Perquè el debat sobre la intel·ligència artificial i la comunicació no hauria de limitar-se a si “la IA ens prendrà la feina”, si es tracta d’una moda passatgera o d’una nova bombolla tecnològica. La clau és analitzar en quines tasques operatives ens pot ajudar a ser més eficients i en quines el judici i el criteri humans continuen sent, senzillament, insubstituïbles.

El sector de la comunicació parla clar: la IA ja no és opcional

El context del sector ajuda a entendre per què aquest debat és urgent. Segons l’Estudi sobre l’Estat de la Comunicació a Espanya 2025 de Dircom, la intel·ligència artificial es consolida com el gran repte per a la funció comunicativa en l’horitzó 2025–2028, per sobre de qualsevol altra prioritat, i així ho considera gairebé el 80 % dels professionals que han participat en l’enquesta. A més, el debat ja no es limita a l’ús de la tecnologia com a eina productiva, sinó que també aborda qüestions ètiques i de seguretat que el sector comença a regular.

En l’àmbit empresarial, les dades mostren que l’adopció de la intel·ligència artificial a Espanya continua accelerant-se. Segons CaixaBank Research, a partir de dades de l’Enquesta sobre l’ús de les TIC i el comerç electrònic a les empreses de l’INE, el percentatge d’empreses espanyoles de 10 o més treballadors que utilitzen tecnologies d’IA va passar del 8 % el 2021 al 21 % el 2025, mentre que, en les grans empreses, l’adopció s’apropa a tres de cada cinc. Tanmateix, aquest avenç continua sent desigual i les principals barreres ja no són únicament tecnològiques, sinó que estan relacionades amb la disponibilitat de personal qualificat i el desenvolupament de competències. En aquest context, l’ONTSI assenyala que el 78 % dels treballadors considera que la seva empresa hauria de proporcionar formació i eines específiques per treballar amb IA de manera efectiva, fet que evidencia que el principal repte ja no és incorporar la IA, sinó saber utilitzar-la per generar valor.

Tenint en compte aquest context, a LF Channel fa temps que posem en pràctica el nostre propi enfocament.

On apliquem la IA en els processos de LF Channel: el que és concret importa

Una de les qüestions que més preocupa els professionals quan es parla d’IA i comunicació és la tendència a quedar-se en un discurs genèric. A LF Channel preferim explicar de manera precisa en quins processos la integrem, perquè creiem que la transparència sobre l’ús d’aquesta tecnologia forma part de la nostra credibilitat com a agència.

Seguiment de mitjans i mapatge de periodistes.

El monitoreo de medios es una de las tareas que más tiempo requieren en cualquier agencia de comunicación. Identificar de qué temas escribe cada periodista, en qué medios publica, con qué frecuencia y qué enfoque suele dar es un trabajo que consume muchas horas.

Para automatizarlo, hemos incorporado herramientas de IA en este flujo de trabajo que permite sistematizar el seguimiento de coberturas y temáticas, de forma que nuestros consultores puedan llegar a cada conversación con un periodista habiendo leído la última información relevante, sin necesidad de rastrear manualmente cada perfil.

Este proceso no sustituye la relación humana con los periodistas, la cual sigue siendo el core de nuestro trabajo, de hecho, libera tiempo para cultivar vínculos de calidad en lugar de perdernos en hojas de cálculo y búsquedas web.

Elaboración de informes de resultados.

El monitoratge de mitjans és una de les tasques que més temps requereixen en qualsevol agència de comunicació. Identificar sobre quins temes escriu cada periodista, en quins mitjans publica, amb quina freqüència i quin enfocament acostuma a donar-hi és una feina que consumeix moltes hores.

Per automatitzar-ho, hem incorporat eines d’IA en aquest flux de treball que permeten sistematitzar el seguiment de cobertures i temàtiques, de manera que els nostres consultors puguin arribar a cada conversa amb un periodista havent llegit la informació més rellevant i recent, sense necessitat de rastrejar manualment cada perfil. Aquest procés no substitueix la relació humana amb els periodistes, que continua sent el core de la nostra feina, de fet, allibera temps per cultivar vincles de qualitat en lloc de perdre’ns entre fulls de càlcul i cerques web.

Elaboració d’informes de resultats.

El reporting és una tasca fonamental per demostrar l’impacte d’un pla de comunicació, però la seva elaboració pot ser tediosa i repetitiva pel que fa a la recopilació i estructuració de dades.

La IA ens ajuda en aquest àmbit a automatitzar la fase de recollida i organització d’informació, les mètriques de cobertura, l’abast o la qualitat dels impactes, mentre que la nostra tasca se centra en la consultoria. L’equip de LF Channel dedica el seu expertise a l’anàlisi de les dades, la seva interpretació i, a partir d’aquí, a aportar les recomanacions estratègiques corresponents. Perquè un informe no és vàlid únicament pels números que recull, sinó per les conclusions i els insights que la capacitat analítica dels professionals és capaç d’extreure i explicar perquè es tradueixin en accions concretes de negoci per al client.

Benchmarking.

Quan un client vol entendre com s’està comunicant la seva competència (quins missatges transmet, en quins mitjans apareix, quines narratives construeix), hi ha una part important d’aquesta tasca que consisteix en la recopilació d’informació estructurada.

A LF Channel hem integrat la intel·ligència artificial per agilitzar la fase d’anàlisi de la competència, cosa que ens permet obtenir en menys temps una visió més completa de la presència mediàtica dels competidors dels nostres clients. Tanmateix, la lectura estratègica d’aquesta fotografia continua sent 100 % humana.

Anàlisis sectorials en processos de RFP.

Quan participem en processos de sol·licitud de proposta, una de les fases més exigents és l’anàlisi ràpida del sector del client potencial: els seus players, les seves dinàmiques de mitjans, els seus temes clau a escala local i regional, entre altres factors. L’ús de la IA ens permet elaborar anàlisis sectorials més completes i en menys temps, un aspecte especialment útil quan els terminis d’una RFP són ajustats i la profunditat de l’anàlisi pot marcar la diferència entre una proposta diferenciada i una de genérica.

El que la IA no pot fer: el pensament crític no té substitut

Després de tot el que hem explicat, volem ser igual de clars en un aspecte que considerem fonamental: la intel·ligència artificial és una eina tecnològica més i, com qualsevol altra, el seu valor depèn de qui la utilitza i de com ho fa. Això significa que cal saber utilitzar-la, i això també implica saber quan no fer-ho.

La IA pot processar volums d’informació enormes en poc temps, identificar patrons, estructurar dades i generar esborranys. Però no pot entendre el context polític d’un client que opera en un sector regulat. No pot anticipar com reaccionarà un periodista d’investigació davant d’una nota de premsa. No pot jutjar si el moment és l’adequat per llançar un missatge ni quin to funciona en una crisi reputacional. I, evidentment, no pot dissenyar una narrativa que connecti emocionalment amb un públic específic, ni saber quines relacions cal protegir quan un client afronta pressió mediàtica.

Dissenyar i implementar un pla de comunicació continua requerint criteri professional, intuïció i una comprensió profunda del context, trets que només proporciona l’experiència laboral. La IA no substitueix aquest judici, que és propi del raonament humà; en el millor dels casos, li proporciona més temps i millor informació per poder exercir-lo.

A LF Channel som un equip especialitzat en comunicació tecnològica B2B, i aquesta especialització no prové d’una eina, sinó d’una experiència de més de 30 anys treballant amb clients del sector tecnològic, de converses amb periodistes especialitzats i d’entendre com es construeix la reputació de marca en mercats complexos com l’espanyol i l’europeu.

Com integrem la IA de manera responsable

A LF Channel, hi ha algunes preguntes que ens fem sempre abans d’incorporar qualsevol eina d’IA als nostres fluxos de treball:

• La primera és si el seu ús aporta realment valor a aquell procés concret o si, simplement, estem seguint una tendència.
• La segona és com garantim la confidencialitat de la informació dels nostres clients, un aspecte especialment crític en processos de RFP o en anàlisis competitives.
• La tercera és si el resultat final serà revisat, interpretat i validat per una persona de l’equip.

La resposta a aquesta última pregunta sempre ha de ser sí. La responsabilitat davant del client és nostra, i això no es pot delegar en cap algoritme.

El sector de la comunicació a Espanya es troba en un moment de transformació real, i creiem que la manera correcta d’afrontar-la és amb els peus a terra. Hem de ser curiosos amb la tecnologia, crítics amb els seus límits i ser sempre honestos amb els nostres clients sobre la manera com treballem. Aquesta honestedat, que genera i reforça la confiança, és sens dubte una part essencial de la nostra proposta de valor.

Des de LF Channel acompanyem empreses tecnològiques a construir la seva reputació amb estratègies de comunicació que combinen rigor, creativitat i l’ús intel·ligent de les eines disponibles. Si vols explorar com et podem ajudar, escriu-nos.

En aquest context, la capacitat de comunicar de manera clara i generar confiança es torna especialment rellevant en sectors com el sanitari, on la informació té un impacte directe en la percepció de les marques i en la relació amb les seves audiències.

«Aquest Healthcare Monitor confirma una cosa que a LF Channel veiem cada dia amb els nostres clients de salut. La confiança ja no es construeix només amb la qualitat del contingut, sinó amb la solidesa de l’estructura web i amb la capacitat de ser citat pels motors d’IA. Les companyies que continuïn tractant el seu web com un fullet digital perdran terreny enfront de les quals la converteixin en una plataforma de confiança real», detalla Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel i representant de Worldcom Public Relations Group a Espanya.

A diferència d’edicions anteriors, en les quals les farmacèutiques es comparaven a través d’un sistema de puntuació, aquesta nova edició adopta un enfocament més analític i orientat a l’aprenentatge. L’informe cerca entendre per què algunes companyies aconsegueixen comunicar-se de forma més eficaç que unes altres, quines estratègies estan utilitzant i quins aprenentatges poden extreure la resta d’organitzacions per a millorar la seva pròpia comunicació.

Els 4 pilars del posicionament

La recerca posa el focus en 10 farmacèutiques d’abast global: AbbVie, AstraZeneca, Bristol Myers Squibb, GSK, Johnson & Johnson, Merck & Co., Novartis, Pfizer, Roche i Sanofi. A través de quatre indicadors, l’informe determina la solidesa de la comunicació d’una organització en un panorama mediàtic en constant canvi. Aquests indicadors són:

1. Generative Engine Optimization (GEO)

La capacitat de les marques per a aparèixer i ser reconegudes en les respostes generades per eines d’intel·ligència artificial com ChatGPT, Gemini, Perplexity, Claude o Google AI Overviews.

2. Rendimient web

L’estat de les seves plataformes en línia, des de l’accessibilitat i l’estructura web fins a la velocitat, navegació i eficiència tècnica.

3. Segmentació i localització de públics

El grau en què els seus continguts responen a les necessitats específiques de pacients, professionals sanitaris, inversors, mitjans de comunicació, responsables polítics i talent potencial.

4. Estratègia de continguts i formats editorials

Com les companyies construeixen la seva presència en xarxes socials, mitjans i altres espais digitals, reforçant la seva credibilitat dins de l’ecosistema sanitari i científic.

Conclusions per al sector farmacèutic

L’informe mostra que, encara que el sector farmacèutic compta amb els recursos necessaris per a desenvolupar una comunicació eficaç, encara existeixen importants oportunitats de millora. Els principals reptes no estan tant en la falta de contingut, sinó en com s’estructura, es presenta i es facilita l’accés a la informació, especialment a través dels llocs web corporatius.

L’anàlisi assenyala que moltes companyies no aprofiten encara els seus llocs web com a veritables eines de comunicació i que un dels grans desafiaments del sector és avançar cap a missatges més personalitzats. Dirigir-se a pacients, professionals sanitaris, inversors o mitjans de comunicació amb un mateix missatge pot limitar el seu impacte. Les companyies que aconsegueixen una comunicació més eficaç són aquelles que equilibren el rigor científic amb un enfocament pròxim i adapten els seus continguts al context i les expectatives de cada audiència.

El nou paradigma de cerca

Un dels elements diferencials d’aquesta nova edició és la incorporació d’una anàlisi sobre la visibilitat de les companyies en els motors de resposta basats en intel·ligència artificial. Per a això, l’estudi utilitza Brandi AI, una plataforma especialitzada en intel·ligència de marca i visibilitat en entorns d’IA. Els resultats mostren que els criteris que determinen la presència d’una organització en aquests nous canals són diferents als del SEU tradicional. En aquest sentit el Generative Engine Optimization (GEO) cerca que els sistemes generatius reconeguin a la companyia com una font rellevant i fiable, incorporant-lo en les seves respostes.

Aquest nou paradigma també posa en valor el paper de les relacions públiques, la generació de continguts de qualitat, la presència en mitjans i la construcció de reputació digital són factors que ajuden les marques a guanyar autoritat i visibilitat en eines com ChatGPT.

Més enllà de la indústria farmacèutica: claus per a una comunicació més eficaç

El Healthcare Monitor Pharmaceuticals 2025-2026 ha estat elaborat per Worldcom PR Group, una xarxa internacional formada per prop de 100 agències independents en 45 països. Aquesta visió global permet identificar tendències i aprenentatges aplicables no sols al sector farmacèutic, sinó també a altres indústries on la confiança, la reputació i la visibilitat digital són factors clau.

«Aquesta edició marca un canvi clar en com hem d’entendre la comunicació», afirma Serge Beckers, president global de Worldcom i impulsor del Healthcare Monitor Pharmaceuticals. «Un rànquing és, sens dubte, interessant, però no explica per què funciona la comunicació. Amb aquest Healthcare Monitor vam demostrar que la reputació depèn cada vegada més d’una bona estructura del lloc web, decisions clares sobre el públic objectiu, contingut dirigit i fiable, i visibilitat en els motors d’IA. Els qui inverteixen en això construeixen no sols millor comunicació, sinó també més confiança», detalla.

A LF Channel ajudem les organitzacions del sector salut a construir estratègies de comunicació que reforcin la seva reputació i visibilitat en un entorn digital en constant evolució. Contacta’ns.

En aquest nou escenari, Worldcom Public Relations Group (Worldcom), la major xarxa mundial d’agències independents de relacions públiques, juntament amb Semrush, ha analitzat on han de construir les marques la seva autoritat i confiança amb l’informe “2026 Where Trust Lives: Sources for Credibility in Local Markets”. Presentat durant la sessió “PR in Cannes” de ICCO en el marc del Festival Internacional de Creativitat Cannes Lions, l’estudi examina com les respostes generades per intel·ligència artificial estan redefinint l’ecosistema de fonts que influeixen en la percepció de les marques.

Com explica Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel, i representant de Worldcom Public Relations Group a Espanya: “Aquest estudi confirma alguna cosa que en LF Channel veiem cada dia amb els nostres clients. La reputació d’una marca ja no es construeix només amb el que publica, sinó amb el que diu d’ella l’ecosistema de fonts que l’envolta. Guanyar visibilitat avui exigeix ser present de manera creïble en múltiples fonts, i adaptar aquesta estratègia al context local de cada mercat».

4 claus que transformen la visibilitat de les marques en l’era de la intel·ligència artificial

‘2026 Where Trust Lives: Sources for Credibility in Local Markets’ es basa en el ‘LLM Citations Study’ de Semrush, que va analitzar dades de citació a nivell de prompt durant 34 períodes de reporti setmanals, entre octubre de 2025 i maig de 2026. L’estudi va examinar quatre de les principals plataformes d’IA conversacional: ChatGPT Search, Gemini, Google AI Mode i Perplexity, i va aprofundir en vuit mercats internacionals: l’Argentina, el Brasil, Alemanya, Indonèsia, Singapur, Sud-àfrica, Unió dels Emirats Àrabs i els Estats Units.

1. La IA recull informació de les plataformes participatives

Sis dels quinze dominis més citats a nivell mundial al maig de 2026 són plataformes socials, de vídeo, comunitàries o professionals. Reddit apareix en el 31,5% dels prompts analitzats, YouTube en el 29,1%, X en el 19,0% i Linkedin en el 18,2%.

2. No existeix una única fórmula per guanyar visibilitat en la IA

Els principals sistemes de resposta d’IA no funcionen amb els mateixos criteris de selecció de fonts. Mentre Google AI Mode mostra una major afinitat per continguts audiovisuals i socials, Perplexity destaca per recórrer a fonts professionals i de referència, i Gemini cita amb menor freqüència que la resta. El resultat: una marca pot tenir una presència destacada en un entorn IA i passar desapercebuda en un altre.

3. La rellevància d’una marca depèn també del mercat en el qual opera

La intel·ligència artificial no utilitza les mateixes referències en tots els mercats. Les fonts que contribueixen a construir credibilitat poden canviar significativament segons el context local, la qual cosa fa imprescindible que les marques adaptin les seves estratègies i tinguin en compte les particularitats de cada audiència.

4. L’autoritat continua important, però ara comparteix espai amb la comunitat

La reputació digital continua secundant-se en fonts reconegudes, però l’escenari és ara molt més ampli. La IA combina referències tradicionals, com a institucions, publicacions acadèmiques o mitjans especialitzats, amb espais de conversa i comunitats en línia on també es genera credibilitat.

“La IA no està substituint la confiança. Està reorganitzant on es troba, se cita i es fa visible. Les marques no guanyaran publicant més contingut genèric. Guanyaran aportant evidència a través de les fonts, comunitats, experts i plataformes locals que els sistemes d’IA usen en les seves respostes”, detalla Linda Groendyke, de Worldcom Public Relations Group.

En aquest nou escenari, les marques necessiten replantejar com construeixen la seva credibilitat i com treballen la seva presència en els diferents ecosistemes que influeixen en les respostes generades per intel·ligència artificial. A LF Channel ajudem les organitzacions a desenvolupar estratègies de comunicació i relacions públiques adaptades a aquesta nova realitat, combinant coneixement local, autoritat de marca i una visió global. Posa’t en contacte amb nosaltres.

I això ja no és només una qüestió de creativitat. En un aparador mediàtic tan fragmentat, no n’hi ha prou amb aparèixer a la televisió durant els partits, cal construir un relat que també tingui presència als telèfons mòbils, a les xarxes socials i en el debat públic. El consum multipantalla s’ha convertit en la norma, i els creadors de contingut han passat a ocupar un paper cada vegada més estratègic dins de les campanyes, sovint per davant de la mateixa inversió en mitjans tradicionals. Saber aprofitar aquest ecosistema és el que avui marca la diferència entre una marca que es recorda i una altra que desapareix enmig de tant soroll.

Com que no és el mateix donar l’assistència que marcar el gol, repassem les campanyes de comunicació i relacions públiques que han sabut culminar la jugada durant la Copa del Món de la FIFA 2026, incorporant també algunes accions publicitàries que van contribuir a definir el resultat.

Levi’s i la seva gran lona

Com hem esmentat anteriorment, ja no cal ser patrocinador oficial per fer-se un lloc al voltant de la gran cita mundialista. I Levi’s n’ha estat un bon exemple.

Una de les seus de la Copa del Món de la FIFA 2026 on s’han disputat alguns dels partits més destacats del torneig és el Levi’s Stadium, un estadi patrocinat per la marca. Tanmateix, la normativa d’”estadi net” de la FIFA obliga a cobrir qualsevol marca que no sigui patrocinadora oficial de la competició. Com que Levi’s no ho era, la companyia va haver de tapar el logotip del seu propi estadi amb una gran lona blanca que, tot i així, deixava entreveure la seva icònica silueta.

Imatge de Forbes Argentina.

Lluny de perjudicar la seva visibilitat, la simple silueta era suficient perquè els aficionats identifiquessin de qui era el logotip, y Levi’s va saber aprofitar el moment amb un rebranding especial: «Welcoming the world to the beautiful [redacted] stadium!» (“Donant la benvinguda al món al magnífic estadi [censurat]!”)

La marca no es va quedar aquí, sinó que va portar la lona fins al terreny del producte amb una col·lecció limitada sota el lema «So everyone knew? The limited edition [redacted] tee is now available on levi.com» («Així que tothom ho sabia? La samarreta d’edició limitada [censurada] ja està disponible a levi.com«), estenent la viralitat a una peça que els seus seguidors podien comprar i portar posada.

Imatge de Reason Why.

Levi’s va convertir el que podria haver estat un cop a la seva visibilitat en una campanya de comunicació rodona, sense invertir en mitjans, va aconseguir que es parlés de la marca en plena polèmica pel veto de la FIFA als patrocinadors no oficials. Una lliçó de com les millors campanyes de comunicació no sempre neixen d’un gran pressupost, sinó de saber llegir el moment i reaccionar amb rapidesa.

Jumpers

Jumpers està construint una narrativa molt reconeixible al voltant de l’humor, l’atreviment i la capacitat d’aprofitar els temes del moment sense necessitat de jugar segons les “normes no escrites”.

En aquest context, la companyia va preparar un dels moviments més importants de la seva història, el patrocini oficial de la selecció espanyola durant la Copa del Món de la FIFA. La limitació era evident: un pressupost desmesurat i una gran competència per part d’altres marques. La solució? Patrocinar la selecció espanyola oficial, però de petanca.

Per anunciar-ho, Madrid es va despertar amb una enorme lona en què la marca proclamava amb orgull ser patrocinadora de la selecció espanyola. Al produir-se dies abans de l’inici del torneig, la publicitat feia pensar que Jumpers patrocinava la selecció espanyola de futbol. Tanmateix, a la part inferior de la lona s’aclaria: “De petanca”.

Imatge de ElPublicista.

Els impactes no van trigar a arribar. Tant els mitjans de comunicació com les xarxes socials es van fer ressò del nou patrocini de Jumpers, demostrant que la jugada havia funcionat. La marca ha construït una personalitat molt definida a través de campanyes visuals, directes, humorístiques i fàcils d’entendre.

Més que una acció puntual, aquest moviment confirma una estratègia de comunicació molt coherent. Jumpers no pretén assemblar-se a la resta de marques que competeixen per ocupar el centre del terreny de joc, prefereix trobar un espai propi des d’on diferenciar-se i guanyar-se una identitat reconeixible.

Adidas i «Backyard Legends”

Una altra campanya destacada és la de la marca esportiva Adidas, la qual es va sumar a aquest partit amb un espot publicitari i una alineació d’estrelles que reunia a Messi, Bad Bunny i Timothée Chalamet, amb llegendes de l’esport com Zidane i Beckham entre d’altres.

La peça va més enllà d’un simple anunci convencional pel seu disseny i magnitud. Es tracta d’una producció publicitària que combina futbol, cinema i música d’una manera en la qual no s’havia vist fins ara. La forma tan singular en què apareixen aquestes icones dels seus respectius àmbits genera un interès mediàtic que, habitualment, aquest tipus d’espots no aconsegueixen despertar.

Imatge de Marketing Directo.

A més de l’anunci, el crossover va generar un gran volum d’interaccions a les xarxes que van anar més enllà de la mateixa campanya, convertint una peça publicitària en un tema de conversa que va transcendir el públic futbolístic. I és precisament aquí on rau el motiu pel qual mereix un lloc en aquesta llista. Tot i que el vehicle va ser la publicitat pura, la seva capacitat de generar titulars, cobertura i conversa per si mateixa és justament allò que persegueix qualsevol campanya de comunicació.

Air Transat

És ben sabut per tota l’afició d’aquest esport que el preu mitjà de les entrades per als partits de futbol acostuma a ser massa elevat, i això també passa, per descomptat, amb la Copa del Món de la FIFA, fins al punt que han arribat a duplicar o fins i tot triplicar el preu d’un vol transoceànic. Aquest és un tema recurrent, com demostren les converses a les xarxes socials, i Air Transat, aerolínia canadenca, va saber veure-hi una oportunitat de newsjacking.

En lloc de quedar-se al marge de la conversa, la va convertir en l’eix central de tota la seva campanya. La idea era comparar en temps real el preu de les entrades dels partits de cada selecció amb el cost de volar fins a aquests països, com França, Portugal o Mèxic.

Imatge de Marketing Directo.

La força d’aquesta campanya rau precisament en el mateix mecanisme que fa funcionar les relacions públiques com és sumar-se a una conversa existent aportant missatges de valor, saber identificar un problema (en aquest cas, la frustració del públic) i oferir una resposta enginyosa. Air Transat no va inventar el tema, ni de bon tros, sinó que va saber ser al lloc i al moment adequats per resoldre de manera efectiva un cas de newsjacking.

Aquesta Copa del Món de la FIFA 2026 ens deixa un lliçó clara, guanyar la conversa depèn de saber llegir el moment i reaccionar de manera ràpida i estratègica, una cosa que poques vegades passa per casualitat i en què una bona agència de relacions públiques pot marcar la diferència.

A LF Channel ajudem les marques a transformar moments clau en històries que connecten amb les seves audiències i generen impacte. Vols descobrir com portar la teva comunicació al següent nivell? Contacta’ns.

Per això, en un entorn altament regulat i competitiu, la comunicació estratègica s’ha convertit en un factor clau per créixer, atraure inversió i construir credibilitat. I aquí és on les marques que saben explicar bé el seu impacte aconsegueixen diferenciar-se.

El creixement del HealthTech a Espanya

Espanya s’està consolidant com un dels ecosistemes HealthTech més dinàmics del sud d’Europa. Ciutats com Barcelona concentren cada vegada més startups, hubs tecnològics, hospitals de referència i inversió internacional vinculada a la salut digital i la biotecnologia.

El creixement del sector ja es reflecteix en xifres concretes. Segons l’Oficina Nacional d’Emprenedoria (ONE), més de 2.100 startups i scaleups de salut digital a Espanya van captar prop de 114 milions d’euros en 61 operacions només el 2024. Aquest creixement no és casual, sinó el resultat d’una combinació potent de factors com el talent humà, els centres de recerca, la solidesa del sistema sanitari, l’emprenedoria i la celebració d’esdeveniments globals.

Iniciatives com el Mobile World Congress contribueixen a posicionar Espanya com un aparador internacional per a solucions de salut digital i intel·ligència artificial aplicada a la medicina. En paral·lel, el sector ha evolucionat ràpidament cap a models més centrats en l’experiència del pacient, l’eficiència clínica i la prevenció. Això ha obert oportunitats per a startups capaces de respondre a problemes reals del sistema sanitari.

La intel·ligència artificial, redefinint la salut

La intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels grans motors de l’ecosistema HealthTech, utilitzant-se en eines de suport al diagnòstic, automatització clínica i medicina personalitzada; el seu impacte ja és tangible. Tanmateix, en salut, innovar no garanteix la incorporació a la pràctica clínica.

Moltes companyies tecnològiques no arriben a l’èxit perquè no aconsegueixen traduir el seu valor innovador en missatges clars i entenedors per a metges, pacients, inversors o mitjans de comunicació. Per això, és necessari comptar amb equips interns o partners externs que puguin comunicar tot el potencial de l’empresa als diferents públics d’interès.

Empreses com Tandem Health, un copilot clínic per a la presa de la història mèdica, reflecteixen bé aquesta realitat. Gran part del seu creixement es deu tant a la seva solució innovadora per al personal sanitari com a la capacitat d’explicar el seu impacte de forma clara, senzilla i directa a nivell intern i extern.

La reputació com a actiu estratègic

A diferència d’altres sectors tecnològics, en l’àmbit sanitari cada missatge té un efecte directe sobre la confiança. Per això, les estratègies de comunicació a les empreses HealthTech no es poden limitar a generar soroll o notorietat, sinó que és imprescindible construir legitimitat. Per aconseguir-ho, cal:

1.Crear confiança a partir de l’evidència.

En matèria de salut, la confiança es construeix. Les companyies han de comunicar amb rigor, recolzar-se en l’evidència científica i comptar amb veus expertes que validin els seus missatges. Això és especialment important quan es tracta d’intel·ligència artificial, dades mèdiques o nous tractaments digitals, àmbits en què els usuaris poden mostrar-se escèptics. La transparència, els mitjans especialitzats, els portaveus mèdics i el contingut educatiu continuen tenint un pes molt important en la construcció de la reputació, ja que si el mercat no entén una innovació, difícilment l’adoptarà.

2. Educar primer, vendre després.

L’activitat de moltes startups HealthTech va més enllà del llançament de productes o serveis, ja que se centra a crear noves categories de mercat, cosa que implica fer pedagogia constant, explicar problemes, donar context i aprofitar les tendències inicialment. Per això, agències com LF Channel se centren a dissenyar estratègies de comunicació personalitzades en què els missatges divulgatius guanyen protagonisme, especialment en sectors complexos com el sanitari. Així es gestionen tribunes, entrevistes, articles especialitzats o contingut SEO per afavorir el posicionament dels missatges didàctics de les companyies amb l’objectiu de generar conversa al voltant de temes que encara estan evolucionant.

3. Visibilitat estratègica, no massiva.

Per a la indústria HealthTech, aparèixer al lloc correcte val més que fer-ho de manera massiva. Per aconseguir-ho, la comunicació estratègica és fonamental a l’hora de reforçar la credibilitat, atraure inversors, posicionar portaveus com a experts, així com generar confiança entre pacients i professionals sanitaris.

El futur del HealthTech en la comunicació

La tendència és que el sector HealthTech continuï creixent a Espanya impulsat per la intel·ligència artificial, la digitalització sanitària i nous models d’atenció mèdica. La diferència seguirà estant en la capacitat de generar i reforçar la confiança i d’explicar el valor real que hi ha darrere de cada innovació.

Les companyies que aconseguiran consolidar-se seran aquelles capaces de comunicar de manera clara com milloren la vida de pacients i professionals sanitaris, traduint conceptes complexos en missatges comprensibles i propers. Perquè en salut, aconseguir que les persones entenguin i confiïn en la innovació és el que realment marca la diferència, però també el que realment importa.

Des de LF Channel ajudem companyies HealthTech a convertir la seva proposta de valor en històries rellevants, humanes i creïbles. Contacta amb nosaltres.

En aquest context, l’Associació de Consultores de Comunicació (ADC) ha impulsat un grup de treball específic per a aprofundir en aquest àmbit i compartir aprenentatges entre professionals del sector, amb la participació de vuit agències del sector, entre les quals es troba LF Channel.

Aquesta iniciativa va néixer a finals de 2024 amb el propòsit de fomentar l’intercanvi de coneixement i promoure la comunicació inclusiva dins del sector.

Una jornada per a compartir aprenentatges

El passat 25 de juny, la Torre ILUNION (Madrid) va acollir la jornada en la qual es van presentar les conclusions d’aquest grup de treball. Una trobada que va reunir professionals de les relacions públiques i la comunicació amb un objectiu comú: compartir experiències, contrastar enfocaments i posar en comú bones pràctiques sobre comunicació inclusiva i accessible.

Més enllà de l’intercanvi d’idees o metodologies, també es va posar en relleu algo més estructural: la inclusió i l’accessibilitat estan deixant d’abordar-se com a àrees específiques per a integrar-se de manera transversal en la manera de treballar de les consultores de comunicació.

De la intenció a la pràctica

La comunicació inclusiva deixa de ser un plantejament teòric quan es tradueix en decisions que afecten directament com es dissenyen, planifiquen i executen les accions de comunicació.

En aquest sentit, la jornada va permetre veure com aquests principis s’incorporen ja en dinàmiques concretes, des de la forma en la qual es conceptualitzen els missatges fins a com es dissenyen experiències perquè siguin accessibles per a audiències diverses.

El focus es va desplaçar així cap a un punt clau: no es tracta únicament de “què es comunica”, sinó de com es construeixen els processos que donen forma a aquest contingut.

Entre les idees compartides, va destacar la necessitat de situar a la persona en el centre del missatge, revisar expressions que puguin reforçar estereotips, incorporar subtítols i locucions en continguts audiovisuals o dissenyar experiències que no limitin la participació per raons d’accessibilitat.

Un enfocament que canvia com es concep la comunicació

En conjunt, el treball impulsat per ADC reflecteix una evolució del sector cap a un model en el qual l’accessibilitat i la inclusió deixen de ser elements afegits per a convertir-se en criteris estructurals de la comunicació.

A LF Channel entenem que aquest canvi afecta els missatges i a la forma en la qual es conceben les estratègies de comunicació des del seu origen. Per tant, integrar l’accessibilitat i la inclusió de manera natural en els nostres processos de treball suposa una evolució del sector, a més d’una condició necessària per a una comunicació més eficaç i rellevant.

En aquest context, LF Channel assumeix el repte d’ajudar a SUSE a traslladar la seva proposta de valor al mercat, amb l’objectiu de consolidar el seu posicionament com a principal referent europeu en sobirania digital i codi obert empresarial. “Volem traslladar al mercat local, de manera clara i rellevant, per què SUSE és el soci adequat per a fer aquest pas”, explica Federico Fernández, Director de l’Àrea de Tecnologia i Innovació en LF Channel.

Una col·laboració basada en experiència i visió tecnològica

Per a LF Channel, aquesta col·laboració encaixa amb la seva trajectòria de més de tres dècades treballant amb companyies de tecnologia. «Hi ha clients que arriben amb un brief i clients que arriben amb una missió. SUSE pertany clarament al segon grup, i això canvia la forma en què treballem amb ells”, assenyala Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel. “Però per a entendre el seu món fa falta haver-lo viscut, i LF Channel porta més de 30 anys acompanyant a empreses tecnològiques i innovadores. Aquest bagatge és el que ens permet no sols gestionar la seva visibilitat, sinó ajudar-los a construir un relat que realment cali a Espanya».

A SUSE porten anys treballant amb governs i organitzacions del sud d’Europa per a reduir la dependència de proveïdors externs i recuperar el control sobre els seus actius tecnològics. «Espanya està en un moment d’inflexió. La sobirania digital ha deixat de ser un debat teòric per a convertir-se en una prioritat estratègica real, tant per a empreses com per a institucions”, explica Diego Ríos, director general de SUSE per al sud de EMEA. “Comptar amb LF Channel com a aliat ens permet portar aquest missatge amb precisió i credibilitat als qui prenen les decisions. El codi obert no és una alternativa: és l’única arquitectura que fa possible l’autonomia tecnològica de veritat», afegeix.

Aquesta col·laboració reforça el compromís de LF Channel amb la comunicació de companyies tecnològiques que impulsen la innovació oberta i la sobirania digital a Europa.

En el nostre dia a dia com a consultora de comunicació, les sigles PR signifiquen Public Relations, relacions públiques, però aquest mes hem volgut jugar amb aquestes mateixes lletres per a dir alguna cosa més: PR també significa Pride & Respect. Orgull i respecte. Dues paraules que, per a nosaltres, no són un eslògan eventual i oportú, formen part del core del nostre treball i de la nostra filosofia com a empresa. Motiu pel qual aquest mes de juny hem decidit resumir tot això en una única frase: som orgull, we are PRide.

Per què aquest missatge

No fa falta anar molt lluny per a trobar la raó de ser d’aquest missatge. Els qui ens coneixen saben que a LF Channel la diversitat és part de com pensem les relacions públiques. Comunicar bé significa representar a totes les veus, les que porten temps sent escoltades i les que encara continuen obrint-se camí, entenent que totes tenen un lloc en la conversa.

Per això aquest joc de lletres i paraules no és casual, per a LF Channel, Public Relations i Pride & Respect comparteixen més que unes sigles. Ambdues parlen de construir vincles i de generar confiança. Mentre que les relacions públiques tracten de bastir ponts entre una marca i el seu públic, l’orgull i el respecte el fan entre les persones, sense importar qui siguin ni a qui estimin.

Un missatge, una imatge: el nostre compromís

Aquesta idea s’ha convertit en la capçalera que hem dissenyat per al nostre perfil de Linkedin: l’etiqueta #WeArePRide escrit en blanc sobre la bandera del col·lectiu LGTBIQ+ amb les lletres PR destacades en el vermell corporatiu de LF Channel. L’objectiu és que, qui el vegi, reconegui immediatament la nostra identitat com a agència i descobreixi que aquest “PR” ens defineix dues vegades.

Davant el rainbow washing que existeix en l’àmbit empresarial, en general, i del màrqueting, en particular, vull aclarir que #WeArePRide no és el compromís de LF Channel, és la forma en la qual l’estem explicant. El nostre compromís real amb el col·lectiu LGTBIQ+ va molt més allà d’un mes concret, el disseny d’una capçalera o l’ús d’un hashtag.

Cada projecte que acceptem, cada campanya que dissenyem i cada conversa que tenim amb els nostres clients és una oportunitat per a amplificar veus, derrocar barreres i construir espais on totes les persones puguin sentir-se visibles i respectades. En definitiva, defensar drets. Ho diem així perquè són les accions les que han de marcar les paraules, són les accions les que han de reconèixer, celebrar i enfortir la diversitat cada dia de l’any, no sols quan el marca el calendari.

Public Relations. PRide & Respect. Dos PR, una mateixa manera de mirar el món construint relacions, dins i fora de l’agència, des de l’orgull de ser els qui som i el respecte cap als qui els altres són.

#WeArePRide. Feliç Orgull, aquest mes i sempre, de part de tot l’equip de LF Channel.

Aquest esdeveniment reuneix durant dues jornades joves professionals de la comunicació de diferents agències d’Europa i Amèrica amb l’objectiu de compartir coneixements, experiències i diferents perspectives de treball, un intercanvi que serveix d’inspiració per afrontar els reptes del dia a dia.

Els temes centrals d’aquesta edició han estat l’storytelling i la intel·ligència artificial, i com aplicar ambdues disciplines a les campanyes de comunicació d’una manera efectiva i que realment connecti amb l’audiència, aprenent de manera pràctica com es poden aplicar aquestes tècniques des de diferents enfocaments per aconseguir resultats sorprenents.

Durant aquestes dues jornades, els joves professionals van tenir l’oportunitat de:

• Conèixer diferents casos d’èxit sobre l’ús de l’storytelling presentats per cada agència, fet que va donar lloc a reflexions sobre com es poden integrar diferents mètodes i formes de treball en el dia a dia de la consultoria en comunicació.
• Participar en un workshop dinàmic sobre storytelling en què es va poder comprovar com el poder de les paraules pot convertir una simple història en un relat immens.
• Compartir reflexions sobre com la intel·ligència artificial pot ajudar a construir històries, però sense substituir mai el sentit crític ni la capacitat narrativa de les persones.
• Fer un repàs del panorama de les relacions públiques a Hongria, país amfitrió de la trobada, des del seu funcionament i principals actors fins a una mirada cap al futur.

Una altra de les accions programades va consistir en treballar en equips internacionals per desenvolupar una campanya per a Amigos, una ONG hongaresa dedicada a acompanyar infants hospitalitzats a través d’activitats lúdiques i educatives. El repte consistia a dissenyar una campanya de captació de patrocinadors ajustada a un pressupost limitat, posant a prova la creativitat, la capacitat estratègica i les habilitats dels joves professionals.

Experiències pràctiques reals, i tan inspiradores com aquesta, permeten compartir idees i aprendre com professionals procedents de diferents llocs i amb un bagatge cultural divers poden abordar un mateix repte des de perspectives molt diferents. A més, va ser una satisfacció comptar amb el nostre company Víctor a l’equip guanyador, gràcies a una proposta sòlida, realista i estratègicament orientada als objectius plantejats.

“Compartir idees i moments amb persones que tenen motivacions i aspiracions professionals similars a les teves té un valor especial, sobretot quan això passa en un país diferent i amb persones de diverses nacionalitats. Aquest viatge ens aporta una visió més àmplia de la nostra feina i tornem amb aprenentatges reforçats per continuar creixent en les nostres carreres professionals”, afirma Pablo de Frutos, PR Consultant a LF Channel.

“La incorporació de noves agències a Worldcom és sempre una bona notícia per a totes les sòcies i per als nostres clients”, assenyala Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel. “Tant Carralsierra com We Are DNA aporten una experiència molt sòlida en els seus respectius mercats i especialitats, i estem segurs que la seva incorporació enriquirà el treball conjunt de tota la xarxa”.

Carralsierra és una agència de comunicacions estratègiques independent amb seu a Ciutat de Mèxic i més de 18 anys d’experiència assessorant a organitzacions en comunicació corporativa i financera, gestió de reputació i relacions públiques, així com en situacions de crisis. Per altre costat, We Are DNA ajuda els seus clients a crear marques més sòlides i millors negocis, ajudant-los a trobar, retenir i comprometre al talent que necessiten per a tenir èxit. Són referents en tot el relacionat amb la proposta de valor a l’empleat (EVP), employer brànding, atracció de candidats i compromís dels empleats.

La benvinguda a aquestes agències a la xarxa de Worldcom marca la finalització d’un rigorós procés de selecció i verificació que garanteix la compatibilitat de l’agència sol·licitant amb els estàndards de confiança i col·laboració que han definit a The Worldcom PR Group des de la seva fundació en 1988. Com a nous partners, Carralsierra i We Are DNA s’uneixen a un grup sòlid i global d’agències que comparteixen obertament coneixements i millors pràctiques, utilitzen l’associació per a atendre els seus clients en expansió i col·laboren en noves oportunitats adaptades a les necessitats locals, regionals i globals de qualsevol soci o client de Worldcom.

Benvinguts a Worldcom!