Actualment, a ningú se li escapa que, a dia d’avui, la comunicació està profundament marcada per l’ús massiu de les xarxes socials, que s’han consolidat com el principal canal informatiu per a la generació Z (que inclou les persones nascudes entre el 1997 i el 2010), desplaçant en aquest paper els mitjans de comunicació tradicionals.
Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.
Com s’informen els joves?
D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.
D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.
Una informació més ràpida i en diversos formats
En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.
La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.
Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.
Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals
La mort de la televisió?
Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.
Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.
Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.
En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.
