Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.

Com s’informen els joves?

D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.

D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.

Una informació més ràpida i en diversos formats

En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.

La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.

Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.

Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals

La mort de la televisió?

Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.

Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.

Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.

En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.

Què és un manual d’identitat corporativa i per a què serveix?

Un manual d’identitat corporativa és una guia que estableix normes per mantenir la coherència visual i verbal d’una marca, assegurant que aquesta sigui sempre reconeixible i consistent. En definitiva, és un document que defineix com es comunica la marca en tots els canals i davant qualsevol dels seus públics. 

El manual d’identitat corporativa també es pot anomenar guia d’estil de marca.

Més enllà d’un logotip atractiu o una tipografia elegant, la identitat de marca estableix la manera com la marca es comunica amb la seva audiència, evitant que la seva gestió visual i verbal sigui desordenada o poc coherent. Així, crea un imaginari propi que permet al públic identificar-la fins i tot sense necessitat de veure’n el nom.

Et posem alguns exemples: 

Mira aquests colors corporatius. Els relacionaries amb alguna marca? Segur que et ve al cap alguna…

Resultat: a més a més dels colors, les empreses s’associen a determinats valors o a una identitat. Per exemple, la coneguda marca tèxtil Ecoalf ens recorda immediatament la sostenibilitat; mentre que IKEA ens evoca un sentiment familiar i acollidor (a més de posicionar-se com a marca assequible); o Coca-Cola està vinculada a moments de felicitat i d’entreteniment amb persones estimades.

Aquests són només alguns exemples de marques que han treballat en profunditat una identitat de marca durant anys per aconseguir un posicionament coherent i reconeixible.

Ets capaç de reconèixer la identitat de les marques més conegudes? https://www.youtube.com/watch?v=Lpn-UuaI9z4 

Quins són els passos a seguir per crear un manual d’identitat corporativa?

Ara que tenim clar què és un manual d’identitat, passem a definir tots els elements que s’han d’incloure perquè sigui complet i professional:

1. Objetiu i missió de la marca

El primer pas consisteix a definir l’objectiu principal de la marca, la seva missió i propòsit. Per exemple, la definició de la missió de Google és: “organitzar la informació del món i fer-la universalment accessible i útil”.

En aquest punt es pot crear el que es defineix com a eslògan o claim, una frase breu capaç d’identificar l’essència de la marca sense necessitat de mostrar el logotip. Qui no reconeix el icònic “Just do it” de Nike o el “I’m Lovin’ It” de McDonald’s? Són frases que resumeixen la identitat i que es mantenen en la memòria del públic.

 2. Logotip, isotip o imagotip

Habitualment es parla de “logotip” per referir-se a qualsevol element gràfic de la marca, però convé diferenciar entre:

• Logotip: només el nom de la marca en format de text.
• Isotip: símbol o icona que identifica la marca sense text.
• Imagotip/Isòlogotip combinació de logotip i isotip. L’imagotip permet separar els elements, mentre que l’isòlogotip els fusiona en un únic disseny.

El logotip representa la cara visible de la marca i ha de ser senzill, reconeixible i coherent amb els seus valors. Algunes pautes a seguir:

• Ha de dissenyar-se sobre una retícula, mantenint sempre les mateixes proporcions.
• Ha de poder representar-se tant en positiu, és a dir, com es veuria el logotip sobre fons blanc o clar; com en negatiu, és a dir, el logotip en blanc sobre fons negre o fosc.
• Ha de ser adaptable a qualsevol suport i format sense perdre llegibilitat ni nitidesa: des de fullets impresos fins a bàners per a la web.
• Ha d’incloure normes de “do’s and dont’s”, indicant com s’ha d’aplicar la imatge de marca. Per exemple:

Do’s (com utilitzar correctament el logotip)

• Utilitzar el logotip blanc sobre fons fosc o negre sobre fons clar.
• Mantenir sempre les proporcions i espais definits a la retícula.

Don’ts (com no utilitzar el logotip)

• Estirar o comprimir el logotip modificant-ne les proporcions.
• Col·locar-lo sobre un fons que en dificulti la lectura, per exemple una textura.

3. Colors corporatius

Els colors corporatius identifiquen i diferencien la marca. Algunes empreses fins i tot registren el seu propi color, com per exemple Coca-Cola o Tiffany & Co., per tal que sigui exclusiu. Són capaços de transmetre emocions i valors; els colors escollits han de tenir bona llegibilitat i ser accessibles per a persones amb dificultats visuals. Per a això, es poden utilitzar eines de contrast WCAG que garanteixen que els textos siguin visibles sobre qualsevol fons.

És important considerar els diferents codis de color:

• Digital: en aquest context, els colors es representen mitjançant codis que la pantalla pot interpretar, perquè les pantalles utilitzen llum per mostrar els colors:
• RGB, que combina vermell, verd i blau per crear els colors que veiem a la pantalla.
• Hexadecimal, un codi de sis dígits utilitzat en desenvolupament web.
• Imprès quan treballem amb materials que s’han d’imprimir, els colors es creen combinant CMYK (cian, magenta, groc i negre), ja que són les tintes amb què treballen les impressores.

4. Tipografia

L’elecció de la tipografia és crucial per a la coherència visual. Cal especificar la tipografia principal i les secundàries, si n’hi ha. Detallant el nom, els diferents pesos i els estils de paràgraf segons s’utilitzin en els diferents tipus de text.

La tipografia ha de reflectir la personalitat de la marca: per exemple, una marca tecnològica sol utilitzar una sans serif moderna, mentre que una marca de luxe opta per una serif més clàssica.

La diferència entre aquestes dues categories és:

• Serif: tipografies amb petits remats o ornaments al final de les lletres, que transmeten un estil clàssic i elegant.
• Sans serif: tipografies sense remats, de línies simples i netes, que comuniquen una imatge moderna i contemporània, ideal per a marques tecnològiques o actuals.

5. Guia de veu i to

Cada marca té la seva pròpia veu, igual que les persones. No utilitzem el mateix to en una reunió de feina que en una conversa familiar, i el mateix passa amb les marques.

La guia de veu i to defineix si la marca serà propera, professional, amigable, formal…, i com adaptarà el seu to segons el canal o la situació.

Per estructurar aquesta guia, es recomana definir el Core Strategy Statement, que és un enunciat breu que actua com a columna vertebral de l’estratègia de la marca i que defineix:

1. Qui és el públic objectiu
2. Quinanecessitat cobreix el producte o servei que ofereix l’empresa<
3. Com cobreix aquesta necessitat la marca
4. Quin és el valor diferencial de la marca

6. Estil d’iconografia

Les icones acompanyen el contingut visual i ajuden a comunicar de manera ràpida. Per mantenir la coherència:

• Definir si les icones seran plenes o amb contorn.
• Establir el gruix de les línies, els marges i l’estil dels vèrtexs.
• Mantenir una paleta de colors harmoniosa.

Disposar d’una biblioteca d’iconesajuda a estalviar temps i a garantir la consistència visual.

Un exemple destacat de coherència en el llenguatge visual de marca és Apple, la iconografia de la qual manté uniformitat i claredat en tots els seus productes i plataformes.

7. Estil d’il·lustració/fotogràfic

Si la marca utilitza il·lustracions com a part de la seva identitat i discurs de marca, aquestes han de tenir una coherència visual. El mateix passa amb la fotografia: la manera com es graven i es capturen les imatges es relaciona directament amb la marca i ha d’estar correctament pautada en el manual d’identitat corporativa d’una empresa.

A LF Channel, mantenim un estil fotogràfic coherent en els nostres continguts per a xarxes socials, utilitzant imatges en blanc i negre que ressalten el color principal de la marca: el taronja.

Per què la teva marca necessita un manual d’identitat corporativa?

El manual assegura una imatge consistent i alinea tot l’equip amb els estàndards de la marca. Els seus principals beneficis són:

• Coherència en totes les comunicacions:Avui dia, les marques interactuen amb el seu públic a través de múltiples canals. Un manual estableix com s’ha de comunicar la marca en cada mitjà, garantint que el missatge sigui coherent en qualsevol context.
• Transmetre els valors de la teva marca: Cada element visual i verbal comunica alguna cosa. Un color pot evocar emocions, i el to de la comunicació transmet la personalitat de la marca. En un món digitalitzat, la proximitat, la humanitat i l’autenticitat són valors que els usuaris busquen i recorden.
• Diferenciació davant la competència: Una marca reconeixible necessita una veu pròpia i consistent. El manual assegura que la comunicació i la imatge reflecteixin la identitat única de l’empresa, ajudant a destacar en un mercat saturat.

Vols veure com treballem la identitat de marca per a LF Channel i altres empreses? Dona un cop d’ull a alguns dels nostres projectes gràfics a la nostra pàgina dePinterest

Exemples de manuals d’identitat corporativa

El poder de la marca es percep primer amb els ulls. Per entendre com les marques apliquen la seva identitat de manera consistent, et deixem a continuació alguns exemples de manuals d’identitat corporativa de marques conegudes:

Manual d’identitat corporativa d’IBM

https://www.ibm.com/design/language/ 

El manual d’IBM és un exemple de com una marca global manté la coherència en tots els seus productes, plataformes i comunicacions. Inclou pautes de tipografia, color, iconografia, layouti motion design<, així com principis d’experiència d’usuari, fet que fa que la seva identitat visual sigui clara a escala mundial.

Manual d’identitat corporativa de Spotify

https://developer.spotify.com/documentation/design 

El manual de Spotify proporciona pautes detallades sobre com aplicar la seva identitat visual de manera coherent en productes digitals i materials de màrqueting. Inclou normes d’ús de logotips, paleta de colors, tipografia, iconografia i components d’interfície.

Si vols portar la teva marca a un nou nivell i comptar amb suport professional per desenvolupar el teu manual d’identitat, a LF Channel podem ajudar-te a definir, dissenyar i aplicar la teva identitat de manera estratègica i coherent. Contacta amb nosaltres i t’ajudarem!

Què és una RFP?

Comencem pel principi. Una RFP és, en realitat, un document que utilitzen les empreses i institucions per sol·licitar a una selecció de proveïdors una proposta concreta per a la contractació d’un servei específic. En el sector del màrqueting i la comunicació, aquest document se sol crear quan una companyia busca una agència de comunicació o màrqueting per externalitzar un projecte o un servei, ja sigui de manera puntual o continuada, i per desenvolupar accions tan diverses com les de gabinet de premsa, la gestió de les xarxes socials, serveis de disseny gràfic, posicionament de líders d’opinió, relacions amb influencers o l’organització d’un esdeveniment corporatiu, entre d’altres.

Per què és important sol·licitar una proposta de comunicació a partir d’una RFP?

Tot i que pot semblar un document accessori o fins i tot prescindible a l’hora de buscar un proveïdor, la veritat és que és una eina clau per valorar diferents opcions a partir d’un mateix punt de partida, i així escollir l’agència que millor s’adequa de manera eficient a les necessitats de l’empresa que requereix aquests serveis.

És important dedicar temps a elaborar una RFP perquè:

• Ajuda a plantejar un objectiu clar: moltes vegades ens trobem amb empreses que volen contractar un servei, però no han definit internament per què ho volen fer. Quan prepares una RFP, has de pensar, en primer lloc, quins són els teus objectius de negoci, que es poden identificar plantejant-nos una pregunta senzilla: què espero aconseguir a curt i llarg termini amb la contractació d’una agència? Tenir un objectiu de creixement clar i plasmar-lo a la RFP ajuda que l’equip de consultors de l’agència de comunicació pugui definir una estratègia que encaixi realment amb el que vols aconseguir, en lloc d’una exposició d’accions de màrqueting a implementar sense cap full de ruta definit.
• Aporta ordre i claredat: aquest document ha de reflectir, d’alguna manera, tot el que necessitem aconseguir amb la contractació del servei, així com aportar informació sobre l’empresa, un context clau perquè un proveïdor extern entengui quina és la situació actual del negoci. Tot i que moltes empreses opten per donar aquests detalls en una reunió, és preferible poder-los deixar per escrit en un document que els proveïdors puguin tenir sempre a mà i consultar en qualsevol moment per orientar la seva proposta.
• Permet comparar: el document s’envia de la mateixa manera a totes les agències de comunicació i màrqueting amb les quals ens agradaria comptar en aquest procés de contractació. Per tant, totes parteixen d’una mateixa base de coneixement sobre l’empresa, així com dels objectius a assolir. A més, aquesta sol·licitud de proposta sol incloure el període de temps en què es vol realitzar el treball, els KPIs que s’esperen aconseguir, el pressupost estimat, etc. Com a resultat, les seves propostes de comunicació estaran alineades en la mateixa direcció estratègica i la seva comparació serà molt més senzilla que si sol·licitem propostes sense aportar la mateixa informació amb detall. La realitat és que el món de la comunicació és tan ampli, hi ha tantes opcions per arribar a un mateix objectiu que, si no s’ofereixen unes directrius similars, pots arribar a rebre de cada agència propostes completament diferents, amb pressupostos que poden variar en milers d’euros i entregables molt dispars, cosa que dificultarà la comparació i la selecció.
• Les propostes que rebràs seran molt més elaborades: quan deixes clares les expectatives des del principi, indicant què vols fer, els terminis i els resultats esperats, les agències de comunicació poden aprofundir molt millor en l’estratègia i proposar tàctiques que encaixin amb la teva empresa. A més, és una manera d’optimitzar el teu temps i pressupost en accions que són factibles i fàcils de posar en marxa.

En resum, invertir temps a elaborar una bona RFP és clau perquè el teu procés de selecció d’agència de comunicació sigui un èxit.

També pots llegir: Per què contractar una agència de comunicació és una opció rendible?

Quins elements ha de tenir una bona RFP

No existeix una fórmula concreta per plantejar l’estructura d’aquest document. De fet, en els 30 anys de LF CHANNEL hem vist milers de RFP i gairebé sempre segueixen una estructura diferent. No obstant això, hi ha alguns elements que considerem clau per a ambdues parts: tant perquè l’empresa contractant pugui comparar ràpidament els pros i contres de cada agència i fer una selecció eficient, com perquè la consultora pugui preparar una proposta que aporti valor real al client. Aquests elements són:

1. Context de l’empresa

Les agències poden investigar sobre l’empresa al seu web, xarxes socials o navegant per Internet, però hi ha molta informació de context que no apareix de manera pública i que pot ajudar a entendre millor la situació actual de la companyia. A l’hora d’elaborar aquesta informació, prova de respondre aquestes preguntes: quina és la situació actual de l’empresa, tant a nivell de negoci com comunicatiu? On vull que sigui l’empresa en els propers mesos? Com va néixer l’empresa i quina ha estat la seva trajectòria? Amb quins valors vull vincular la meva empresa?

2. Objectius de negoci

En aquesta secció explica de manera clara què pretens assolir: vols llançar un nou producte i donar-lo a conèixer? Aconseguir més clients en els pròxims 6 mesos? Posicionar-te com un referent davant diferents stakeholders? Establir aquests KPIs de negoci ajudarà les agències a entendre què cal posar en marxa per complir objectius de negoci, i no només de comunicació.

3. Públic objectiu

Defineix el públic en què vols que la proposta centri els seus esforços. Intenta acotar al màxim el segment de la població que més t’interessa.

4. Què esperes de l’agència proveïdora. Abast del seu treball

En aquest punt hauràs de definir la raó per la qual estàs buscant un nou proveïdor i què esperes que aconsegueixi. També recomanem delimitar l’abast del seu treball. Per exemple, pots especificar quines tasques o canals es gestionen actualment de manera interna i quins necessitaran suport per part de l’agència. Si tens molt clars els entregables que esperes de l’agència, també és important concretar-los.

Finalment, si la teva proposta inclou diversos mercats, especifica què esperes en cadascun d’ells. L’agència de comunicació et podrà ajudar mostrant la seva experiència a cada país, així com adaptar-se a les particularitats de cada regió.

5. Calendari

Tot i que no sempre és possible, idealment una bona RFP hauria d’incloure els terminis que l’empresa seguirà en cada fase del procés de selecció.

Algunes de les dates que recomanem tenir en compte són:

• Data límit de recepció de propostes
• Data límit per a la valoració de propostes i selecció de l’agència guanyadora
• Data límit per a la comunicació de l’agència guanyadora
• Data d’inici de la col·laboració

6. Pressupost i durada de la col·laboració

No totes les empreses disposen d’un pressupost definit quan llancen una RFP, però l’ideal és poder establir el pressupost mensual o anual destinat a aquest servei. En cas de no disposar d’una xifra concreta, es poden establir rangs o límits, ja que això farà que les propostes dels possibles proveïdors siguin realistes i s’ajustin al màxim a la situació de l’empresa, fent-les més viables.

7. Altres requisits i necessitats

També es poden tenir en compte altres detalls com:

• Instruccions per a la presentació de la proposta: si volem que totes les propostes segueixin un mateix format i estructura, podem especificar què han d’incloure i com volem que es presentin. Per exemple, pot ser que vulguem que s’inclogui l’equip que gestionarà el dia a dia del compte, les eines a utilitzar o les capacitats internacionals de l’agència.
• Criteris d’avaluació: si vols ser 100% transparent i disposar d’una eina que et permeti justificar la decisió final, es recomana establir i comunicar els criteris de selecció a la RFP, com ara el preu, la creativitat o l’experiència amb clients similars.

8. Persona de contacte

No t’oblidis de tancar el document incloent el nom, el càrrec i les dades de contacte de la persona que coordina aquest procés de selecció, perquè les consultores que tinguin dubtes puguin dirigir-se a la persona adequada abans de lliurar la seva proposta.

Si t’interessa contractar una agència de comunicació però tens dubtes sobre el seu procés de treball, tipus de serveis o resultats, contacta amb nosaltres i estarem encantats d’ajudar-te en el teu procés de selecció.

I això no afecta només les catàstrofes naturals o els esdeveniments públics. Les empreses s’enfronten exactament al mateix risc. El març de 2025, un director financer a Singapur va autoritzar una transferència de 499.000 $ durant una videotrucada amb el seu CFO i altres directius. Tot semblava normal fins que van descobrir que tots els participants en la trucada eren deepfakes, és a dir, falsificacions audiovisuals generades per intel·ligència artificial que imiten la veu i l’aparença de persones reals.

La pregunta davant situacions com aquestes, cada cop més freqüents, és on queda la veritat en un entorn on qualsevol pot fabricar contingut aparentment creïble en minuts. I com protegeixes la teva reputació quan la desinformació viatja més de pressa que els fets. La resposta es troba en un lloc que molts donen per mort: els mitjans de comunicació tradicionals. Però no com els coneixíem abans. El seu rol ha evolucionat de gatekeepers de la informació (els intermediaris que històricament controlaven l’accés i la distribució dels continguts) a verificadors essencials en un ecosistema on la credibilitat és l’actiu més escàs.

La crisi de confiança: quan tot sembla real però gairebé res ho és

Vivim una paradoxa informativa: mai no havíem tingut tant accés a informació i, al mateix temps, tanta incertesa sobre què és real i què no. Les eines d’IA permeten crear contingut visual, d’àudio i de text tan convincent que distingir l’autèntic del fabricat s’ha tornat gairebé impossible per a un ull no entrenat.

Les xarxes socials han democratitzat la creació de contingut, però també han eliminat els filtres editorials que històricament separaven la informació verificada dels rumors. Un influencer amb milions de seguidors pot compartir informació errònia sense conseqüències reals més enllà, potser, d’esborrar la publicació. No hi ha mecanismes de verificació previs, no hi ha responsabilitat editorial, no hi ha fact-checking institucional, és a dir, ningú que contrasti dades, fonts i afirmacions abans que el contingut arribi al públic.

Això no vol dir que les xarxes siguin l’enemic. Són eines extraordinàries per amplificar missatges, generar conversa i construir comunitat. Però la seva funció no és verificar, sinó amplificar. I aquí rau el problema quan la informació que s’amplifica és falsa.

Per què els mitjans tradicionals són el teu escut reputacional davant dels deepfakes

En aquest context caòtic, els mitjans de comunicació tradicionals s’han convertit en el tallafoc que separa la informació verificada del soroll digital. No per nostàlgia ni romanticisme professional, sinó per raons molt concretes que tenen un impacte directe en la protecció de la marca.

Verificació com a model de negoci, no com a extra

Els mitjans tradicionals arrisquen la seva credibilitat (i amb ella, el seu model de negoci) amb cada peça que publiquen. Un error greu o una informació falsa pot suposar la pèrdua d’audiència, anunciants, credibilitat institucional i, en casos extrems, demandes legals. Aquesta pressió enforteix els processos periodístics com la verificació de fonts, el contrast d’informació, les cadenes de responsabilitat editorial i el fact-checking com a part integral del procés.

Quan El País, RTVE o Bloomberg publiquen alguna cosa sobre la teva empresa, aquesta informació ha passat per múltiples filtres. Pot ser que no t’agradi el que diuen, però saps que han verificat abans de publicar. Aquesta comprovació institucional de la informació és el que converteix la cobertura mediàtica en un escut reputacional.

Transparència en la traçabilitat

Un altre avantatge clau dels mitjans verificats és la transparència sobre l’origen de la informació. En un article periodístic saps qui diu què, pots rastrejar les fonts, contrastar dades i verificar afirmacions. Les cites són atribuïdes, les dades tenen un origen identificable i existeix responsabilitat sobre cada afirmació.

Contrasta això amb l’opacitat de les xarxes socials, on la cadena d’amplificació d’un contingut és difusa. Qui ho va dir primer? D’on va sortir aquesta dada? Quins interessos té qui ho comparteix? Sovint, aquestes preguntes no tenen una resposta clara, cosa que dificulta enormement desmentir informació falsa de manera efectiva.

Conseqüències reals i rectificacions públiques

Els mitjans tradicionals responen davant reguladors, audiències organitzades, col·legis professionals i estàndards ètics de la professió. Quan cometen errors, i en cometen, tenen l’obligació de rectificar públicament, i aquestes rectificacions queden registrades i són fàcilment localitzables.

Les plataformes digitals i els creadors de contingut a les xarxes socials no tenen aquests mecanismes institucionalitzats. Una publicació s’esborra i desapareix sense deixar rastre, sense correcció pública i sense conseqüències clares. Aquesta diferència fonamental és el que fa que la correcció d’informació errònia als mitjans tradicionals tingui pes i credibilitat, mentre que a les xarxes socials sol ser insuficient.

Des de la trinxera: el que veiem després de 30 anys treballant amb mitjans

A LF Channel fa tres dècades que ajudem empreses a navegar per l’ecosistema mediàtic. Hem vist l’evolució completa: des del fax per enviar notes de premsa fins a estratègies omnicanal que integren mitjans tradicionals, digitals i xarxes socials. I si alguna cosa hem après és que els mitjans verificats continuen sent la peça central de qualsevol estratègia de comunicació seriosa.

Cas real: les decisions importants requereixen fonts fiables

Al sector educatiu treballem amb famílies que prenen una de les decisions més rellevants de les seves vides: triar on educar els seus fills. El nostre treball amb escoles internacionals ens ha mostrat un patró constant: les famílies descobreixen les diferents opcions educatives a les xarxes socials, però les validen als mitjans tradicionals abans de prendre la decisió final.

És a dir, poden conèixer un centre educatiu a través d’un post a Instagram o un anunci a Facebook, però abans de comprometre desenes de milers d’euros en educació, busquen cobertura editorial, opinions en mitjans especialitzats i rànquings publicats per fonts verificades per assegurar-ne la fiabilitat. La cobertura als mitjans actua com a segell de legitimitat que el contingut publicitari, per molt ben fet que estigui, no pot replicar.

L’ecosistema híbrid

La pregunta estratègica no és «mitjans tradicionals o xarxes socials?», sinó «com funcionen junts per protegir i construir reputació?».

Xarxes socials: velocitat i conversa

Les xarxes socials són extraordinàries per generar abast ràpid, crear conversa directa amb les audiències, provar missatges, construir comunitat i tenir presència constant. Són el canal on les marques s’humanitzen, on l’engagement és immediat i on pots reaccionar en temps real. Tanmateix, la seva funció no és verificar ni legitimar, sinó amplificar i conversar.

Mitjans tradicionals: credibilitat i verificació

Els mitjans tradicionals aporten allò que les xarxes no poden: credibilitat institucional, verificació rigorosa, permanència en el temps i legitimació. Una notícia o una menció a la teva empresa a RTVE o El Español té un pes reputacional que un post corporatiu a les xarxes socials mai tindrà. De la mateixa manera que una entrevista en un mitjà de referència posiciona de manera diferent que desenes de posts a LinkedIn.

Els mitjans de comunicació tradicionals són el canal on construeixes autoritat, on estableixes lideratge d’opinió i on la informació sobre la teva empresa queda registrada de manera permanent i accessible.

L’estratègia guanyadora: presència complementària

L’estratègia més efectiva integra ambdós ecosistemes amb rols complementaris. Les xarxes generen visibilitat i conversa constant. Els mitjans tradicionals legitimen i verifiquen. Junts creen una arquitectura reputacional molt més sòlida que qualsevol dels dos per separat.

Hem vist això funcionar una vegada darrere l’altra quan campanyes que neixen a les xarxes guanyen tracció i es consoliden quan els mitjans tradicionals les cobreixen. També a la inversa: investigacions periodístiques publicades en mitjans tradicionals que s’amplifiquen exponencialment quan les xarxes les recullen i comenten. El poder està en la sinergia, no en l’elecció binària.

Què significa això per a la teva estratègia de comunicació?

Si la reputació de la teva empresa importa (i espòiler: importa), no et pots permetre ignorar els mitjans de comunicació tradicionals. No es tracta de “sortir a les notícies” per vanitat corporativa, sinó de tenir una narrativa verificada sobre la teva marca abans que el buit informatiu l’ompli amb contingut no verificat o directament fals.

Prevenció abans que reacció

L’estratègia més efectiva contra la desinformació no és reactiva, sinó preventiva. Construir relacions sòlides amb mitjans verificats, posicionar portaveus com a fonts expertes i generar cobertura constant sobre temes rellevants crea un historial de credibilitat que actua com a protecció quan arriba informació falsa.

Si la primera vegada que els mitjans cobreixen informació sobre la teva empresa és durant una crisi, estàs jugant en mode difícil. Però si ja ets una font d’informació habitual, si els periodistes coneixen el teu treball i existeix un historial de transparència, la gestió de crisi és infinitament més manejable.

Quan la desinformació et toca de ple

Inevitablement, en algun moment circularà informació falsa o enganyosa sobre la teva empresa. Quan això passa, la teva millor eina de defensa és rectificar-la a través de mitjans verificats, no en comunicats corporatius publicats a la teva web que ningú llegeix. Tampoc publicant fils interminables a X explicant la veritat. La millor aliada contra la desinformació sobre la teva organització és la informació verificada, publicada per tercers creïbles, que estableix els fets de manera veraç.

Això només funciona si ja tens relacions de confiança amb mitjans i periodistes, si ets una font accessible i transparent, i si has construït credibilitat abans de necessitar-la.

B2B: on la verificació importa més

En comunicació B2B, on els stakeholders prenen decisions importants basades en informació, la verificació importa exponencialment més. Un comprador corporatiu que avalua proveïdors tecnològics, un inversor que analitza on col·locar capital o un consell que decideix amb quins partners treballar són alguns exemples de perfils que validen informació en fonts verificades abans de decidir.

Tenir presència constant en mitjans especialitzats del teu sector no és un “nice to have”, és arquitectura de confiança que influeix en decisions comercials.

Els mitjans tradicionals no s’estan morint, estan evolucionant

La narrativa de “la mort dels mitjans tradicionals” és, en si mateixa, clickbait. Els mitjans no s’estan morint; estan transformant la seva funció en un ecosistema informatiu més complex. De gatekeepers exclusius de la informació han passat a ser verificadors essencials en un mar de contingut no filtrat.

A LF Channel, fa 30 anys que ajudem empreses a navegar l’evolució constant de l’ecosistema mediàtic. Hem vist tecnologies arribar i transformar la manera com ens comuniquem. Però una cosa roman constant: la credibilitat es construeix amb fets verificables, comunicats per fonts fiables i avalats per processos rigorosos. Això no canvia amb la tecnologia; si de cas, es torna més valuós.

Vols saber com construir presència verificada que protegeixi la teva reputació abans que la desinformació tingui oportunitat? Parlem-ne.

Potser no buscaves cap crema hidratant, però la teva influencer preferida, que és ambaixadora d’una marca de cosmètica utilitza sempre la mateixa, i quan et dona un codi de descompte, te la compres. Ho fas perquè confies en ella i t’agrada la cura i aspecte de la seva pell.

La relació entre marca i consumidor en l’era digital

Les xarxes socials han portat amb si una nova manera de comunicar-se. Des de la seva aparició, les marques s’han hagut d’anar adaptant als nous llenguatges i codis d’aquestes, els quals canvien constantment. Ser present en xarxes socials requereix de:

• Constància
• Revisió i actualització per a evolucionar al ritme que el fan les xarxes amb l’objectiu de connectar amb tota mena de públics, especialment els més joves, els qui més les utilitzen

Però no tot són avantatges. Els usuaris exigeixen un contingut original que destaqui per sobre de la resta. Actualment, la tendència en xarxes és mostrar-se de manera natural i orgànica, desmarcant-se de la mera promoció. Per això, des de LF Channel, tenim el convenciment que els ambaixadors de marca compleixen una funció essencial, ja que comuniquen i promocionen productes sense proporcionar informació excessivament tècnica que pot confondre al potencial client i, a més, reforcen la part emocional.

Perquè un ambaixador de marca sigui efectiu, les companyies han de triar perfils que estiguin alineats amb els seus valors i manera de fer, a més de mostrar autenticitat i proximitat cap als seus seguidors.

En moltes ocasions, es tendeix a pensar que només perfils de centenars de milers de seguidors poden representar a una marca, no obstant això, hi ha perfils que no destaquen per les seves xifres d’audiència mentre que sí que ho fan la influència que exerceixen en ella. Els denominats microinfluencers són una figura a tenir molt en compte per a crear i establir aquest tipus de relacions.

Què és un ambaixador de marca

Un ambaixador de marca és un perfil fiable i creïble que promociona no sols un producte o servei d’una marca, sinó que representa tot el que aquesta conforma. És la persona encarregada de transmetre la visió, valors, idees i missatges de la marca als seus seguidors a xarxes socials. Ha de complir amb una sèrie de característiques perquè la relació entre marca i ambaixador transmeti confiança al potencial consumidor i, per tant, compleixi amb la seva comesa i sigui efectiva:

• Connexió real amb la marca per a establir vincles amb el públic
• Identificació de valors i d’estil de vida
• Coherència amb el contingut

Diferències entre influencer i ambaixador de marca

Un influencer és un creador de contingut en xarxes socials capaç d’influir en les decisions de compra dels seus seguidors i, en un moment donat, pot ser contractat per una marca per a fer una acció promocional puntual.

Un ambaixador de marca, en canvi, és un creador de contingut que té una relació duradora amb la marca que promociona. No realitza accions ocasionals, sinó que representa a l’empresa durant un llarg període de temps. Això significa que és present en totes les accions de comunicació importants de la marca al llarg d’aquest termini establert de manera contractual, com pot ser Nadal, Black Friday, campanya d’estiu, aniversari o, fins i tot, anys…

Què significa ser ambaixador de marca

Un influencer que és ambaixador de marca es converteix en el portaveu de l’empresa a xarxes socials. Transmet tot el que aquesta companyia vol expressar i, en ser coherent amb els seus valors i pensaments, enforteix la seva credibilitat i reputació.

Un exemple clar: una persona que fa contingut provant hamburgueses no podrà ser ambaixadora d’una marca de productes vegetarians. Aquesta vinculació seria totalment incoherent, ja que els valors animalistes de la marca xocarien amb l’estil de vida del influencer generant una gran desconfiança entre els usuaris, influint negativament en la credibilitat tant de la marca com del creador de contingut.

Marques i ambaixadores de marca

Un exemple d’ambaixadora de marca és Dulceida amb la marca de cosmètica KIEHL’S. La influencer va col·laborar amb ella al 2025 sent la seva portaveu a Espanya. En el seu cas, té coherència que es relacioni el seu perfil amb una marca especialitzada en la cura de la pell, ja que el contingut d’aquesta influencer és lifestyle i sol parlar de bellesa i moda en les seves xarxes socials. Per tant, és un tema que als seus seguidors els interessa i el perceben com una cosa natural.

Un altre exemple és la cantant Amaia Romero, qui es va unir a l’equip d’ambaixadores de Tous el passat 2025. Amb aquesta col·laboració, la marca de joies volia arribar a un públic jove identificant-se amb valors com la sensibilitat, l’autenticitat i la creativitat, els quals l’Amaia representa. És interessant veure com en aquest cas Tous es vincula a una cantant, relacionant-se amb l’art i posicionant-se en la ment dels consumidors com una marca que dona suport a la cultura.

A LF Channel, entenem que actualment, l’audiència és cada cop més conscient de la importància de la sostenibilitat empresarial i, per tant, més crítica, de manera que l’autenticitat ja no és opcional, sinó que esdevé imprescindible. Ara, les organitzacions han de demostrar el seu compromís en matèria de sostenibilitat amb accions tangibles; els discursos aspiracionals ja no són suficients. Perquè aquesta comunicació sigui efectiva, requereix transparència, coherència i la disposició a compartir tant els èxits com els reptes que es presenten per assolir la sostenibilitat empresarial.

Claus per a una comunicació sostenible i creïble

En la nostra experiència com a consultoria de comunicació, hem comprovat que l’honestedat genera més credibilitat que les narratives que al·ludeixen a la perfecció, de manera que es tracta d’enfocaments a tenir molt presents a l’hora de dissenyar una estratègia de comunicació real i, per tant, efectiva i creïble. A continuació, algunes claus per dur-la a terme.

• Adoptar una narrativa de progrés, no de perfecció

Les companyies han de comunicar la seva sostenibilitat com una evolució, compartint els reptes que es troben pel camí, els aprenentatges i, també, les oportunitats. Aquest plantejament genera una connexió emocional més gran i més credibilitat que no pas presentar una imatge de perfecció ecològica inassolible.

• Integrar la sostenibilitat en la identitat corporativa

La comunicació sostenible s’ha d’integrar de manera transversal en l’estratègia de comunicació de l’empresa. El missatge ha d’estar present i ser coherent des de les relacions amb els mitjans de comunicació fins al contingut creat per a les xarxes socials o la comunicació interna, a més d’estar recolzat per accions concretes a tota l’organització.

• Proporcionar dades verificables

Les campanyes de comunicació sostenible s’han de recolzar amb mètriques objectives i certificacions reconegudes. Eines com les avaluacions d’EcoVadis aporten credibilitat en quantificar el rendiment en diferents àrees d’influència de l’empresa. Aquestes certificacions externes ofereixen una garantia independent que reforça significativament la narrativa corporativa.

• Utilitzar storytelling emocional i humà

Les històries personals i reals connecten més que les xifres i les estadístiques fredes. Humanitzar el missatge sostenible amb testimonis, històries d’impacte i/o narratives visuals augmenta significativament l’engagement i facilita el seu record. Com hem explorat en altres articles del nostre blog, l’storytelling autèntic és fonamental per construir reputació corporativa.

• Involucrar l’entorn

En matèria de sostenibilitat, les estratègies de relacions públiques més efectives són les que involucren de manera activa els actors directes de l’empresa, com el personal, la clientela, els proveïdors i les comunitats locals. Aquesta participació, a més d’enriquir els esforços sostenibles, genera vincles reals i ambaixadors autèntics de la marca que amplifiquen el missatge de manera orgànica.

El paper de les relacions públiques en la sostenibilitat

Els qui ens dediquem a la comunicació tenim la responsabilitat de liderar la narrativa cap a un futur més sostenible, cosa que implica comunicar les iniciatives verdes de les empreses per a les quals treballem, però també desafiar-les a elevar els seus estàndards i assegurar-nos que els seus compromisos es tradueixin en accions verificables alineades amb els seus missatges.

A més de la nostra pròpia cultura corporativa, a LF Channel tenim experiència treballant amb líders en sostenibilitat com EcoVadis, una plataforma global de qualificacions de sostenibilitat empresarial, la qual cosa ens permet comprendre profundament els matisos d’una comunicació verda autèntica i efectiva, descobreix més en el cas d’èxit d’EcoVadis. Aquest tipus de col·laboracions ens ha demostrat que la mesura rigorosa i la comunicació transparent són fonamentals en una estratègia de sostenibilitat efectiva, ja que les avaluacions de sostenibilitat proporcionen la base necessària per desenvolupar narratives creïbles que resisteixin l’escrutini públic i el denominat greenwashing.

Greenwashing: el principal obstacle per a la credibilitat

El greenwashing representa una de les amenaces més significatives per a la comunicació sostenible autèntica. Es tracta d’una pràctica enganyosa que consisteix a crear una imatge ecològica mitjançant estratègies de màrqueting i comunicació sense un reflex real en accions sostenibles, i té conseqüències devastadores tant per a les organitzacions que la practiquen com per a aquelles que desenvolupen esforços legítims.

Aquest tipus d’accions té tanta influència que la Unió Europea la va regular a la seva Directiva 2024/25, amb l’objectiu d’empoderar els consumidors en la transició ecològica, proporcionant una major protecció contra pràctiques comercials deslleials.

Des de la perspectiva de les relacions públiques, el greenwashing genera:

1. Erosió de la confiança: un cop identificada aquesta pràctica, la reputació corporativa queda danyada de manera irreparable.
2. Desconfiança generalitzada: l’escepticisme es propaga davant de qualsevol comunicació sostenible.
3. Distorsions del mercat: les empreses compromeses i convençudes perden el seu avantatge competitiu.
4. Risc reputacional i legal: multes, sancions i crisis de comunicació que poden comprometre la viabilitat de l’empresa que aplica aquestes pràctiques.

Construint confiança a través de la transparència

En definitiva, la comunicació sostenible autèntica es redueix a un principi fonamental: la confiança es construeix amb fets, no amb paraules. Les organitzacions que comuniquen els seus esforços ambientals amb honestedat, que reconeixen les seves limitacions i que demostren millores contínues són les que aconsegueixen diferenciar-se en un mercat saturat de missatges verds.

A l’hora de dissenyar estratègies de comunicació i relacions públiques, això representa tant un repte com una oportunitat extraordinària, ja que ofereix la capacitat d’ajudar les organitzacions a desenvolupar narratives autèntiques que millorin la seva reputació i contribueixin a la construcció d’un futur més sostenible per convicció.

L’equip de LF Channel ha analitzat algunes de les tendències que creiem que transformaran la comunicació el 2026. Te les expliquem.

1. Adéu al missatge únic: cada audiència necessita el seu propi llenguatge

Els mitjans massius ja no funcionen com abans. L’audiència està repartida en milers de petites comunitats: newsletters especialitzades, podcasts de nínxol, grups de Telegram, canals de Discord… El 2026, l’èxit no estarà a arribar a molta gent, sinó a arribar a la gent adequada amb el missatge adequat.

«Enviar el mateix missatge a tothom ja no funciona. Cada comunitat té els seus codis, el seu to i els seus interessos. El 2026 veurem marques que es comuniquen de manera diferent a cada canal sense perdre la seva essència. Una newsletter tècnica per a públic expert, un podcast més distès per a millennials, vídeos curts i directes per a TikTok… El truc és mantenir la proximitat i l’espontaneïtat. Si sona massa perfecte o corporatiu, la gent desconnecta.»

Joel Márquez, director de comunicació B2C i lifestyle a LF Channel

Un bon exemple de com fer-ho és Yazen, una clínica digital fundada a Suècia que es centra en el control del pes a través d’un enfocament multidisciplinari. La nostra agència va liderar el llançament de Yazen a Espanya mitjançant una campanya de comunicació creativa i d’alt impacte. Gràcies a la gravació de testimonis de pacients en diferents punts d’Espanya, vam arribar a audiències diverses que es van sentir identificades amb les històries i van percebre Yazen com una alternativa sanitària innovadora.

2. Ja no és suficient ser autèntic: cal demostrar-ho

Crear un vídeo fals d’un CEO dient alguna cosa que mai ha dit és avui més fàcil que mai. El resultat és que la gent desconfia de tot. El 2026, les marques no només hauran de ser autèntiques, sinó demostrar-ho amb proves.

 «La desinformació ja no és quelcom puntual que apareix de tant en tant, sinó que forma part del dia a dia. Amb deepfakes, veus clonades i continguts generats per IA, crear bulos convincents és a l’abast de qualsevol. Les companyies que vulguin diferenciar-se el 2026 no poden limitar-se a desmentir mentides quan apareixen. Han d’avançar-se i explicar obertament quan utilitzen IA, posar cara visible als seus portaveus i crear canals directes amb les seves audiències. La transparència deixarà de ser opcional per convertir-se en obligatòria.»

Estela Cayón, directora de comunicació corporativa a LF Channel

Mundoanimalia és un exemple d’empresa compromesa i autèntica que denuncia la compra irresponsable de cadells, especialment en èpoques com Nadal.

3. La IA passa d’ajudant a companya de feina

La intel·ligència artificial ja està integrada en el dia a dia de les agències: des d’analitzar què es diu d’una marca a les xarxes socials fins a detectar una crisi abans que esclati. La clau no és utilitzar-la per a tot, sinó saber quan confiar en la màquina i quan el criteri humà és imprescindible.

«La IA no substituirà els professionals, però sí que canviarà la seva manera de treballar. S’encarregarà de les tasques més mecàniques i repetitives, alliberant temps per al que realment importa: pensar estratègies, ser creatius i construir relacions genuïnes.»

Federico Fernández, director de tecnologia i innovació a LF Channel

4. Aparèixer a Google ja no és suficient: ara cal convèncer ChatGPT

Cada vegada més persones pregunten directament a ChatGPT, Claude o Gemini en lloc de buscar a Google. I aquestes IAs no mostren una llista de resultats, sinó que decideixen quines fonts són fiables i quines no. El 2026, que una IA recomani la teva marca serà tan important com aparèixer a la primera pàgina de Google. El repte és que ningú sap exactament com funcionen els seus algoritmes. El que s’està convertint en una de les tendències de comunicació 2026 clau.

«Ens trobem davant del canvi més gran en la manera com la gent busca informació des de que va aparèixer Google. Les IAs són exigents: prioritzen mitjans reconeguts, continguts verificats i fonts amb autoritat real. Això és una molt bona notícia per a les relacions públiques tradicionals, perquè torna a posar en valor sortir en mitjans de qualitat. El 2026, les estratègies hauran d’incloure com fer que les IAs ens citin: ser presents en mitjans fiables, estructurar la informació de manera clara i apostar per continguts amb dades verificables. Les marques que s’avancin en aquest àmbit tindran un avantatge enorme.»

Eloína Rivero, Business Development Manager a LF Channel

5. L’experiència i el lideratge no es declaren: es demostren amb dades pròpies

Amb tanta gent opinant sobre tots els temes, les audiències s’han tornat més exigents. Ja no n’hi ha prou amb publicar molt o repetir el que diuen altres. El 2026, el lideratge d’opinió el tindran aquells que aportin quelcom únic: dades pròpies, anàlisis originals o marcs de treball que ningú més ha desenvolupat. En definitiva, prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat.

«El lideratge d’opinió el 2026 no va d’escriure més articles, sinó d’aportar valor real. Les empreses que destacaran seran aquelles que tinguin alguna cosa pròpia a explicar. A més, veurem com els mitjans especialitzats guanyen pes i es complementen amb els generalistes. Avui, una estratègia completa combina tots dos: els grans mitjans aporten visibilitat i credibilitat, mentre que els podcasts i newsletters de nínxol connecten en profunditat amb l’audiència clau.»

Imma Folch, CEO i fundadora de LF Channel.

Descàrrega aquí la infografia

Els microinfluencers són creadors de contingut que no necessiten milions de seguidors per generar impacte. La seva força rau en la credibilitat, en aquesta connexió real que construeixen dia a dia amb comunitats petites però fidels. Per això, cada cop més marques els trien per donar vida als seus llançaments i construir relacions més properes i duradores. Aquesta tendència reflecteix una necessitat compartida per moltes marques: tornar a l’essencial, a converses honestes i vincles que es sostenen en la confiança, no només en l’abast. A LF Channel, entenem que l’autenticitat és la clau per a establir relacions duradores i efectives.

Com els microinfluencers enforteixen la relació entre marques i audiències

Podem definir els microinfluencers com a creadors de contingut que aconsegueixen connectar i influir de manera real en la seva comunitat. El seu públic sol ser de nínxol, amb interessos molt definits i relacionats amb la seva personalitat, estil i els temes que tracta.

Els microinfluencers s’han consolidat com a figures clau en la construcció de confiança entre les marques i les seves audiències. La seva força rau en l’autenticitat: comparteixen continguts que reflecteixen el seu estil de vida, opinions i experiències reals, sense la semblança d’estar guiats exclusivament per interessos comercials. Aquesta naturalitat genera una sensació de proximitat i credibilitat que resulta difícil de replicar en campanyes més tradicionals o amb influencers de gran abast. En mostrar el seu dia a dia i recomanar productes des de la seva pròpia experiència, els microinfluencers aconsegueixen que el públic percebi els seus missatges com recomanacions genuïnes, i no com a estratègies comercials.

Un altre aspecte fonamental en aquesta construcció de confiança és el to personal i la comunicació bidireccional que els caracteritza. A diferència dels macroinfluencers, solen mantenir un contacte més directe amb els seus seguidors, responent missatges, comentaris o participant activament en converses. Aquesta relació directa aconsegueix que la seva comunitat se senti escoltada i valorada, transformant la interacció digital en un vincle personal i emocional que enforteix la seva credibilitat i la de la marca.

La campanya de la marca de calçat ARO que hem desenvolupat des de LF Channel reflecteix molt bé com ha canviat la manera de connectar amb el seu target. En lloc de saturar amb missatges tradicionals, la marca ha centrat els seus esforços en el gifting a microinfluencers, regalant els seus productes a perfils molt concrets, experts en els seus àmbits professionals o d’oci, i vinculats amb els valors de la marca. La diferència és clara: el seu calçat apareix en contextos reals, usat per persones que realment saben del que parlen i que, tot i que la seva comunitat a les xarxes sigui numèricament petita, té una gran qualitat per la influència que aquestes persones exerceixen sobre ella. A més, cada interacció està acuradament pensada: s’identifiquen els perfils adequats, es personalitza el contacte i els sabates ARO apareixen de manera natural encaixant en la seva vida, i no com un simple regal de marca.

Avantatges per a les marques en treballar amb microinfluencers

Incorporar microinfluencers a l’estratègia digital permet a les marques arribar a audiències més receptives i construir relacions basades en la confiança i l’afinitat. Aquesta estratègia augmenta la visibilitat, genera converses reals, recomanacions creïbles i una connexió emocional amb el públic. Gràcies a la seva proximitat, aquests creadors de contingut ajuden les marques a integrar-se de manera orgànica a la vida de les persones, aportant valor més enllà del simple abast d’una publicació a les xarxes socials.

Algunes de les principals avantatges de treballar amb microinfluencers:

1. Credibilitat i confiança:

Ja que es perceben com a persones autèntiques i properes, i no com a celebrities inabastables. La seva comunicació transparent genera un alt nivell de confiança, fent que les seves recomanacions siguin més creïbles i efectives.

2. Audiències segmentades i de qualitat:

Treballar amb microinfluencers ajuda les marques a dirigir-se a un públic ben definit, generant una connexió autèntica amb audiències afins a la seva identitat i propòsit.

3. Major engagement i interacció real:

Aquest tipus d’influencers sol registrar taxes d’interacció més altes, ja que els seus seguidors participen activament amb els seus perfils comentant, compartint i generant converses que reforcen el vincle entre marca i públic.

4. Col·laboracions més accessibles i rendibles:

Treballar amb microinfluencers resulta més econòmic i permet a les empreses diversificar la seva estratègia, col·laborant amb diversos perfils alhora. A més, ofereixen un retorn de la inversió més mesurable, amb resultats visibles en interacció, abast i conversió.

Com planificar una col·laboració efectiva amb microinfluencers

Planificar una col·laboració amb microinfluencers requereix una estratègia basada en la coherència. Aquests passos t’ajudaran a construir aliances autèntiques i efectives, alineades amb els objectius i valors de la teva marca.

1. Defineix els objectius:

Abans d’iniciar qualsevol acció amb microinfluencers, identifica què vols aconseguir: notorietat, engagement, conversió o reforç de marca. Determinar les metes des del principi et permetrà orientar el missatge, seleccionar els perfils adequats i mesurar l’èxit amb criteris concrets.

2. Analitza i selecciona els microinfluencers adequats:

Investiga quins perfils s’alineen millor amb els teus objectius i amb el teu públic. Avalua la seva comunitat, to de comunicació i coherència amb els valors de la teva marca. Observa les mètriques clau del seu perfil, com la taxa d’engagement, l’abast real del contingut i la qualitat de les interaccions.

3. Contacta de manera professional:

Un cop tinguis els perfils, estableix un primer contacte clar i concís. Presenta la teva marca, explica els objectius de la campanya i el motiu pel qual consideres que el seu perfil encaixa per treballar conjuntament.

4. Defineix els termes de la col·laboració:

Abans d’iniciar la campanya, acordeu els detalls essencials de la relació comercial que establireu, com el tipus de contingut, les dates de publicació, els entregables, la compensació econòmica o material i els drets d’ús. És recomanable formalitzar-ho tot mitjançant un contracte, el qual garanteix transparència, aporta garanties i evita malentesos entre ambdues parts.

5. Elabora un briefing clar:

Prepara un briefing que inclogui tots els requisits de la campanya: objectius, missatge principal, instruccions creatives i requisits tècnics (formats, durada, to, hashtags, etc.). Aquest document servirà de guia perquè el contingut creat sigui coherent amb la identitat de marca i amb la visió de la campanya.

6. Executa i supervisa la campanya:

Un cop el microinfluencer crea el contingut, aquest ha de ser aprovat per la marca abans de publicar-lo. Assegura’t que tot es realitza segons el planificat i acordat, mantenint una comunicació oberta durant l’execució per resoldre qualsevol incidència. La coordinació constant és clau per maximitzar l’impacte i mantenir la coherència del missatge.

7. Mesura i analitza els resultats:

Un cop finalitzada la col·laboració, avalua el rendiment de la campanya. Revisa indicadors com l’abast, la interacció, les conversions i la repercussió de marca. Analitzar què funciona realment serveix per optimitzar aspectes concrets de cara a futures campanyes.

Incorporar microinfluencers a la teva campanya de comunicació i relacions públiques és, a més d’una tàctica, una inversió en relacions duradores. Amb planificació, coherència i una bona mesura de resultats, aquestes col·laboracions poden convertir-se en un dels actius més valuosos per enfortir la reputació, l’engagement i la confiança en la teva marca en l’entorn digital. Contacta amb nosaltres per a descobrir com podem ajudar-te a integrar *microinfluencers de manera efectiva en la teva estratègia i crear connexions autèntiques amb el teu públic.

¿Que és el storytelling en les relacions públiques?

El storytelling és una eina per explicar històries i té com a objectiu transmetre un missatge en codi. En l’àmbit de les relacions públiques, aquesta narrativa ha de tenir sentit i ser coherent amb els valors de la marca. A través de del relat no parla del producte en si, sinó de la seva essència, com ara la seva missió, visió i l’impacte directe en la societat.

Si la història està ben construïda, aquesta informació esdevé emocional; i si, a més, la marca aconsegueix generar empatia, el públic objectiu se sentirà identificat, cosa que millorarà la seva imatge corporativa i reputació. El públic ja no vol saber què fa una empresa; vol saber per què i com ho fa.

En aquest blog, ja hem tractat anteriorment el paper de la comunicació visual en les relacions públiques, destacant la importància de reforçar la percepció i la connexió amb el públic. L’objectiu de la narració de històries és molt similar: es tracta de crear un vincle, connectar amb el públic i mantenir la coherència.

Com s’aplica la narració d’històries en una estratègia de comunicació i relacions públiques?

Utilitzar la narració d’històries en les relacions públiques no és una tasca fàcil. Com a eina de relacions públiques, la història creada ha de ser adaptable a diferents formats de mitjans i, per aconseguir-ho, necessitem un tema central que ho agafi tot.

El primer pas per aplicar la narració d’històries és tenir clar el nostre objectiu, que és la base per donar significat al que volem comunicar. Ho podem definir a partir dels valors que volem transmetre i el propòsit pel qual ho fem.

Aplicacions del storytelling en la comunicació corporativa:

A continuació, desglossem algunes de les funcions que la narració d’històries té en diferents contextos de relacions públiques:

• En les relacions amb els mitjans, el relat ajuda a fer el contingut més atractiu per al públic. Una experiència real o una anècdota explicada en una nota de premsa per destacar la utilitat d’un producte o servei atrau més l’atenció del públic que una llista de característiques.
• Campanyes de comunicació: el ‘storytelling’ és l’eina perfecta per connectar amb el públic apel·lant a valors com la sostenibilitat o la diversitat.
• En la gestió de crisis, la narrativa pot marcar la diferència. En lloc de donar excuses o transmetre un missatge defensiu, l’empresa pot reaccionar a l’ contratemps explicant-se a través d’una història que reflecteixi el seu compromís amb la millora.
• En les plataformes digitals, com ara les xarxes socials o els pòdcasts, la narració pot adoptar una forma més personal oferint un contingut més humà; un enfocament que pot augmentar l’abast i fomentar la interacció.

Efectes i beneficis de la narració de històries en les relacions públiques

Com ja hem explicat, un dels principals beneficis del storytelling és la connexió emocional que crea amb l’audiència que rep el missatge. Les històries estableixen una proximitat que fa que l’audiència s’identifiqui amb la marca, la qual cosa es tradueix en confiança i lleialtat del client.

També millora la coherència de la comunicació corporativa. Cada acció que duu a terme la marca reforça el missatge, consolidant el seu posicionament. A més, aquestes històries autèntiques humanitzen les empreses, creant un efecte de transparència, que és significatiu per als consumidors en termes de credibilitat.

Al mateix temps, aquestes històries augmenten la visibilitat de la marca, ja que les persones amb qui s’ha connectat tendeixen a compartir aquest contingut a causa de l’impacte que té sobre elles. El fet és que una història ben explicada es difon. Per tant, hi ha un efecte directe en el posicionament estratègic: en construir una narrativa amb impacte, ens diferenciem de la competència i reforcem la nostra identitat.

En resum, el ‘storytelling’ en les relacions públiques és essencial en l’era digital actual, on captar l’atenció sembla una tasca impossible. L’autenticitat de les empreses es rep positivament, i deixar una impressió duradora en la memòria d’algú es pot considerar un èxit.

En aquest post us expliquem com podem crear missatges memorables que realment marquin la diferència.

Per què la creativitat és clau a RRPP?

La gent rep centenars de missatges cada dia, de manera que els enfocaments tradicionals sovint passen desapercebuts. En aquest context, les marques que comuniquen de manera original aconsegueixen no només destacar, sinó també generar confiança i esdevenir memorables.

A més, estudis com el State of Creativity Report d’Adobe suggereixen que ser més creatiu té un impacte directe en els resultats de negoci: el 82% de les empreses afirmen que la creativitat aporta beneficis financers significatius, incloent-hi una major captació i retenció de clients. En altres paraules, invertir en idees originals i ben executades no és només una qüestió de notorietat o branding, sinó també d’efectivitat comercial i de retorn tangible.

La creativitat en PR no es limita a tenir una idea en si mateixa, sinó que s’estén al format, al canal escollit i al moment en què es transmet el missatge. Per exemple, les campanyes que combinen storytelling amb humor, sorpresa o accions socials aconsegueixen que el públic s’involucri més activament, comparteixi el contingut i recordi el missatge molt després d’haver-lo vist.

On pots aplicar la creativitat a RRPP?

• En els conceptes de les campanyes: pots crear conceptes per a notes de premsa, per a correus electrònics adreçats a mitjans, per a llançaments de producte, esdeveniments de premsa…
• Als canals de comunicació: per a activacions amb influencers, visuals i còpies a xarxes socials, fins i tot enviaments físics al domicili d’un líder d’opinió.
• Per cercar angles de storytelling més emocionals o rellevants dins del propi contingut de premsa.

Elements que ha de tenir un missatge memorable

Perquè un missatge sigui memorable, hem de tenir cura de diversos elements clau que faciliten que l’audiència el recordi i s’involucri:

1. Claritat:

Un missatge simple i directe sempre es recorda.

2. Emoció:

El riure, la sorpresa o la inspiració fan que el missatge es quedi a la ment del públic.

3. Rellevància:

Adaptar el missatge al context i les necessitats de l’audiència.

4. Originalitat:

Evitar clixés i cercar angles inesperats.

Algunes idees per fomentar la creativitat a PR

Ser creatiu no és qüestió de tenir una qualitat innata o de sort, sinó d’aplicar estratègies que permetin que les idees flueixin i es transformin en missatges impactants. Hi ha múltiples maneres de donar vida a un missatge i connectar de manera autèntica amb l’audiència; aquí tens alguns exemples per arribar a aquesta idea final:

Brainstorming sense filtres

Les idees més arriscades sorgeixen de la llibertat creativa inicial. Pots començar assegut davant d’una llibreta durant uns minuts i escriure qualsevol idea que et passi pel cap, per absurda que sembli; o reunir tot l’equip de la teva empresa (alts i baixos càrrecs, responsables de màrqueting però també de finances, de RRHH…) i explicar-los el projecte. Els equips diversos tendeixen a ser més creatius. Això està avalat per molta recerca en psicologia organitzacional i gestió empresarial!

A la nostra agència, quan arriba un pitch per a una campanya, reunim tot l’equip per compartir diferents opinions, punts de vista i idees. A partir d’un brief inicial que explica el projecte i els objectius a assolir, deixem que la imaginació flueixi, permetent que sorgeixin idees boges o inesperades que més endavant s’aturen, es concreten i es converteixen en propostes estratègiques i molt creatives.

Storytelling visual

Imatges, vídeos o gràfics poden transformar un missatge pla en un de memorable. De vegades, una imatge val més que mil paraules. Utilitzar vídeos, gràfics o fotografies pot convertir un missatge pla en quelcom memorable i emocional. El storytelling visual activa diferents àrees del cervell, fa que la informació es retingui millor i genera una connexió més immediata amb el públic.

Data storytelling

Explicar històries a partir de dades converteix informació complexa en contingut digerible i atractiu. Els números per si sols poden passar desapercebuts, però presentats com a part d’una narrativa clara i emocional poden convèncer, educar o inspirar el públic de manera sorprenent.

Col·laboracions sorprenents

Involucrar influencers, altres marques o veus externes pot aportar enfocaments frescos i inesperats. De vegades, la clau és combinar mons diferents, generant sorpresa i conversa al voltant de la campanya. Aquestes col·laboracions ajuden a expandir l’abast i donar un toc original als missatges tradicionals.

Un exemple de col·laboració sorprenent és “AcceptAllCookies”, una campanya que vam dur a terme juntament amb Avast per crear consciència sobre la seguretat i la privadesa en línia. Què tenen en comú una deliciosíssima cookie de xocolata amb les cookies que acceptem quan entrem en una web? El nostre equip va decidir trobar-hi la connexió i va posar en marxa una campanya 360 de relacions públiques. Amb la col·laboració d’Alma Obregón, vam crear tallers educatius que ensenyaven conceptes tècnics sobre les cookies d’internet mentre preparàvem unes galetes dolces. Aquesta col·laboració va permetre ensenyar conceptes tècnics de manera entretinguda i memorable, transformant un tema complex en una experiència propera i sorprenent, i creant un vincle original entre la seguretat cibernètica i el món gastronòmic.

Fes canvis

Prova de canviar de lloc mentre treballes, canvia l’ordinador per una fulla i un llapis, dibuixa, canvia l’ordre de les paraules… En general, quan canvies els patrons trobes solucions creatives que no havies detectat abans i connectes idees que habitualment no es combinen.

Com començar a aplicar la creativitat a la teva campanya de RRPP sense perdre la visió estratègica

En PR, la creativitat per si sola no basta: una bona idea només té valor si s’integra dins d’una estratègia clara. En aquesta secció, volem mostrar com es pot combinar innovació i planificació perquè una campanya no només sorprengui, sinó que també compleixi objectius concrets i generi resultats mesurables.

Per on començo? La clau està a definir primer l’objectiu de la campanya, així com l’audiència a la qual ens dirigim. A partir d’aquí, cal pensar quin format o canal permetrà que el teu missatge connecti amb l’audiència objectiu.

Un cop tinguis clar el “on” i el “per a qui”, comença a generar idees sense restriccions, prova enfocaments diferents i combina formats: storytelling visual, accions socials, col·laboracions o experiències interactives. Després, no oblidis establir KPIs mesurables per poder analitzar la teva campanya i saber si ha tingut èxit o no. Seguint aquests passos podràs aplicar la creativitat de manera estratègica, assegurant que la teva campanya no només es vegi, sinó que es recordi, es comparteixi i deixi impacte.

A través d’exemples reals de LF Channel, veuràs com hem portat conceptes originals des de la fase de brainstorming fins a l’execució, aconseguint impacte i rellevància sense perdre l’enfocament estratègic. Aquests casos serveixen com a inspiració i guia per a responsables de PR que busquen crear campanyes que destaquin i romanguin en la memòria del públic.

Alguns exemples – #ElSecretodelguaraní – Ron El Supremo

El Supremo Rum arribava a Espanya i volia donar a conèixer el llegat i el valor cultural del seu producte, posant el focus en el secret que amaga la cultura guaraní (Paraguai). La nostra agència va posar en marxa la campanya de màrqueting i comunicació sota el concepte creatiu: #ElSecretodelGuaraní.

La nostra campanya va incloure un concepte memorable:

• La paraula «secret» afegeix misteri, crea expectació i engloba la tradició del procés del rom El Supremo, que s’elabora de la mateixa manera des de fa 500 anys. És la primera vegada que aquest procés únic es donarà a conèixer fora del Paraguai.
• L’aqüífer guaraní, que deu el seu nom a la raça indígena que s’estenia per l’actual territori paraguaià, és la segona conca subterrània d’aigua dolça més gran del món. La seva aigua no està exposada a la contaminació i s’utilitza en el procés de destil·lació del rom El Supremo. Aquest enfocament ressalta la idea del “llegat cultural” paraguaià com un valor diferencial del rom.

L’objectiu principal va ser introduir la marca de rom El Supremo al mercat espanyol, creant una narrativa atractiva i impactant que anés més enllà de la simple promoció del producte.

Veure aquesta publicació a Instagram

#Mipuertaestaabierta – Nextdoor

La campanya #MiPuertaEstáAbierta posada en marxa per a la plataforma Nextdoor, va ser una iniciativa dissenyada per fomentar la solidaritat, la connexió veïnal i combatre la soledat als barris, amb especial atenció a les persones grans.

La plataforma Nextdoor tenia dos objectius:

• Buscava traslladar les interaccions digitals de l’aplicació Nextdoor al món real, animant els veïns a conèixer-se i construir comunitats més fortes.
• Abordar l’individualisme i la solitud, oferint una plataforma perquè les persones, especialment els residents d’edat avançada, se sentissin més integrades al seu entorn.

Vam decidir posar en marxa la campanya #MiPuertaEstáAbierta per animar els veïns de la plataforma a oferir la seva ajuda i companyia al barri. Els veïns, a través de la plataforma, van organitzar grups i activitats per ajudar-se mútuament, i l’hashtag #MiPuertaEstáAbierta es va convertir en un símbol de la voluntat dels veïns d’oferir ajuda, ja fos per fer encàrrecs, socialitzar o simplement estar disponibles per als altres membres de la comunitat.

La campanya va contribuir a generar una mobilització veïnal i una cobertura mediàtica més gran, destacant el valor de l’altruisme i la generositat als barris espanyols.

https://www.elmundo.es/f5/comparte/2019/03/15/5c8b75acfdddfff53f8b45c9.html

En definitiva, en PR un missatge creatiu no només comunica una novetat: estableix connexió, genera emocions i perdura en la memòria de l’audiència molt després de ser rebut. No es tracta únicament de dir alguna cosa diferent, sinó de fer-ho de manera que impacti i sigui rellevant per a qui la rep. La creativitat permet que un missatge destaqui no només pel que diu, sinó per com ho diu, pel format que utilitza i pel moment en què arriba al públic.

En un entorn on tots competeixen per ser escoltats, on l’atenció de l’audiència és limitada i fugissera, la creativitat es converteix en el factor decisiu que fa que el teu missatge realment ressoni, que sigui compartit, comentat i recordat.

Si vols engegar una campanya inoblidable, contacta’ns i estarem encantades d’ajudar-te a aconseguir-ho.