La responsabilitat social de les empreses i el benestar laboral cada vegada tenen major impacte en l’activitat econòmica. De fet, el 90% de la població consumidora a Espanya creu que la diversitat i la inclusió són temes importants, mentre el 43% ha canviat els seus hàbits de compra per a alinear-se amb aquests valors, segons un estudi recent d’Integral Ad Science. D’altra banda, sis de cada set persones treballadores esperen rebre algun tipus de suport per part de la seva companyia, tal com conclou l’Informe Employer Brand elaborat per Randstad.
Totes les dades van en la mateixa adreça: els criteris de Diversitat, Equitat i Inclusió estan augmentant la seva presència tant a nivell laboral com de consum. Aquesta tendència ha provocat que la retenció de talent, la cura de la salut mental o la lluita contra l’esgotament laboral se situïn com els principals desafiaments per a les empreses de cara al pròxim any, segons DEI Channel. Saber comunicar els avanços en DEI reforça la reputació de marca, però no fer-ho empobreix la imatge corporativa i l’impacte de les campanyes de publicitat; per això és fonamental conèixer bé les demandes de la població.
1. Retenció de Talent
La rotació de personal cada vegada és un problema més aguditzat en el sector empresarial. Segons Randstad, una de cada tres persones ocupades té pensat canviar de treball en els pròxims sis mesos, la qual cosa suposa un augment respecte a 2022. La idea de mantenir el mateix treball durant tota la teva vida ha desaparegut perquè la població busca de manera constant nous reptes, major flexibilitat i millors condicions de treball. Per això, en 2024 les companyies dedicaran més esforços a retenir al seu personal creant entorns inclusius que permetin a la plantilla augmentar el seu compromís i el seu sentiment de pertinença a la marca.
2. Atenció a la salut mental
El 52% de la població Milenial i de la Generació Z critiquen que la major atenció mediàtica a la salut mental no repercuteix en una millora significativa en la situació de les persones ocupades, segons indica l’informe Deloitte Global 2022 Gen Z & Millennial Survey. A això cal sumar-li que a Espanya les baixes laborals per trastorns mentals s’han duplicat des de 2016 i ja són el tercer tipus de baixa més duradora.
Les generacions més joves estan liderant aquest canvi de paradigma per a demanar als equips directius que pensin en la seva salut mental, i les dades proven que això genera un benefici tant per a la productivitat com per al benestar de la plantilla. Les empreses han de definir programes per a fomentar la cura de la salut mental, sempre dins de les seves capacitats i prestant especial atenció a la temporalitat, l’absència de flexibilitat, la pressió, la falta de suport o l’organització del treball.
3. Reducció de l’esgotament laboral
Espanya és el sisè país amb la taxa més gran de la “síndrome del treballador cremat”, conegut pel terme anglès “burnout”, ja que el 70% de la població espanyola ha sofert esgotament en el seu lloc de treball durant 2023, segons l’enquesta Global Workforce of the Future 2023 realitzada per The Adecco Group.
El 47% de les persones enquestades assegura patir cansament laboral per excés de càrrega de treball, el 44% atribueix aquest problema a la sobrecàrrega de responsabilitats després de la marxa o l’acomiadat d’algun membre de l’equip i un altre 44% assenyala mancances de suport per part de l’equip directiu. Per això, de cara a 2024 serà una prioritat atallar aquest problema garantint un entorn de treball saludable, un repartiment de tasques realista i el descans de la plantilla, ja que només el 58% de la població espanyola presa totes les seves vacances assignes mentre el 79% assegura que no sent suport per la seva empresa a l’hora d’agafar-les.
4. Major representació de la diversitat en el marketing
La publicitat sempre ha estat una indústria criticada per la seva falta de representació social. De fet, el Cens Global DEI estima que només el 16% de les dones pensa que les hi retrata amb precisió en el màrqueting. Una recent recerca de Kantar assenyala la mateixa problemàtica en concloure que només un 1% dels anuncis a escala global, visibilitzen a persones amb discapacitat, un percentatge que ascendeix al 33% per a les persones de diferent ètnia o color de pell.
No obstant això, durant els últims anys la situació està millorant, ja que la meitat de la població considera que hi ha hagut una evolució cap a la diversitat en els anuncis, i en aquesta línia s’ha de treballar en 2024. Incorporar la DEI en la comunicació corporativa i publicitària és tan important com fer-ho en el treball diari de l’empresa, ja que els anuncis funcionen com un reflex de la societat i són l’aparador perfecte per a mostrar referents a les noves generacions.
5. Enfortiment de la comunicació inclusiva
Durant els últims anys, el llenguatge inclusiu està i continuarà estant en el centre del debat mediàtic. Es tracta d’una manera de comunicar-se que utilitza paraules i expressions que no discriminin ni excloguin a cap persona o col·lectiu. Aquest llenguatge, que va més enllà de la reputació de marca en afectar a tots els canals i mitjans de comunicació, cerca garantir la participació equitativa de totes les persones, independentment del seu origen ètnic, gènere, orientació sexual, discapacitat o qualsevol altra característica que les pugui fer sentir excloses. D’aquesta manera, la comunicació inclusiva involucra a tota la població en els seus missatges, crea un ambient més divers i igualitari, fomenta que les persones se sentin valorades i millora la resolució de problemes.
Segons Paradigm, el 70% de les empreses ofereixen almenys un tipus de formació sobre DEI, però només el 35% mesuren l’impacte d’aquest aprenentatge. Per a 2024, aquests percentatges augmentaran i moltes d’aquestes formacions estaran enfocades a elaborar una comunicació inclusiva compacta que eviti biaixos inconscients. També es continuaran incorporant més i millors estratègies d’inclusió que ofereixin condicions de treball òptimes i garanteixin la màxima productivitat.
