes i sempre, de part de tot l’equip de LF Channel.

Aquest esdeveniment reuneix durant dues jornades joves professionals de la comunicació de diferents agències d’Europa i Amèrica amb l’objectiu de compartir coneixements, experiències i diferents perspectives de treball, un intercanvi que serveix d’inspiració per afrontar els reptes del dia a dia.

Els temes centrals d’aquesta edició han estat l’storytelling i la intel·ligència artificial, i com aplicar ambdues disciplines a les campanyes de comunicació d’una manera efectiva i que realment connecti amb l’audiència, aprenent de manera pràctica com es poden aplicar aquestes tècniques des de diferents enfocaments per aconseguir resultats sorprenents.

Durant aquestes dues jornades, els joves professionals van tenir l’oportunitat de:

• Conèixer diferents casos d’èxit sobre l’ús de l’storytelling presentats per cada agència, fet que va donar lloc a reflexions sobre com es poden integrar diferents mètodes i formes de treball en el dia a dia de la consultoria en comunicació.
• Participar en un workshop dinàmic sobre storytelling en què es va poder comprovar com el poder de les paraules pot convertir una simple història en un relat immens.
• Compartir reflexions sobre com la intel·ligència artificial pot ajudar a construir històries, però sense substituir mai el sentit crític ni la capacitat narrativa de les persones.
• Fer un repàs del panorama de les relacions públiques a Hongria, país amfitrió de la trobada, des del seu funcionament i principals actors fins a una mirada cap al futur.

Una altra de les accions programades va consistir en treballar en equips internacionals per desenvolupar una campanya per a Amigos, una ONG hongaresa dedicada a acompanyar infants hospitalitzats a través d’activitats lúdiques i educatives. El repte consistia a dissenyar una campanya de captació de patrocinadors ajustada a un pressupost limitat, posant a prova la creativitat, la capacitat estratègica i les habilitats dels joves professionals.

Experiències pràctiques reals, i tan inspiradores com aquesta, permeten compartir idees i aprendre com professionals procedents de diferents llocs i amb un bagatge cultural divers poden abordar un mateix repte des de perspectives molt diferents. A més, va ser una satisfacció comptar amb el nostre company Víctor a l’equip guanyador, gràcies a una proposta sòlida, realista i estratègicament orientada als objectius plantejats.

“Compartir idees i moments amb persones que tenen motivacions i aspiracions professionals similars a les teves té un valor especial, sobretot quan això passa en un país diferent i amb persones de diverses nacionalitats. Aquest viatge ens aporta una visió més àmplia de la nostra feina i tornem amb aprenentatges reforçats per continuar creixent en les nostres carreres professionals”, afirma Pablo de Frutos, PR Consultant a LF Channel.

“La incorporació de noves agències a Worldcom és sempre una bona notícia per a totes les sòcies i per als nostres clients”, assenyala Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel. “Tant Carralsierra com We Are DNA aporten una experiència molt sòlida en els seus respectius mercats i especialitats, i estem segurs que la seva incorporació enriquirà el treball conjunt de tota la xarxa”.

Carralsierra és una agència de comunicacions estratègiques independent amb seu a Ciutat de Mèxic i més de 18 anys d’experiència assessorant a organitzacions en comunicació corporativa i financera, gestió de reputació i relacions públiques, així com en situacions de crisis. Per altre costat, We Are DNA ajuda els seus clients a crear marques més sòlides i millors negocis, ajudant-los a trobar, retenir i comprometre al talent que necessiten per a tenir èxit. Són referents en tot el relacionat amb la proposta de valor a l’empleat (EVP), employer brànding, atracció de candidats i compromís dels empleats.

La benvinguda a aquestes agències a la xarxa de Worldcom marca la finalització d’un rigorós procés de selecció i verificació que garanteix la compatibilitat de l’agència sol·licitant amb els estàndards de confiança i col·laboració que han definit a The Worldcom PR Group des de la seva fundació en 1988. Com a nous partners, Carralsierra i We Are DNA s’uneixen a un grup sòlid i global d’agències que comparteixen obertament coneixements i millors pràctiques, utilitzen l’associació per a atendre els seus clients en expansió i col·laboren en noves oportunitats adaptades a les necessitats locals, regionals i globals de qualsevol soci o client de Worldcom.

Benvinguts a Worldcom!

Una entrevista sense preparació obre la porta a comentaris inesperats, missatges poc clars o situacions incòmodes que poden comprometre el resultat, fins i tot quan la persona portaveu de la companyia és experta en el tema. Per què hi ha portaveus que dominen el seu sector, coneixen a la perfecció el tema i la seva empresa i, tot i així, fan una mala entrevista? La raó és la manca de preparació.

Per això, no n’hi ha prou amb anticipar preguntes. Cal treballar l’entrevista en funció del tipus de mitjà, tenint en compte aspectes com el format o la seva audiència, per assegurar que el missatge es transmet de manera clara i eficaç.

Preparació general: els pilars que sempre s’apliquen

Com a fase inicial, el primer que cal fer per preparar una entrevista és:

• Investigar el mitjà i l’audiència: conèixer l’estil i el format del mitjà interessat a fer l’entrevista. Entendre el seu to, el seu enfocament editorial i també conèixer l’estil del periodista, cosa que permetrà tenir un major coneixement de a qui estem acceptant l’entrevista. Per això, cal revisar què ha publicat recentment i des de quin angle acostuma a abordar els temes.
• Definir els missatges clau: identificar 2–3 idees que han d’aparèixer de manera clara durant la conversa. Més missatges no vol dir més impacte. Al contrari, com més missatges s’intenten introduir, menys capacitat de permeabilitat té cadascun d’ells.
• Anticipar preguntes: preparar preguntes no només consisteix a preveure-les, sinó també a saber com aprofitar-les per introduir els missatges clau de manera natural. Una bona gestió de les possibles preguntes pot convertir-se en una oportunitat per reforçar el missatge i la credibilitat del portaveu; en canvi, una mala resposta desvia l’atenció del que es vol transmetre.

Preparació de l’entrevista segons el tipus de mitjà

Amb aquesta informació de base, ja podem parlar de com preparar l’entrevista segons el tipus de mitjà.

Mitjans segons el contingut

Aquesta classificació distingeix entre els mitjans generalistes, que cobreixen una àmplia varietat de temes i s’adrecen a una audiència més àmplia; i els mitjans especialitzats, que se centren en una temàtica concreta i s’adrecen a una audiència amb una opinió i un nivell de coneixement més ampli sobre els temes que s’hi tracten.

Mitjans generalistes

A l’hora de ser entrevistats per mitjans generalistes, l’important és que el missatge sigui clar, actual i fàcil d’entendre, ja que s’adrecen a una audiència molt àmplia, per la qual cosa l’enfocament ha de ser més divulgatiu.

Què cal tenir en compte:

• Simplificar el missatge i evitar tecnicismes. Un error habitual és intentar demostrar massa coneixement tècnic i perdre claredat.
• Connectar el que es diu amb l’actualitat o les tendències, sempre que sigui possible.
• Portar preparades 2 o 3 idees clares que puguin convertir-se en titulars.
• Per a això, cal fer la prova del titular. Si el periodista només pogués citar una frase teva, quina seria? Si no tens la resposta clara, cal treballar-la.

Mitjans especialitzats

En els mitjans especialitzats, també anomenats verticals, el nivell tècnic canvia. Aquí es parla a un públic que entén del tema i espera profunditat. No n’hi ha prou amb donar un missatge d’actualitat; cal aportar dades valuoses per a una audiència experta.

Què cal tenir en compte:

• Aportar dades concretes i exemples reals
• Evitar missatges genèrics i massa corporatius
• Anar un pas més enllà, amb visió i anàlisi

En aquest tipus d’entrevistes és especialment important conèixer la feina del periodista i els temes que ha tractat recentment, per poder adaptar la conversa al que realment espera. Una opinió ben argumentada i amb criteri propi aquí val més que un missatge de marca perfectament polit. I aquest és un dels errors més habituals: traslladar un discurs de marca sense contingut tècnic real.

Mitjans segons el format

Una altra manera de classificar els mitjans de comunicació és segons el seu format. En aquesta diferenciació s’hi distingeixen els diaris (impresos i digitals), la ràdio i la televisió, cadascun amb característiques i dinàmiques pròpies que condicionen tant la producció de continguts com la manera en què aquests arriben a l’audiència.

Diaris impresos i digitals

Als diaris, tant en la seva versió en paper com digital, l’entrevista sol tenir un format més estructurat. Pot publicar-se en format pregunta/resposta o com un article parafrasejat. En ocasions, les preguntes es responen per escrit, a través d’un qüestionari, també denominat Q&A. En aquest cas, el control del missatge és més gran que en altres formats, ja que les respostes queden fixades per escrit pel portaveu i, generalment, no donen lloc a preguntes ni a l’espontaneïtat d’una conversa.

Què cal tenir en compte:

• Tenir cura especialment de la formulació de les respostes, ja que quedaran reflectides tal com s’han respost.
• Adaptar el to a l’estil editorial del mitjà, que pot ser més divulgatiu o més analític segons la capçalera.
• Ser conscient que les frases poden ser editades perquè s’entenguin millor, per la qual cosa convé ser clar i precís des del principi.
• En format Q&A, estructurar les respostes de manera completa però no excessivament llarga, evitant perdre el focus dels missatges principals dins de cada resposta.

En aquest cas, cal tenir en compte que el contingut perdurarà publicat pràcticament “per sempre”, de manera que podrà ser utilitzat com a font de referència per a altres articles.

Ràdio i podcast

En formats d’àudio, l’entrevista s’assembla a una conversa, tot i que el portaveu ha de recordar que no ho és. Aquí no triomfa qui aporta més dades, sinó qui les explica millor. L’audiència normalment només escolta una vegada el que es diu, per la qual cosa cal ser molt precís amb les paraules que s’utilitzen.

Què cal tenir en compte:

• Treballar el storytelling, no només els missatges. A la ràdio i els podcasts, el storytelling no és un recurs opcional, sinó l’eina principal. Una bona història es recorda, una llista de dades, no.
• Adaptar el discurs al grau d’especialització del programa o podcast en què es participa.
• Tenir exemples preparats per explicar idees abstractes o tècniques que, d’altra manera, serien difícils de seguir sense suport visual. Un error habitual és sonar rígid o massa guionitzat. Cal evitar tenir una conversa “llegida” per aconseguir fluïdesa.
• Tenir cura del ritme i la claredat a l’hora de parlar.

Televisió i vídeo

En canals de televisió o de vídeo, l’atenció és més limitada i l’impacte visual té molt de pes. En format audiovisual, el temps és or, per la qual cosa l’expressió “menys és més” aquí té molt de sentit. A més, cal recordar sempre que, en vídeo, el llenguatge no verbal adquireix una gran importància.

Què cal tenir en compte:

• Reduir el missatge a idees molt concretes i expressar-les de manera directa.
• Tenir cura del llenguatge corporal i del to.
• Donar respostes breus que es puguin convertir en clips audiovisuals, preparant-les prèviament, ja que una resposta ben construïda de 20 segons té més valor a la televisió que dos minuts de context que, per la seva durada, ningú no emetrà. Per això, un error habitual és allargar-se i perdre el focus en un format que no ho permet.

Preparar una entrevista requereix conèixer el missatge i saber gestionar-lo per adaptar-lo al context. Per això, la diferència entre una intervenció correcta i una realment efectiva està en el que es diu i en com s’ajusta al mitjà, a l’audiència i al format. En un entorn mediàtic fragmentat, on cada canal té les seves pròpies regles, l’adaptació del missatge és el que separa la presència de la veritable rellevància.

La Carta de la Diversitat és un manifest que promou 10 principis europeus que reflecteixen el compromís de les empreses i institucions amb la igualtat d’oportunitats en el món laboral. Ja sigui en termes de gènere, edat, discapacitat, origen ètnic, orientació sexual o qualsevol altra condició individual, social o cultural, les organitzacions signants d’aquest moviment reconeixen i valoren la diversitat com un actiu fonamental per a l’èxit empresarial i la sostenibilitat.

Més de 1.600 organitzacions han signat aquest compromís a Espanya i 17.500 a la Unió Europea. I no podem estar més orgulloses de ser una d’aquestes empreses compromeses!

Accedeix al vídeo

Renovem el nostre compromís amb la Diversitat en un mes en què se celebra el Mes Europeu de la Diversitat, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Plataforma de Cartes de la Diversitat de la UE, que té com a objectiu celebrar i promoure la diversitat en el lloc de treball.

Els 10 principis de la Carta de la Diversitat:

Els 10 principis de la Carta de la Diversitat són:

Descàrrega aquí la infografía

Sabies que el 82 % de les persones consumidores assegura que el compromís de les marques amb la diversitat, la igualtat i la inclusió influeix en les seves decisions de compra (Font: Kantar) Si necessites que t’ajudem a impulsar una cultura empresarial més inclusiva, des de la nostra divisió DEI Channel podem ajudar-te amb consultoria, formació solucionis a mesura i una metodologia pròpia basada en IA. Contacta’ns!

Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.

Com s’informen els joves?

D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.

D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.

Una informació més ràpida i en diversos formats

En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.

La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.

Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.

Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals

La mort de la televisió?

Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.

Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.

Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.

En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.