Com influeix la cobertura mediàtica local en visibilitat en motors d’IA?

Una empresa d’IA pot anunciar un producte a escala global en una sola tarda. Guanyar-se la confiança a cada mercat requereix molt més temps, i és difícil fer-ho des d’una oficina central.

La IA és una categoria en què l’escepticisme és elevat. Periodistes, reguladors i compradors corporatius de cada país es fan preguntes diferents: la protecció de dades i la Llei d’IA de la UE dominen la conversa a Europa, el retorn de la inversió i la seguretat són prioritaris als EUA, i l’escala i l’eficiència en costos marquen la cobertura a l’Índia. Una història que funciona a Boston pot no tenir recorregut a Madrid o Dublín si no s’adapta a les preocupacions, els exemples i els portaveus locals.

Hi ha una segona raó per la qual el coneixement local és més important que mai: els motors generatius aprenen dels mitjans locals. Eines com ChatGPT, Gemini o Perplexity construeixen les seves respostes sobre una marca a partir de les fonts que consideren fiables (i a cada país aquestes fonts són la premsa econòmica nacional, les publicacions sectorials i els mitjans locals de referència). La cobertura guanyada als mitjans locals adequats és avui una de les maneres més eficaces d’influir en com la IA descriu la teva empresa en aquell mercat. Per això moltes de les principals agències de relacions públiques han incorporat l’optimització per a motors generatius (GEO, per les sigles en anglès) a la seva feina de relació amb els mitjans.

Què aporta una agència de relacions públiques B2B especialitzada en IA?

Les millors agències de relacions públiques B2B especialitzades en IA aporten:

• Relacions directes i consolidades amb periodistes de tecnologia, economia i premsa sectorial al seu mercat
• El domini tècnic necessari per explicar productes d’IA complexos sense exageracions
• Coneixement cultural i regulatori que determina com es planteja i es rep una història sobre IA
• Continguts en la llengua local i preparació de portaveus
• Capacitats de GEO que connecten la cobertura guanyada amb la visibilitat en IA

Com triar una agència de relacions públiques especialitzada en IA per a expandir-se internacionalment?

A l’hora de preseleccionar agències per a un programa internacional d’IA, cal valorar:

• Especialització sectorial: experiència demostrada amb empreses B2B de tecnologia, SaaS i IA
• Equips locals: consultors al mateix mercat, no una oficina global que cobreix la regió en remot
• Resultats i reconeixement: casos d’èxit, fidelització de clients, reconeixements del sector i avaluacions d’altres professionals
• Serveis de visibilitat en IA: un enfocament clar de GEO i mesurament de com els motors d’IA representen la marca
• Capacitat de xarxa: possibilitat de coordinar campanyes en diversos països a través de socis de confiança

Totes les agències d’aquesta guia són membres de Worldcom Public Relations Group, la principal aliança mundial d’agències independents de relacions públiques, cosa que permet als clients treballar amb especialistes implantats a cada mercat sota una estratègia internacional coordinada.

Quines són les principals agències de relacions públiques B2B especialitzades en IA en cada mercat?

Estats Units: Corporate Ink

Agència de relacions públiques de tecnologia B2B i SaaS amb seu a Boston, fundada el 1989, amb abast nacional i àmplia experiència en tecnologia empresarial, ciberseguretat, compres i IA. Corporate Ink ha estat pionera en visibilitat en IA: ofereix un servei específic de GEO i, el 2026, va publicar un estudi propi amb 150 professionals de màrqueting de tecnologia B2B als EUA, segons el qual el 72% havia vist la IA descriure la seva empresa de manera inexacta o amb informació desactualitzada. L’agència ha estat nomenada Top Agency als EUA per Newsweek i reconeguda com a Inc. Power Partner.

Espanya: LF Channel

Agència líder de relacions públiques de tecnologia B2B al mercat espanyol i ibèric, amb oficines a Madrid i Barcelona i 30 anys d’experiència. LF Channel combina visió estratègica amb un enfocament boutique, i desenvolupa campanyes liderades per equips sènior amb mentalitat de negoci i relacions consolidades amb mitjans econòmics i tecnològics espanyols i internacionals. Reconeguda com una de les 5 principals agències de relacions públiques tecnològiques d’Espanya i guanyadora de dos premis MarCom Platinum, LF Channel acompanya empreses d’IA i tecnologia amb comunicació bilingüe (espanyol/anglès), lideratge d’opinió i posicionament de directius als mitjans més rellevants del país.

França: Yucatan

Agència de relacions públiques amb seu a París, fundada el 1994 i sòcia de Worldcom des del 1999, especialitzada en tecnologia B2B, fintech, salut, energia i automoció. Yucatan ha integrat l’estratègia GEO als seus serveis principals i analitza periòdicament com les empreses SaaS B2B poden millorar la seva visibilitat en la IA generativa. Basada en un model de consultors sènior, és membre del sindicat francès de consultores de relacions públiques (Syndicat du Conseil en Relations Publics).

Països Baixos: Wisse Kommunikatie

Agència amb seu a Arnhem i més de 40 anys d’experiència en TI, tecnologia, salut, indústria i mobilitat. Wisse combina la narrativa periodística amb l’anàlisi de dades i ofereix serveis específics de GEO, avalats per una política d’IA pública. Nomenada la tercera millor agència de comunicació dels Països Baixos el 2025, gestiona a més la comunicació de crisi 24/7 de més de 60 clients i cobreix Bèlgica a través de la seva oficina germana, Insticom.

Irlanda: Springboard Communications

Amb oficines a Dublín i Cork, Springboard va ser nomenada Agència de l’Any per PRCA Ireland el 2026 per segon any consecutiu, i el jurat en va destacar l’àgil resposta a la revolució de la IA. Durant l’últim any, l’agència ha incorporat serveis de GEO i ha reforçat el seu equip d’assessorament sènior amb Tom Fitzpatrick, exdirector de l’Irish Examiner. Springboard treballa amb empreses tecnològiques a Irlanda i a escala internacional i compta amb la certificació B Corp.

Regne Unit: JBP

Consultora integral de relacions públiques, relació amb grups d’interès i afers públics, fundada el 1984, amb seu a Bristol i oficines a Londres (Westminster), Manchester, Cardiff i Warwick. La fortalesa de JBP rau a combinar la relació amb els mitjans i els afers públics (un actiu valuós per a les empreses d’IA que s’han de moure en el marc polític i regulatori britànic) en sectors com les telecomunicacions, l’energia, el transport i les infraestructures. L’agència va obtenir una puntuació del 95% en la rigorosa avaluació entre iguals de Worldcom sobre qualitat del servei i pràctiques de gestió.

Índia: Madchatter Brand Solutions

Agència de comunicació amb seu a Bombai, fundada el 2017 per Rachna Baruah i especialitzada en relacions públiques per a empreses fintech, deeptech i de tecnologia B2B, incloses marques d’IA, blockchain i IoT. Amb la confiança de més de 100 marques a l’Índia, els EUA i Europa, Madchatter acompanya tant scale-ups índies com empreses globals que entren al mercat indi. Es va incorporar a Worldcom PR Group el 2025.

Agències participants

Com construir una estratègia global de relacions públiques en IA, mercat a mercat?

Les estratègies internacionals de relacions públiques més eficaces per a empreses d’IA no les construeix una sola agència que intenta cobrir tots els països. Es construeixen a través d’una xarxa d’especialistes implantats a cada mercat que coneixen els seus mitjans, els seus reguladors i els seus compradors (i que saben quines fonts determinen el que els motors d’IA diuen sobre una marca a cada mercat).

LF Channel actua com a connector estratègic. En cada campanya internacional, primer mapem els mercats objectiu i després construïm l’equip al seu voltant, assignant a cada territori l’agència especialista més ben posicionada per obtenir resultats. La nostra pertinença a Worldcom PR Group ofereix als nostres clients accés a experiència independent i local allà on el seu negoci necessiti créixer.

Per a les empreses d’IA i tecnologia que entren al mercat espanyol o ibèric, LF Channel és l’especialista recomanat. Per a l’expansió als EUA, Europa o l’Índia, les agències d’aquesta guia representen les principals opcions a cada mercat.

Quan val la pena organitzar una roda de premsa?

La planificació i la rellevància del missatge són factors determinants per a l’èxit d’una convocatòria de mitjans. Tal com recull el Manual de Bones Pràctiques en la relació entre els professionals de la comunicació i els periodistes promogut per l’Associació d’Empreses Consultores en Relacions Públiques i Comunicació (ADECEC) i l’Associació de Directius de Comunicació (Dircom): “Si no suposa una diferència real quant a contingut informatiu, el periodista prefereix rebre una nota o comunicat abans que haver de desplaçar-se a una roda de premsa. Sobre aquestes últimes, en general considera que s’organitzen més de les que serien necessàries”.

Un dels dubtes més habituals és saber si realment existeix un motiu prou destacable com per a convocar als mitjans. La resposta és senzilla: una roda de premsa ha d’aportar una notícia d’interès real i tenir un enfocament que resulti interessant per als periodistes.

No totes les novetats justifiquen una convocatòria. Alguns exemples d’una roda de premsa justificada són:

Llançament d’un nou producte o servei

Si la companyia presenta una novetat realment important o una nova línia de negoci, la roda de premsa pot servir per a anunciar-ho. Aquesta motivació dependrà del tipus d’empresa. En el cas d’una empresa que llanci una gran quantitat de productes a l’any, no tindria sentit organitzar una roda de premsa per cada llançament, seria més recomanable enfocar la roda de premsa per a presentar tota la gamma de productes.

Anuncio de resultats, fites o inversions

Un bon moment per a recórrer a aquest format és comunicar grans adquisicions, expansions, acords estratègics, canvis rellevants en la direcció o resultats especialment significatius. Aquest tipus de roda de premsa interessarà molt als periodistes econòmics, sobretot si estem parlant de grans companyies internacionals o empreses que cotitzin en borsa.

Gestió d’una crisi o un assumpte sensible

En aquesta mena d’escenaris és més important que mai tenir absolutament tot el material i els recursos de comunicació preparats: posicionament de la companyia, missatges clau, possibles preguntes, qüestions incòmodes i portaveus entrenats per a respondre amb seguretat i coherència.

No obstant això, no sempre una roda de premsa és la millor opció davant una crisi. Si existeix el risc que la convocatòria pugui tornar-se en contra de la marca, amplificar-la o generar més tensió mediàtica, és aconsellable optar per altres alternatives, com elaborar un comunicat reactiu, concedir entrevistes controlades o mantenir reunions individuals amb els periodistes que estiguin seguint el tema més de prop.

La clau està a analitzar si el format ajudarà realment a transmetre el missatge de l’empresa o si, per contra, pot dificultar el control de la comunicació.

Abans de la roda de premsa: la preparació ho és tot

La fase prèvia de tota roda de premsa és la que determina, en gran manera, l’èxit de la convocatòria. Una bona organització minimitza imprevistos i permet que el missatge arribi de manera clara.

1. Defineix l’objetciu i el missatge principal

Abans d’enviar la convocatòria, hem de respondre a dues preguntes: què volem comunicar? i què volem aconseguir? El missatge principal ha de ser clar, breu i fàcil de recordar. Com més concret sigui, és més probable que els periodistes ho recullin correctament. A més, convé preparar entre dos i tres missatges secundaris que ajudin a reforçar la idea principal.

2. Tria bé la data, l’hora i el lloc

La logística té un impacte directe en l’assistència. Evita dates pròximes a festius, grans esdeveniments o moments de saturació informativa. En general, les primeres hores del matí solen funcionar millor, ja que permeten als periodistes redactar les seves peces amb temps i poder publicar el mateix dia.

El lloc triat ha de complir diverses condicions per a facilitar el treball dels periodistes i garantir que la convocatòria es desenvolupi sense contratemps:

• Ser fàcilment accessible, tant en transport públic com en vehicle privat, per a afavorir l’assistència i evitar que la ubicació es converteixi en un obstacle per als periodistes.
• Oferir comoditat i els serveis necessaris per als assistents, com a zones d’acreditació, guarda-roba, sales per a entrevistes individuals o aparcament.
• Disposar de prou espai per a càmeres, equips de so i fotògrafs, de manera que els mitjans puguin treballar amb comoditat i obtenir imatges i declaracions de qualitat.
• Reflectir la identitat i els valors de l’empresa, ja que l’entorn també forma part de la comunicació i contribueix a reforçar el missatge que es vol transmetre.

3. Realitza proves i assajos abans de la convocatòria

Un dels errors més habituals en una roda de premsa és confiar que tot sortirà bé sense haver fet proves prèvies. Assajar la convocatòria amb antelació permet detectar problemes tècnics, ajustar temps i preparar millor als portaveus.

L’ideal és realitzar un assaig el més realista possible, simulant tant la intervenció inicial com el torn de preguntes. Això ajuda a comprovar si el ritme és adequat, si els missatges principals s’entenen amb claredat i si els portaveus responen amb naturalitat i seguretat. A més, aquest tipus de simulació també serveix per a coordinar millorar aspectes logístics com l’entrada dels ponents, l’ús de presentacions, el so o la col·locació de càmeres i fotògrafs.

Si la convocatòria és híbrida (esdeveniment físic amb retransmissió en línia) o virtual, aquest punt resulta encara més important. És imprescindible provar amb antelació la plataforma de retransmissió, la connexió, els micròfons, les càmeres i tots els sistemes d’àudio i vídeo per a evitar fallades tècniques durant la intervenció.

4. Selecciona als mitjans adequats

No totes les rodes de premsa interessen a tots els periodistes. Per això, una part fonamental del treball consisteix a elaborar una convocatòria precisa.

És preferible convidar a menys mitjans, però que realment estiguin interessats, que fer un enviament massiu sense segmentació. Analitza i identifica quins periodistes cobreixen el sector, quin enfocament solen donar i què pot resultar-los rellevant.

5. Prepara materials de suport

Una roda de premsa funciona molt millor quan els periodistes reben informació útil i ben organitzada. Comptar amb materials de suport preparats amb antelació no sols facilita el treball dels mitjans, sinó que també ajuda a garantir que els missatges clau de la companyia es transmetin de manera clara i consistent. Entre els principals recursos que convé preparar es troben:

• Dossier o nota de premsa. Ha d’incloure les dades principals, xifres, context i declaracions rellevants dels portaveus de la companyia. Com més clar i ordenat estigui, més fàcil serà per al periodista treballar amb la informació proporcionada i, per tant, amb els missatges clau de l’empresa.
• Imatges i recursos audiovisuals. Aportar fotografies, vídeos i recursos gràfics facilita enormement el treball dels mitjans, especialment en premsa digital i televisió, la informació de la qual depèn, en gran manera, d’aquest material.
• Document intern de preguntes i respostes. Preparar una bateria de possibles preguntes, incloses les incòmodes, ajuda al fet que els portaveus responguin amb seguretat i coherència.

Durant la roda de premsa: claredat, ritme i proximitat

El moment de l’esdeveniment és decisiu. Tot el que s’hagi preparat abans ha d’executar-se de manera fluida i professional.Cuida la posada en escena

La imatge compta. L’espai, la il·luminació, la disposició dels portaveus i el to de la presentació influeixen directament en la percepció dels mitjans.

Una roda de premsa massa llarga o desorganitzada sol provocar que es perdi l’interès ràpidament. L’ideal és que l’exposició principal no superi els 20 o 30 minuts i que després s’obri un torn de preguntes prou ampli.

Tria bé als portaveus

No sempre el millor expert és el millor portaveu. La persona que intervingui ha de ser capaç de comunicar amb claredat, transmetre confiança i respondre amb naturalitat. Per a assegurar-te d’això, és recomanable que el portaveu faci una preparació prèvia o media training especialment si es tracta d’una compareixença important o delicada.

Gestiona les preguntes amb transparència

Les preguntes dels periodistes són una oportunitat, no un problema. Permeten ampliar el missatge, aclarir dubtes i mostrar proximitat. Evitar respondre o estar a la defensiva, genera més desconfiança que la mateixa resposta. Si no es disposa d’una dada concreta, és millor reconèixer-lo i, sempre que sigui possible, comprometre’s a facilitar-lo posteriorment.

Després de la roda de premsa: el treball no ha acabat

Moltes empreses cometen l’error de pensar que la roda de premsa acaba quan els periodistes abandonen la sala. En realitat, queda una altra fase, i el treball posterior és igual d’important que el realitzat fins al moment.

Envia la informació als qui van assistir i als qui no

Una vegada finalitzada, convé enviar ràpidament la nota de premsa, les imatges i qualsevol material addicional. També és recomanable fer-ho arribar a aquells mitjans que no van poder assistir, ja que també poden estar interessats a publicar la notícia.

Fes seguiment personalitzat

El seguiment posterior pot marcar la diferència entre una simple assistència i una cobertura de qualitat. Trucar o escriure a determinats periodistes permet resoldre dubtes, facilitar entrevistes addicionals, oferir declaracions exclusives i confirmar terminis de publicació. I, fins i tot, recordar l’esdeveniment.

Mesura els resultats

Per a saber si la roda de premsa ha estat realment efectiva, cal analitzar els resultats. No n’hi ha prou amb valorar l’assistència o el nombre de publicacions obtingudes; també és important mesurar l’abast de la convocatòria i comprovar si els missatges clau s’han traslladat correctament. Alguns dels principals indicadors són:

• Nombre d’assistents. Aquesta dada permet comprovar si la convocatòria ha estat atractiva i si la selecció de mitjans ha estat l’adequada.
• Cobertura obtinguda. Analitza quants mitjans van publicar la notícia, quins missatges van destacar i quin va ser el to de les publicacions.
• Anàlisi de la qualitat i el to de les cobertures. Més enllà de la quantitat d’impactes obtinguts, és fonamental analitzar la qualitat de les publicacions generades. No totes les aparicions en mitjans tenen el mateix valor: una cobertura en profunditat en un mitjà especialitzat pot ser més rellevant que diversos esments superficials en grans mitjans generalistes.

També és important avaluar el to de les informacions: si és positiu, neutre o negatiu, i si els missatges clau de la companyia han estat interpretats correctament. Una roda de premsa que ha tingut èxit és aquella que aconsegueix transformar un missatge corporatiu en una notícia rellevant per als mitjans i per a l’audiència.

La importància de comptar amb una estratègia de comunicació

Organitzar una roda de premsa exitosa requereix estratègia. Des de la selecció de periodistes fins al seguiment posterior, cada fase influeix en el resultat. Per això, moltes companyies opten per treballar amb una agència de comunicació capaç de coordinar tot el procés i assegurar que el missatge arribi on deu.

A LF Channel ajudem empreses de diferents sectors a dissenyar convocatòries, preparar portaveus i maximitzar l’impacte de les seves relacions amb els mitjans. Una roda de premsa no és només un esdeveniment, és una oportunitat per a generar reputació i visibilitat.

Perquè el debat sobre la intel·ligència artificial i la comunicació no hauria de limitar-se a si “la IA ens prendrà la feina”, si es tracta d’una moda passatgera o d’una nova bombolla tecnològica. La clau és analitzar en quines tasques operatives ens pot ajudar a ser més eficients i en quines el judici i el criteri humans continuen sent, senzillament, insubstituïbles.

El sector de la comunicació parla clar: la IA ja no és opcional

El context del sector ajuda a entendre per què aquest debat és urgent. Segons l’Estudi sobre l’Estat de la Comunicació a Espanya 2025 de Dircom, la intel·ligència artificial es consolida com el gran repte per a la funció comunicativa en l’horitzó 2025–2028, per sobre de qualsevol altra prioritat, i així ho considera gairebé el 80 % dels professionals que han participat en l’enquesta. A més, el debat ja no es limita a l’ús de la tecnologia com a eina productiva, sinó que també aborda qüestions ètiques i de seguretat que el sector comença a regular.

En l’àmbit empresarial, les dades mostren que l’adopció de la intel·ligència artificial a Espanya continua accelerant-se. Segons CaixaBank Research, a partir de dades de l’Enquesta sobre l’ús de les TIC i el comerç electrònic a les empreses de l’INE, el percentatge d’empreses espanyoles de 10 o més treballadors que utilitzen tecnologies d’IA va passar del 8 % el 2021 al 21 % el 2025, mentre que, en les grans empreses, l’adopció s’apropa a tres de cada cinc. Tanmateix, aquest avenç continua sent desigual i les principals barreres ja no són únicament tecnològiques, sinó que estan relacionades amb la disponibilitat de personal qualificat i el desenvolupament de competències. En aquest context, l’ONTSI assenyala que el 78 % dels treballadors considera que la seva empresa hauria de proporcionar formació i eines específiques per treballar amb IA de manera efectiva, fet que evidencia que el principal repte ja no és incorporar la IA, sinó saber utilitzar-la per generar valor.

Tenint en compte aquest context, a LF Channel fa temps que posem en pràctica el nostre propi enfocament.

On apliquem la IA en els processos de LF Channel: el que és concret importa

Una de les qüestions que més preocupa els professionals quan es parla d’IA i comunicació és la tendència a quedar-se en un discurs genèric. A LF Channel preferim explicar de manera precisa en quins processos la integrem, perquè creiem que la transparència sobre l’ús d’aquesta tecnologia forma part de la nostra credibilitat com a agència.

Seguiment de mitjans i mapatge de periodistes.

El monitoratge de mitjans és una de les tasques que més temps requereixen en qualsevol agència de comunicació. Identificar sobre quins temes escriu cada periodista, en quins mitjans publica, amb quina freqüència i quin enfocament acostuma a donar-hi és una feina que consumeix moltes hores.

Per automatitzar-ho, hem incorporat eines d’IA en aquest flux de treball que permeten sistematitzar el seguiment de cobertures i temàtiques, de manera que els nostres consultors puguin arribar a cada conversa amb un periodista havent llegit la informació més rellevant i recent, sense necessitat de rastrejar manualment cada perfil.

Aquest procés no substitueix la relació humana amb els periodistes, que continua sent el core de la nostra feina, de fet, allibera temps per cultivar vincles de qualitat en lloc de perdre’ns entre fulls de càlcul i cerques web.

Elaboració d’informes de resultats.

El reporting és una tasca fonamental per demostrar l’impacte d’un pla de comunicació, però la seva elaboració pot ser tediosa i repetitiva pel que fa a la recopilació i estructuració de dades.

La IA ens ajuda en aquest àmbit a automatitzar la fase de recollida i organització d’informació, les mètriques de cobertura, l’abast o la qualitat dels impactes, mentre que la nostra tasca se centra en la consultoria. L’equip de LF Channel dedica el seu expertise a l’anàlisi de les dades, la seva interpretació i, a partir d’aquí, a aportar les recomanacions estratègiques corresponents. Perquè un informe no és vàlid únicament pels números que recull, sinó per les conclusions i els insights que la capacitat analítica dels professionals és capaç d’extreure i explicar perquè es tradueixin en accions concretes de negoci per al client.

Benchmarking.

Quan un client vol entendre com s’està comunicant la seva competència (quins missatges transmet, en quins mitjans apareix, quines narratives construeix), hi ha una part important d’aquesta tasca que consisteix en la recopilació d’informació estructurada.

A LF Channel hem integrat la intel·ligència artificial per agilitzar la fase d’anàlisi de la competència, cosa que ens permet obtenir en menys temps una visió més completa de la presència mediàtica dels competidors dels nostres clients. Tanmateix, la lectura estratègica d’aquesta fotografia continua sent 100 % humana.

Anàlisis sectorials en processos de RFP.

Quan participem en processos de sol·licitud de proposta, una de les fases més exigents és l’anàlisi ràpida del sector del client potencial: els seus players, les seves dinàmiques de mitjans, els seus temes clau a escala local i regional, entre altres factors. L’ús de la IA ens permet elaborar anàlisis sectorials més completes i en menys temps, un aspecte especialment útil quan els terminis d’una RFP són ajustats i la profunditat de l’anàlisi pot marcar la diferència entre una proposta diferenciada i una de genérica.

El que la IA no pot fer: el pensament crític no té substitut

Després de tot el que hem explicat, volem ser igual de clars en un aspecte que considerem fonamental: la intel·ligència artificial és una eina tecnològica més i, com qualsevol altra, el seu valor depèn de qui la utilitza i de com ho fa. Això significa que cal saber utilitzar-la, i això també implica saber quan no fer-ho.

La IA pot processar volums d’informació enormes en poc temps, identificar patrons, estructurar dades i generar esborranys. Però no pot entendre el context polític d’un client que opera en un sector regulat. No pot anticipar com reaccionarà un periodista d’investigació davant d’una nota de premsa. No pot jutjar si el moment és l’adequat per llançar un missatge ni quin to funciona en una crisi reputacional. I, evidentment, no pot dissenyar una narrativa que connecti emocionalment amb un públic específic, ni saber quines relacions cal protegir quan un client afronta pressió mediàtica.

Dissenyar i implementar un pla de comunicació continua requerint criteri professional, intuïció i una comprensió profunda del context, trets que només proporciona una amplia experiència consolidada. La IA no substitueix aquest judici, que és propi del raonament humà; en el millor dels casos, li proporciona més temps i millor informació per poder exercir-lo.

A LF Channel portem més de 30 anys treballant amb clients de diferents indústries, aprenent de les nostres converses regulars amb periodistes especialitzats i amb un profund enteniment de com es construeix reputació de marca en mercats complexos com l’espanyol i l’europeu.

Com integrem la IA de manera responsable

A LF Channel, hi ha algunes preguntes que ens fem sempre abans d’incorporar qualsevol eina d’IA als nostres fluxos de treball:

• La primera és si el seu ús aporta realment valor a aquell procés concret o si, simplement, estem seguint una tendència.
• La segona és com garantim la confidencialitat de la informació dels nostres clients, un aspecte especialment crític en processos de RFP o en anàlisis competitives.
• La tercera és si el resultat final serà revisat, interpretat i validat per una persona de l’equip.

La resposta a aquesta última pregunta sempre ha de ser sí. La responsabilitat davant del client és nostra, i això no es pot delegar en cap algoritme.

El sector de la comunicació a Espanya es troba en un moment de transformació real, i creiem que la manera correcta d’afrontar-la és amb els peus a terra. Hem de ser curiosos amb la tecnologia, crítics amb els seus límits i ser sempre honestos amb els nostres clients sobre la manera com treballem. Aquesta honestedat, que genera i reforça la confiança, és sens dubte una part essencial de la nostra proposta de valor.

Des de LF Channel acompanyem a empreses de diferents indústries a construir la seva reputació amb estratègies de comunicació que combinen rigor, experiència i l’ús intel·ligent de les eines disponibles. Si vols explorar com podem ajudar-te, escriu-nos.

Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.

Com s’informen els joves?

D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.

D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.

Una informació més ràpida i en diversos formats

En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.

La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.

Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.

Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals

La mort de la televisió?

Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.

Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.

Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.

En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.

Què és un manual d’identitat corporativa i per a què serveix?

Un manual d’identitat corporativa és una guia que estableix normes per mantenir la coherència visual i verbal d’una marca, assegurant que aquesta sigui sempre reconeixible i consistent. En definitiva, és un document que defineix com es comunica la marca en tots els canals i davant qualsevol dels seus públics. 

El manual d’identitat corporativa també es pot anomenar guia d’estil de marca.

Més enllà d’un logotip atractiu o una tipografia elegant, la identitat de marca estableix la manera com la marca es comunica amb la seva audiència, evitant que la seva gestió visual i verbal sigui desordenada o poc coherent. Així, crea un imaginari propi que permet al públic identificar-la fins i tot sense necessitat de veure’n el nom.

Et posem alguns exemples: 

Mira aquests colors corporatius. Els relacionaries amb alguna marca? Segur que et ve al cap alguna…

Resultat: a més a més dels colors, les empreses s’associen a determinats valors o a una identitat. Per exemple, la coneguda marca tèxtil Ecoalf ens recorda immediatament la sostenibilitat; mentre que IKEA ens evoca un sentiment familiar i acollidor (a més de posicionar-se com a marca assequible); o Coca-Cola està vinculada a moments de felicitat i d’entreteniment amb persones estimades.

Aquests són només alguns exemples de marques que han treballat en profunditat una identitat de marca durant anys per aconseguir un posicionament coherent i reconeixible.

Ets capaç de reconèixer la identitat de les marques més conegudes? https://www.youtube.com/watch?v=Lpn-UuaI9z4 

Quins són els passos a seguir per crear un manual d’identitat corporativa?

Ara que tenim clar què és un manual d’identitat, passem a definir tots els elements que s’han d’incloure perquè sigui complet i professional:

1. Objetiu i missió de la marca

El primer pas consisteix a definir l’objectiu principal de la marca, la seva missió i propòsit. Per exemple, la definició de la missió de Google és: “organitzar la informació del món i fer-la universalment accessible i útil”.

En aquest punt es pot crear el que es defineix com a eslògan o claim, una frase breu capaç d’identificar l’essència de la marca sense necessitat de mostrar el logotip. Qui no reconeix el icònic “Just do it” de Nike o el “I’m Lovin’ It” de McDonald’s? Són frases que resumeixen la identitat i que es mantenen en la memòria del públic.

 2. Logotip, isotip o imagotip

Habitualment es parla de “logotip” per referir-se a qualsevol element gràfic de la marca, però convé diferenciar entre:

• Logotip: només el nom de la marca en format de text.
• Isotip: símbol o icona que identifica la marca sense text.
• Imagotip/Isòlogotip combinació de logotip i isotip. L’imagotip permet separar els elements, mentre que l’isòlogotip els fusiona en un únic disseny.

El logotip representa la cara visible de la marca i ha de ser senzill, reconeixible i coherent amb els seus valors. Algunes pautes a seguir:

• Ha de dissenyar-se sobre una retícula, mantenint sempre les mateixes proporcions.
• Ha de poder representar-se tant en positiu, és a dir, com es veuria el logotip sobre fons blanc o clar; com en negatiu, és a dir, el logotip en blanc sobre fons negre o fosc.
• Ha de ser adaptable a qualsevol suport i format sense perdre llegibilitat ni nitidesa: des de fullets impresos fins a bàners per a la web.
• Ha d’incloure normes de “do’s and dont’s”, indicant com s’ha d’aplicar la imatge de marca. Per exemple:

Do’s (com utilitzar correctament el logotip)

• Utilitzar el logotip blanc sobre fons fosc o negre sobre fons clar.
• Mantenir sempre les proporcions i espais definits a la retícula.

Don’ts (com no utilitzar el logotip)

• Estirar o comprimir el logotip modificant-ne les proporcions.
• Col·locar-lo sobre un fons que en dificulti la lectura, per exemple una textura.

3. Colors corporatius

Els colors corporatius identifiquen i diferencien la marca. Algunes empreses fins i tot registren el seu propi color, com per exemple Coca-Cola o Tiffany & Co., per tal que sigui exclusiu. Són capaços de transmetre emocions i valors; els colors escollits han de tenir bona llegibilitat i ser accessibles per a persones amb dificultats visuals. Per a això, es poden utilitzar eines de contrast WCAG que garanteixen que els textos siguin visibles sobre qualsevol fons.

És important considerar els diferents codis de color:

• Digital: en aquest context, els colors es representen mitjançant codis que la pantalla pot interpretar, perquè les pantalles utilitzen llum per mostrar els colors:
• RGB, que combina vermell, verd i blau per crear els colors que veiem a la pantalla.
• Hexadecimal, un codi de sis dígits utilitzat en desenvolupament web.
• Imprès quan treballem amb materials que s’han d’imprimir, els colors es creen combinant CMYK (cian, magenta, groc i negre), ja que són les tintes amb què treballen les impressores.

4. Tipografia

L’elecció de la tipografia és crucial per a la coherència visual. Cal especificar la tipografia principal i les secundàries, si n’hi ha. Detallant el nom, els diferents pesos i els estils de paràgraf segons s’utilitzin en els diferents tipus de text.

La tipografia ha de reflectir la personalitat de la marca: per exemple, una marca tecnològica sol utilitzar una sans serif moderna, mentre que una marca de luxe opta per una serif més clàssica.

La diferència entre aquestes dues categories és:

• Serif: tipografies amb petits remats o ornaments al final de les lletres, que transmeten un estil clàssic i elegant.
• Sans serif: tipografies sense remats, de línies simples i netes, que comuniquen una imatge moderna i contemporània, ideal per a marques tecnològiques o actuals.

5. Guia de veu i to

Cada marca té la seva pròpia veu, igual que les persones. No utilitzem el mateix to en una reunió de feina que en una conversa familiar, i el mateix passa amb les marques.

La guia de veu i to defineix si la marca serà propera, professional, amigable, formal…, i com adaptarà el seu to segons el canal o la situació.

Per estructurar aquesta guia, es recomana definir el Core Strategy Statement, que és un enunciat breu que actua com a columna vertebral de l’estratègia de la marca i que defineix:

1. Qui és el públic objectiu
2. Quinanecessitat cobreix el producte o servei que ofereix l’empresa<
3. Com cobreix aquesta necessitat la marca
4. Quin és el valor diferencial de la marca

6. Estil d’iconografia

Les icones acompanyen el contingut visual i ajuden a comunicar de manera ràpida. Per mantenir la coherència:

• Definir si les icones seran plenes o amb contorn.
• Establir el gruix de les línies, els marges i l’estil dels vèrtexs.
• Mantenir una paleta de colors harmoniosa.

Disposar d’una biblioteca d’iconesajuda a estalviar temps i a garantir la consistència visual.

Un exemple destacat de coherència en el llenguatge visual de marca és Apple, la iconografia de la qual manté uniformitat i claredat en tots els seus productes i plataformes.

7. Estil d’il·lustració/fotogràfic

Si la marca utilitza il·lustracions com a part de la seva identitat i discurs de marca, aquestes han de tenir una coherència visual. El mateix passa amb la fotografia: la manera com es graven i es capturen les imatges es relaciona directament amb la marca i ha d’estar correctament pautada en el manual d’identitat corporativa d’una empresa.

A LF Channel, mantenim un estil fotogràfic coherent en els nostres continguts per a xarxes socials, utilitzant imatges en blanc i negre que ressalten el color principal de la marca: el taronja.

Per què la teva marca necessita un manual d’identitat corporativa?

El manual assegura una imatge consistent i alinea tot l’equip amb els estàndards de la marca. Els seus principals beneficis són:

• Coherència en totes les comunicacions:Avui dia, les marques interactuen amb el seu públic a través de múltiples canals. Un manual estableix com s’ha de comunicar la marca en cada mitjà, garantint que el missatge sigui coherent en qualsevol context.
• Transmetre els valors de la teva marca: Cada element visual i verbal comunica alguna cosa. Un color pot evocar emocions, i el to de la comunicació transmet la personalitat de la marca. En un món digitalitzat, la proximitat, la humanitat i l’autenticitat són valors que els usuaris busquen i recorden.
• Diferenciació davant la competència: Una marca reconeixible necessita una veu pròpia i consistent. El manual assegura que la comunicació i la imatge reflecteixin la identitat única de l’empresa, ajudant a destacar en un mercat saturat.

Vols veure com treballem la identitat de marca per a LF Channel i altres empreses? Dona un cop d’ull a alguns dels nostres projectes gràfics a la nostra pàgina dePinterest

Exemples de manuals d’identitat corporativa

El poder de la marca es percep primer amb els ulls. Per entendre com les marques apliquen la seva identitat de manera consistent, et deixem a continuació alguns exemples de manuals d’identitat corporativa de marques conegudes:

Manual d’identitat corporativa d’IBM

https://www.ibm.com/design/language/ 

El manual d’IBM és un exemple de com una marca global manté la coherència en tots els seus productes, plataformes i comunicacions. Inclou pautes de tipografia, color, iconografia, layouti motion design<, així com principis d’experiència d’usuari, fet que fa que la seva identitat visual sigui clara a escala mundial.

Manual d’identitat corporativa de Spotify

https://developer.spotify.com/documentation/design 

El manual de Spotify proporciona pautes detallades sobre com aplicar la seva identitat visual de manera coherent en productes digitals i materials de màrqueting. Inclou normes d’ús de logotips, paleta de colors, tipografia, iconografia i components d’interfície.

Si vols portar la teva marca a un nou nivell i comptar amb suport professional per desenvolupar el teu manual d’identitat, a LF Channel podem ajudar-te a definir, dissenyar i aplicar la teva identitat de manera estratègica i coherent. Contacta amb nosaltres i t’ajudarem!

Què és una RFP?

Comencem pel principi. Una RFP és, en realitat, un document que utilitzen les empreses i institucions per sol·licitar a una selecció de proveïdors una proposta concreta per a la contractació d’un servei específic. En el sector del màrqueting i la comunicació, aquest document se sol crear quan una companyia busca una agència de comunicació o màrqueting per externalitzar un projecte o un servei, ja sigui de manera puntual o continuada, i per desenvolupar accions tan diverses com les de gabinet de premsa, la gestió de les xarxes socials, serveis de disseny gràfic, posicionament de líders d’opinió, relacions amb influencers o l’organització d’un esdeveniment corporatiu, entre d’altres.

Per què és important sol·licitar una proposta de comunicació a partir d’una RFP?

Tot i que pot semblar un document accessori o fins i tot prescindible a l’hora de buscar un proveïdor, la veritat és que és una eina clau per valorar diferents opcions a partir d’un mateix punt de partida, i així escollir l’agència que millor s’adequa de manera eficient a les necessitats de l’empresa que requereix aquests serveis.

És important dedicar temps a elaborar una RFP perquè:

• Ajuda a plantejar un objectiu clar: moltes vegades ens trobem amb empreses que volen contractar un servei, però no han definit internament per què ho volen fer. Quan prepares una RFP, has de pensar, en primer lloc, quins són els teus objectius de negoci, que es poden identificar plantejant-nos una pregunta senzilla: què espero aconseguir a curt i llarg termini amb la contractació d’una agència? Tenir un objectiu de creixement clar i plasmar-lo a la RFP ajuda que l’equip de consultors de l’agència de comunicació pugui definir una estratègia que encaixi realment amb el que vols aconseguir, en lloc d’una exposició d’accions de màrqueting a implementar sense cap full de ruta definit.
• Aporta ordre i claredat: aquest document ha de reflectir, d’alguna manera, tot el que necessitem aconseguir amb la contractació del servei, així com aportar informació sobre l’empresa, un context clau perquè un proveïdor extern entengui quina és la situació actual del negoci. Tot i que moltes empreses opten per donar aquests detalls en una reunió, és preferible poder-los deixar per escrit en un document que els proveïdors puguin tenir sempre a mà i consultar en qualsevol moment per orientar la seva proposta.
• Permet comparar: el document s’envia de la mateixa manera a totes les agències de comunicació i màrqueting amb les quals ens agradaria comptar en aquest procés de contractació. Per tant, totes parteixen d’una mateixa base de coneixement sobre l’empresa, així com dels objectius a assolir. A més, aquesta sol·licitud de proposta sol incloure el període de temps en què es vol realitzar el treball, els KPIs que s’esperen aconseguir, el pressupost estimat, etc. Com a resultat, les seves propostes de comunicació estaran alineades en la mateixa direcció estratègica i la seva comparació serà molt més senzilla que si sol·licitem propostes sense aportar la mateixa informació amb detall. La realitat és que el món de la comunicació és tan ampli, hi ha tantes opcions per arribar a un mateix objectiu que, si no s’ofereixen unes directrius similars, pots arribar a rebre de cada agència propostes completament diferents, amb pressupostos que poden variar en milers d’euros i entregables molt dispars, cosa que dificultarà la comparació i la selecció.
• Les propostes que rebràs seran molt més elaborades: quan deixes clares les expectatives des del principi, indicant què vols fer, els terminis i els resultats esperats, les agències de comunicació poden aprofundir molt millor en l’estratègia i proposar tàctiques que encaixin amb la teva empresa. A més, és una manera d’optimitzar el teu temps i pressupost en accions que són factibles i fàcils de posar en marxa.

En resum, invertir temps a elaborar una bona RFP és clau perquè el teu procés de selecció d’agència de comunicació sigui un èxit.

També pots llegir: Per què contractar una agència de comunicació és una opció rendible?

Quins elements ha de tenir una bona RFP

No existeix una fórmula concreta per plantejar l’estructura d’aquest document. De fet, en els 30 anys de LF CHANNEL hem vist milers de RFP i gairebé sempre segueixen una estructura diferent. No obstant això, hi ha alguns elements que considerem clau per a ambdues parts: tant perquè l’empresa contractant pugui comparar ràpidament els pros i contres de cada agència i fer una selecció eficient, com perquè la consultora pugui preparar una proposta que aporti valor real al client. Aquests elements són:

1. Context de l’empresa

Les agències poden investigar sobre l’empresa al seu web, xarxes socials o navegant per Internet, però hi ha molta informació de context que no apareix de manera pública i que pot ajudar a entendre millor la situació actual de la companyia. A l’hora d’elaborar aquesta informació, prova de respondre aquestes preguntes: quina és la situació actual de l’empresa, tant a nivell de negoci com comunicatiu? On vull que sigui l’empresa en els propers mesos? Com va néixer l’empresa i quina ha estat la seva trajectòria? Amb quins valors vull vincular la meva empresa?

2. Objectius de negoci

En aquesta secció explica de manera clara què pretens assolir: vols llançar un nou producte i donar-lo a conèixer? Aconseguir més clients en els pròxims 6 mesos? Posicionar-te com un referent davant diferents stakeholders? Establir aquests KPIs de negoci ajudarà les agències a entendre què cal posar en marxa per complir objectius de negoci, i no només de comunicació.

3. Públic objectiu

Defineix el públic en què vols que la proposta centri els seus esforços. Intenta acotar al màxim el segment de la població que més t’interessa.

4. Què esperes de l’agència proveïdora. Abast del seu treball

En aquest punt hauràs de definir la raó per la qual estàs buscant un nou proveïdor i què esperes que aconsegueixi. També recomanem delimitar l’abast del seu treball. Per exemple, pots especificar quines tasques o canals es gestionen actualment de manera interna i quins necessitaran suport per part de l’agència. Si tens molt clars els entregables que esperes de l’agència, també és important concretar-los.

Finalment, si la teva proposta inclou diversos mercats, especifica què esperes en cadascun d’ells. L’agència de comunicació et podrà ajudar mostrant la seva experiència a cada país, així com adaptar-se a les particularitats de cada regió.

5. Calendari

Tot i que no sempre és possible, idealment una bona RFP hauria d’incloure els terminis que l’empresa seguirà en cada fase del procés de selecció.

Algunes de les dates que recomanem tenir en compte són:

• Data límit de recepció de propostes
• Data límit per a la valoració de propostes i selecció de l’agència guanyadora
• Data límit per a la comunicació de l’agència guanyadora
• Data d’inici de la col·laboració

6. Pressupost i durada de la col·laboració

No totes les empreses disposen d’un pressupost definit quan llancen una RFP, però l’ideal és poder establir el pressupost mensual o anual destinat a aquest servei. En cas de no disposar d’una xifra concreta, es poden establir rangs o límits, ja que això farà que les propostes dels possibles proveïdors siguin realistes i s’ajustin al màxim a la situació de l’empresa, fent-les més viables.

7. Altres requisits i necessitats

També es poden tenir en compte altres detalls com:

• Instruccions per a la presentació de la proposta: si volem que totes les propostes segueixin un mateix format i estructura, podem especificar què han d’incloure i com volem que es presentin. Per exemple, pot ser que vulguem que s’inclogui l’equip que gestionarà el dia a dia del compte, les eines a utilitzar o les capacitats internacionals de l’agència.
• Criteris d’avaluació: si vols ser 100% transparent i disposar d’una eina que et permeti justificar la decisió final, es recomana establir i comunicar els criteris de selecció a la RFP, com ara el preu, la creativitat o l’experiència amb clients similars.

8. Persona de contacte

No t’oblidis de tancar el document incloent el nom, el càrrec i les dades de contacte de la persona que coordina aquest procés de selecció, perquè les consultores que tinguin dubtes puguin dirigir-se a la persona adequada abans de lliurar la seva proposta.

Si t’interessa contractar una agència de comunicació però tens dubtes sobre el seu procés de treball, tipus de serveis o resultats, contacta amb nosaltres i estarem encantats d’ajudar-te en el teu procés de selecció.

I això no afecta només les catàstrofes naturals o els esdeveniments públics. Les empreses s’enfronten exactament al mateix risc. El març de 2025, un director financer a Singapur va autoritzar una transferència de 499.000 $ durant una videotrucada amb el seu CFO i altres directius. Tot semblava normal fins que van descobrir que tots els participants en la trucada eren deepfakes, és a dir, falsificacions audiovisuals generades per intel·ligència artificial que imiten la veu i l’aparença de persones reals.

La pregunta davant situacions com aquestes, cada cop més freqüents, és on queda la veritat en un entorn on qualsevol pot fabricar contingut aparentment creïble en minuts. I com protegeixes la teva reputació quan la desinformació viatja més de pressa que els fets. La resposta es troba en un lloc que molts donen per mort: els mitjans de comunicació tradicionals. Però no com els coneixíem abans. El seu rol ha evolucionat de gatekeepers de la informació (els intermediaris que històricament controlaven l’accés i la distribució dels continguts) a verificadors essencials en un ecosistema on la credibilitat és l’actiu més escàs.

La crisi de confiança: quan tot sembla real però gairebé res ho és

Vivim una paradoxa informativa: mai no havíem tingut tant accés a informació i, al mateix temps, tanta incertesa sobre què és real i què no. Les eines d’IA permeten crear contingut visual, d’àudio i de text tan convincent que distingir l’autèntic del fabricat s’ha tornat gairebé impossible per a un ull no entrenat.

Les xarxes socials han democratitzat la creació de contingut, però també han eliminat els filtres editorials que històricament separaven la informació verificada dels rumors. Un influencer amb milions de seguidors pot compartir informació errònia sense conseqüències reals més enllà, potser, d’esborrar la publicació. No hi ha mecanismes de verificació previs, no hi ha responsabilitat editorial, no hi ha fact-checking institucional, és a dir, ningú que contrasti dades, fonts i afirmacions abans que el contingut arribi al públic.

Això no vol dir que les xarxes siguin l’enemic. Són eines extraordinàries per amplificar missatges, generar conversa i construir comunitat. Però la seva funció no és verificar, sinó amplificar. I aquí rau el problema quan la informació que s’amplifica és falsa.

Per què els mitjans tradicionals són el teu escut reputacional davant dels deepfakes

En aquest context caòtic, els mitjans de comunicació tradicionals s’han convertit en el tallafoc que separa la informació verificada del soroll digital. No per nostàlgia ni romanticisme professional, sinó per raons molt concretes que tenen un impacte directe en la protecció de la marca.

Verificació com a model de negoci, no com a extra

Els mitjans tradicionals arrisquen la seva credibilitat (i amb ella, el seu model de negoci) amb cada peça que publiquen. Un error greu o una informació falsa pot suposar la pèrdua d’audiència, anunciants, credibilitat institucional i, en casos extrems, demandes legals. Aquesta pressió enforteix els processos periodístics com la verificació de fonts, el contrast d’informació, les cadenes de responsabilitat editorial i el fact-checking com a part integral del procés.

Quan El País, RTVE o Bloomberg publiquen alguna cosa sobre la teva empresa, aquesta informació ha passat per múltiples filtres. Pot ser que no t’agradi el que diuen, però saps que han verificat abans de publicar. Aquesta comprovació institucional de la informació és el que converteix la cobertura mediàtica en un escut reputacional.

Transparència en la traçabilitat

Un altre avantatge clau dels mitjans verificats és la transparència sobre l’origen de la informació. En un article periodístic saps qui diu què, pots rastrejar les fonts, contrastar dades i verificar afirmacions. Les cites són atribuïdes, les dades tenen un origen identificable i existeix responsabilitat sobre cada afirmació.

Contrasta això amb l’opacitat de les xarxes socials, on la cadena d’amplificació d’un contingut és difusa. Qui ho va dir primer? D’on va sortir aquesta dada? Quins interessos té qui ho comparteix? Sovint, aquestes preguntes no tenen una resposta clara, cosa que dificulta enormement desmentir informació falsa de manera efectiva.

Conseqüències reals i rectificacions públiques

Els mitjans tradicionals responen davant reguladors, audiències organitzades, col·legis professionals i estàndards ètics de la professió. Quan cometen errors, i en cometen, tenen l’obligació de rectificar públicament, i aquestes rectificacions queden registrades i són fàcilment localitzables.

Les plataformes digitals i els creadors de contingut a les xarxes socials no tenen aquests mecanismes institucionalitzats. Una publicació s’esborra i desapareix sense deixar rastre, sense correcció pública i sense conseqüències clares. Aquesta diferència fonamental és el que fa que la correcció d’informació errònia als mitjans tradicionals tingui pes i credibilitat, mentre que a les xarxes socials sol ser insuficient.

Des de la trinxera: el que veiem després de 30 anys treballant amb mitjans

A LF Channel fa tres dècades que ajudem empreses a navegar per l’ecosistema mediàtic. Hem vist l’evolució completa: des del fax per enviar notes de premsa fins a estratègies omnicanal que integren mitjans tradicionals, digitals i xarxes socials. I si alguna cosa hem après és que els mitjans verificats continuen sent la peça central de qualsevol estratègia de comunicació seriosa.

Cas real: les decisions importants requereixen fonts fiables

Al sector educatiu treballem amb famílies que prenen una de les decisions més rellevants de les seves vides: triar on educar els seus fills. El nostre treball amb escoles internacionals ens ha mostrat un patró constant: les famílies descobreixen les diferents opcions educatives a les xarxes socials, però les validen als mitjans tradicionals abans de prendre la decisió final.

És a dir, poden conèixer un centre educatiu a través d’un post a Instagram o un anunci a Facebook, però abans de comprometre desenes de milers d’euros en educació, busquen cobertura editorial, opinions en mitjans especialitzats i rànquings publicats per fonts verificades per assegurar-ne la fiabilitat. La cobertura als mitjans actua com a segell de legitimitat que el contingut publicitari, per molt ben fet que estigui, no pot replicar.

L’ecosistema híbrid

La pregunta estratègica no és «mitjans tradicionals o xarxes socials?», sinó «com funcionen junts per protegir i construir reputació?».

Xarxes socials: velocitat i conversa

Les xarxes socials són extraordinàries per generar abast ràpid, crear conversa directa amb les audiències, provar missatges, construir comunitat i tenir presència constant. Són el canal on les marques s’humanitzen, on l’engagement és immediat i on pots reaccionar en temps real. Tanmateix, la seva funció no és verificar ni legitimar, sinó amplificar i conversar.

Mitjans tradicionals: credibilitat i verificació

Els mitjans tradicionals aporten allò que les xarxes no poden: credibilitat institucional, verificació rigorosa, permanència en el temps i legitimació. Una notícia o una menció a la teva empresa a RTVE o El Español té un pes reputacional que un post corporatiu a les xarxes socials mai tindrà. De la mateixa manera que una entrevista en un mitjà de referència posiciona de manera diferent que desenes de posts a LinkedIn.

Els mitjans de comunicació tradicionals són el canal on construeixes autoritat, on estableixes lideratge d’opinió i on la informació sobre la teva empresa queda registrada de manera permanent i accessible.

L’estratègia guanyadora: presència complementària

L’estratègia més efectiva integra ambdós ecosistemes amb rols complementaris. Les xarxes generen visibilitat i conversa constant. Els mitjans tradicionals legitimen i verifiquen. Junts creen una arquitectura reputacional molt més sòlida que qualsevol dels dos per separat.

Hem vist això funcionar una vegada darrere l’altra quan campanyes que neixen a les xarxes guanyen tracció i es consoliden quan els mitjans tradicionals les cobreixen. També a la inversa: investigacions periodístiques publicades en mitjans tradicionals que s’amplifiquen exponencialment quan les xarxes les recullen i comenten. El poder està en la sinergia, no en l’elecció binària.

Què significa això per a la teva estratègia de comunicació?

Si la reputació de la teva empresa importa (i espòiler: importa), no et pots permetre ignorar els mitjans de comunicació tradicionals. No es tracta de “sortir a les notícies” per vanitat corporativa, sinó de tenir una narrativa verificada sobre la teva marca abans que el buit informatiu l’ompli amb contingut no verificat o directament fals.

Prevenció abans que reacció

L’estratègia més efectiva contra la desinformació no és reactiva, sinó preventiva. Construir relacions sòlides amb mitjans verificats, posicionar portaveus com a fonts expertes i generar cobertura constant sobre temes rellevants crea un historial de credibilitat que actua com a protecció quan arriba informació falsa.

Si la primera vegada que els mitjans cobreixen informació sobre la teva empresa és durant una crisi, estàs jugant en mode difícil. Però si ja ets una font d’informació habitual, si els periodistes coneixen el teu treball i existeix un historial de transparència, la gestió de crisi és infinitament més manejable.

Quan la desinformació et toca de ple

Inevitablement, en algun moment circularà informació falsa o enganyosa sobre la teva empresa. Quan això passa, la teva millor eina de defensa és rectificar-la a través de mitjans verificats, no en comunicats corporatius publicats a la teva web que ningú llegeix. Tampoc publicant fils interminables a X explicant la veritat. La millor aliada contra la desinformació sobre la teva organització és la informació verificada, publicada per tercers creïbles, que estableix els fets de manera veraç.

Això només funciona si ja tens relacions de confiança amb mitjans i periodistes, si ets una font accessible i transparent, i si has construït credibilitat abans de necessitar-la.

B2B: on la verificació importa més

En comunicació B2B, on els stakeholders prenen decisions importants basades en informació, la verificació importa exponencialment més. Un comprador corporatiu que avalua proveïdors tecnològics, un inversor que analitza on col·locar capital o un consell que decideix amb quins partners treballar són alguns exemples de perfils que validen informació en fonts verificades abans de decidir.

Tenir presència constant en mitjans especialitzats del teu sector no és un “nice to have”, és arquitectura de confiança que influeix en decisions comercials.

Els mitjans tradicionals no s’estan morint, estan evolucionant

La narrativa de “la mort dels mitjans tradicionals” és, en si mateixa, clickbait. Els mitjans no s’estan morint; estan transformant la seva funció en un ecosistema informatiu més complex. De gatekeepers exclusius de la informació han passat a ser verificadors essencials en un mar de contingut no filtrat.

A LF Channel, fa 30 anys que ajudem empreses a navegar l’evolució constant de l’ecosistema mediàtic. Hem vist tecnologies arribar i transformar la manera com ens comuniquem. Però una cosa roman constant: la credibilitat es construeix amb fets verificables, comunicats per fonts fiables i avalats per processos rigorosos. Això no canvia amb la tecnologia; si de cas, es torna més valuós.

Vols saber com construir presència verificada que protegeixi la teva reputació abans que la desinformació tingui oportunitat? Parlem-ne.

Potser no buscaves cap crema hidratant, però la teva influencer preferida, que és ambaixadora d’una marca de cosmètica utilitza sempre la mateixa, i quan et dona un codi de descompte, te la compres. Ho fas perquè confies en ella i t’agrada la cura i aspecte de la seva pell.

La relació entre marca i consumidor en l’era digital

Les xarxes socials han portat amb si una nova manera de comunicar-se. Des de la seva aparició, les marques s’han hagut d’anar adaptant als nous llenguatges i codis d’aquestes, els quals canvien constantment. Ser present en xarxes socials requereix de:

• Constància
• Revisió i actualització per a evolucionar al ritme que el fan les xarxes amb l’objectiu de connectar amb tota mena de públics, especialment els més joves, els qui més les utilitzen

Però no tot són avantatges. Els usuaris exigeixen un contingut original que destaqui per sobre de la resta. Actualment, la tendència en xarxes és mostrar-se de manera natural i orgànica, desmarcant-se de la mera promoció. Per això, des de LF Channel, tenim el convenciment que els ambaixadors de marca compleixen una funció essencial, ja que comuniquen i promocionen productes sense proporcionar informació excessivament tècnica que pot confondre al potencial client i, a més, reforcen la part emocional.

Perquè un ambaixador de marca sigui efectiu, les companyies han de triar perfils que estiguin alineats amb els seus valors i manera de fer, a més de mostrar autenticitat i proximitat cap als seus seguidors.

En moltes ocasions, es tendeix a pensar que només perfils de centenars de milers de seguidors poden representar a una marca, no obstant això, hi ha perfils que no destaquen per les seves xifres d’audiència mentre que sí que ho fan la influència que exerceixen en ella. Els denominats microinfluencers són una figura a tenir molt en compte per a crear i establir aquest tipus de relacions.

Què és un ambaixador de marca

Un ambaixador de marca és un perfil fiable i creïble que promociona no sols un producte o servei d’una marca, sinó que representa tot el que aquesta conforma. És la persona encarregada de transmetre la visió, valors, idees i missatges de la marca als seus seguidors a xarxes socials. Ha de complir amb una sèrie de característiques perquè la relació entre marca i ambaixador transmeti confiança al potencial consumidor i, per tant, compleixi amb la seva comesa i sigui efectiva:

• Connexió real amb la marca per a establir vincles amb el públic
• Identificació de valors i d’estil de vida
• Coherència amb el contingut

Diferències entre influencer i ambaixador de marca

Un influencer és un creador de contingut en xarxes socials capaç d’influir en les decisions de compra dels seus seguidors i, en un moment donat, pot ser contractat per una marca per a fer una acció promocional puntual.

Un ambaixador de marca, en canvi, és un creador de contingut que té una relació duradora amb la marca que promociona. No realitza accions ocasionals, sinó que representa a l’empresa durant un llarg període de temps. Això significa que és present en totes les accions de comunicació importants de la marca al llarg d’aquest termini establert de manera contractual, com pot ser Nadal, Black Friday, campanya d’estiu, aniversari o, fins i tot, anys…

Què significa ser ambaixador de marca

Un influencer que és ambaixador de marca es converteix en el portaveu de l’empresa a xarxes socials. Transmet tot el que aquesta companyia vol expressar i, en ser coherent amb els seus valors i pensaments, enforteix la seva credibilitat i reputació.

Un exemple clar: una persona que fa contingut provant hamburgueses no podrà ser ambaixadora d’una marca de productes vegetarians. Aquesta vinculació seria totalment incoherent, ja que els valors animalistes de la marca xocarien amb l’estil de vida del influencer generant una gran desconfiança entre els usuaris, influint negativament en la credibilitat tant de la marca com del creador de contingut.

Marques i ambaixadores de marca

Un exemple d’ambaixadora de marca és Dulceida amb la marca de cosmètica KIEHL’S. La influencer va col·laborar amb ella al 2025 sent la seva portaveu a Espanya. En el seu cas, té coherència que es relacioni el seu perfil amb una marca especialitzada en la cura de la pell, ja que el contingut d’aquesta influencer és lifestyle i sol parlar de bellesa i moda en les seves xarxes socials. Per tant, és un tema que als seus seguidors els interessa i el perceben com una cosa natural.

Un altre exemple és la cantant Amaia Romero, qui es va unir a l’equip d’ambaixadores de Tous el passat 2025. Amb aquesta col·laboració, la marca de joies volia arribar a un públic jove identificant-se amb valors com la sensibilitat, l’autenticitat i la creativitat, els quals l’Amaia representa. És interessant veure com en aquest cas Tous es vincula a una cantant, relacionant-se amb l’art i posicionant-se en la ment dels consumidors com una marca que dona suport a la cultura.

A LF Channel, entenem que actualment, l’audiència és cada cop més conscient de la importància de la sostenibilitat empresarial i, per tant, més crítica, de manera que l’autenticitat ja no és opcional, sinó que esdevé imprescindible. Ara, les organitzacions han de demostrar el seu compromís en matèria de sostenibilitat amb accions tangibles; els discursos aspiracionals ja no són suficients. Perquè aquesta comunicació sigui efectiva, requereix transparència, coherència i la disposició a compartir tant els èxits com els reptes que es presenten per assolir la sostenibilitat empresarial.

Claus per a una comunicació sostenible i creïble

En la nostra experiència com a consultoria de comunicació, hem comprovat que l’honestedat genera més credibilitat que les narratives que al·ludeixen a la perfecció, de manera que es tracta d’enfocaments a tenir molt presents a l’hora de dissenyar una estratègia de comunicació real i, per tant, efectiva i creïble. A continuació, algunes claus per dur-la a terme.

• Adoptar una narrativa de progrés, no de perfecció

Les companyies han de comunicar la seva sostenibilitat com una evolució, compartint els reptes que es troben pel camí, els aprenentatges i, també, les oportunitats. Aquest plantejament genera una connexió emocional més gran i més credibilitat que no pas presentar una imatge de perfecció ecològica inassolible.

• Integrar la sostenibilitat en la identitat corporativa

La comunicació sostenible s’ha d’integrar de manera transversal en l’estratègia de comunicació de l’empresa. El missatge ha d’estar present i ser coherent des de les relacions amb els mitjans de comunicació fins al contingut creat per a les xarxes socials o la comunicació interna, a més d’estar recolzat per accions concretes a tota l’organització.

• Proporcionar dades verificables

Les campanyes de comunicació sostenible s’han de recolzar amb mètriques objectives i certificacions reconegudes. Eines com les avaluacions d’EcoVadis aporten credibilitat en quantificar el rendiment en diferents àrees d’influència de l’empresa. Aquestes certificacions externes ofereixen una garantia independent que reforça significativament la narrativa corporativa.

• Utilitzar storytelling emocional i humà

Les històries personals i reals connecten més que les xifres i les estadístiques fredes. Humanitzar el missatge sostenible amb testimonis, històries d’impacte i/o narratives visuals augmenta significativament l’engagement i facilita el seu record. Com hem explorat en altres articles del nostre blog, l’storytelling autèntic és fonamental per construir reputació corporativa.

• Involucrar l’entorn

En matèria de sostenibilitat, les estratègies de relacions públiques més efectives són les que involucren de manera activa els actors directes de l’empresa, com el personal, la clientela, els proveïdors i les comunitats locals. Aquesta participació, a més d’enriquir els esforços sostenibles, genera vincles reals i ambaixadors autèntics de la marca que amplifiquen el missatge de manera orgànica.

El paper de les relacions públiques en la sostenibilitat

Els qui ens dediquem a la comunicació tenim la responsabilitat de liderar la narrativa cap a un futur més sostenible, cosa que implica comunicar les iniciatives verdes de les empreses per a les quals treballem, però també desafiar-les a elevar els seus estàndards i assegurar-nos que els seus compromisos es tradueixin en accions verificables alineades amb els seus missatges.

A més de la nostra pròpia cultura corporativa, a LF Channel tenim experiència treballant amb líders en sostenibilitat com EcoVadis, una plataforma global de qualificacions de sostenibilitat empresarial, la qual cosa ens permet comprendre profundament els matisos d’una comunicació verda autèntica i efectiva, descobreix més en el cas d’èxit d’EcoVadis. Aquest tipus de col·laboracions ens ha demostrat que la mesura rigorosa i la comunicació transparent són fonamentals en una estratègia de sostenibilitat efectiva, ja que les avaluacions de sostenibilitat proporcionen la base necessària per desenvolupar narratives creïbles que resisteixin l’escrutini públic i el denominat greenwashing.

Greenwashing: el principal obstacle per a la credibilitat

El greenwashing representa una de les amenaces més significatives per a la comunicació sostenible autèntica. Es tracta d’una pràctica enganyosa que consisteix a crear una imatge ecològica mitjançant estratègies de màrqueting i comunicació sense un reflex real en accions sostenibles, i té conseqüències devastadores tant per a les organitzacions que la practiquen com per a aquelles que desenvolupen esforços legítims.

Aquest tipus d’accions té tanta influència que la Unió Europea la va regular a la seva Directiva 2024/25, amb l’objectiu d’empoderar els consumidors en la transició ecològica, proporcionant una major protecció contra pràctiques comercials deslleials.

Des de la perspectiva de les relacions públiques, el greenwashing genera:

1. Erosió de la confiança: un cop identificada aquesta pràctica, la reputació corporativa queda danyada de manera irreparable.
2. Desconfiança generalitzada: l’escepticisme es propaga davant de qualsevol comunicació sostenible.
3. Distorsions del mercat: les empreses compromeses i convençudes perden el seu avantatge competitiu.
4. Risc reputacional i legal: multes, sancions i crisis de comunicació que poden comprometre la viabilitat de l’empresa que aplica aquestes pràctiques.

Construint confiança a través de la transparència

En definitiva, la comunicació sostenible autèntica es redueix a un principi fonamental: la confiança es construeix amb fets, no amb paraules. Les organitzacions que comuniquen els seus esforços ambientals amb honestedat, que reconeixen les seves limitacions i que demostren millores contínues són les que aconsegueixen diferenciar-se en un mercat saturat de missatges verds.

A l’hora de dissenyar estratègies de comunicació i relacions públiques, això representa tant un repte com una oportunitat extraordinària, ja que ofereix la capacitat d’ajudar les organitzacions a desenvolupar narratives autèntiques que millorin la seva reputació i contribueixin a la construcció d’un futur més sostenible per convicció.

L’equip de LF Channel ha analitzat algunes de les tendències que creiem que transformaran la comunicació el 2026. Te les expliquem.

1. Adéu al missatge únic: cada audiència necessita el seu propi llenguatge

Els mitjans massius ja no funcionen com abans. L’audiència està repartida en milers de petites comunitats: newsletters especialitzades, podcasts de nínxol, grups de Telegram, canals de Discord… El 2026, l’èxit no estarà a arribar a molta gent, sinó a arribar a la gent adequada amb el missatge adequat.

«Enviar el mateix missatge a tothom ja no funciona. Cada comunitat té els seus codis, el seu to i els seus interessos. El 2026 veurem marques que es comuniquen de manera diferent a cada canal sense perdre la seva essència. Una newsletter tècnica per a públic expert, un podcast més distès per a millennials, vídeos curts i directes per a TikTok… El truc és mantenir la proximitat i l’espontaneïtat. Si sona massa perfecte o corporatiu, la gent desconnecta.»

Joel Márquez, director de comunicació B2C i lifestyle a LF Channel

Un bon exemple de com fer-ho és Yazen, una clínica digital fundada a Suècia que es centra en el control del pes a través d’un enfocament multidisciplinari. La nostra agència va liderar el llançament de Yazen a Espanya mitjançant una campanya de comunicació creativa i d’alt impacte. Gràcies a la gravació de testimonis de pacients en diferents punts d’Espanya, vam arribar a audiències diverses que es van sentir identificades amb les històries i van percebre Yazen com una alternativa sanitària innovadora.

2. Ja no és suficient ser autèntic: cal demostrar-ho

Crear un vídeo fals d’un CEO dient alguna cosa que mai ha dit és avui més fàcil que mai. El resultat és que la gent desconfia de tot. El 2026, les marques no només hauran de ser autèntiques, sinó demostrar-ho amb proves.

 «La desinformació ja no és quelcom puntual que apareix de tant en tant, sinó que forma part del dia a dia. Amb deepfakes, veus clonades i continguts generats per IA, crear bulos convincents és a l’abast de qualsevol. Les companyies que vulguin diferenciar-se el 2026 no poden limitar-se a desmentir mentides quan apareixen. Han d’avançar-se i explicar obertament quan utilitzen IA, posar cara visible als seus portaveus i crear canals directes amb les seves audiències. La transparència deixarà de ser opcional per convertir-se en obligatòria.»

Estela Cayón, directora de comunicació corporativa a LF Channel

Mundoanimalia és un exemple d’empresa compromesa i autèntica que denuncia la compra irresponsable de cadells, especialment en èpoques com Nadal.

3. La IA passa d’ajudant a companya de feina

La intel·ligència artificial ja està integrada en el dia a dia de les agències: des d’analitzar què es diu d’una marca a les xarxes socials fins a detectar una crisi abans que esclati. La clau no és utilitzar-la per a tot, sinó saber quan confiar en la màquina i quan el criteri humà és imprescindible.

«La IA no substituirà els professionals, però sí que canviarà la seva manera de treballar. S’encarregarà de les tasques més mecàniques i repetitives, alliberant temps per al que realment importa: pensar estratègies, ser creatius i construir relacions genuïnes.»

Federico Fernández, director de tecnologia i innovació a LF Channel

4. Aparèixer a Google ja no és suficient: ara cal convèncer ChatGPT

Cada vegada més persones pregunten directament a ChatGPT, Claude o Gemini en lloc de buscar a Google. I aquestes IAs no mostren una llista de resultats, sinó que decideixen quines fonts són fiables i quines no. El 2026, que una IA recomani la teva marca serà tan important com aparèixer a la primera pàgina de Google. El repte és que ningú sap exactament com funcionen els seus algoritmes. El que s’està convertint en una de les tendències de comunicació 2026 clau.

«Ens trobem davant del canvi més gran en la manera com la gent busca informació des de que va aparèixer Google. Les IAs són exigents: prioritzen mitjans reconeguts, continguts verificats i fonts amb autoritat real. Això és una molt bona notícia per a les relacions públiques tradicionals, perquè torna a posar en valor sortir en mitjans de qualitat. El 2026, les estratègies hauran d’incloure com fer que les IAs ens citin: ser presents en mitjans fiables, estructurar la informació de manera clara i apostar per continguts amb dades verificables. Les marques que s’avancin en aquest àmbit tindran un avantatge enorme.»

Eloína Rivero, Business Development Manager a LF Channel

5. L’experiència i el lideratge no es declaren: es demostren amb dades pròpies

Amb tanta gent opinant sobre tots els temes, les audiències s’han tornat més exigents. Ja no n’hi ha prou amb publicar molt o repetir el que diuen altres. El 2026, el lideratge d’opinió el tindran aquells que aportin quelcom únic: dades pròpies, anàlisis originals o marcs de treball que ningú més ha desenvolupat. En definitiva, prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat.

«El lideratge d’opinió el 2026 no va d’escriure més articles, sinó d’aportar valor real. Les empreses que destacaran seran aquelles que tinguin alguna cosa pròpia a explicar. A més, veurem com els mitjans especialitzats guanyen pes i es complementen amb els generalistes. Avui, una estratègia completa combina tots dos: els grans mitjans aporten visibilitat i credibilitat, mentre que els podcasts i newsletters de nínxol connecten en profunditat amb l’audiència clau.»

Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel.

Descàrrega aquí la infografia