No nom\u00e9s aix\u00f2, tamb\u00e9 existeix un cert prejudici est\u00e8s contra aquells periodistes que consideren passar-se al m\u00f3n del PR. La sensaci\u00f3 que fer aquest pas significa abandonar l\u2019ofici. Com si hom deix\u00e9s enrere les habilitats que va aprendre a la redacci\u00f3. Moltes vegades, jo tamb\u00e9 ho vaig considerar aix\u00ed.<\/p>\n
Per aix\u00f2, reconec que entrar al m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 corporativa no va ser una cosa que estigu\u00e9s en els meus plans des del principi. No va ser una transici\u00f3 planificada, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un gir personal i professional de 180 graus.<\/p>\n
Vaig haver d\u2019admetre una cosa que al principi costa recon\u00e8ixer. Molts dels prejudicis que tenia sobre les relacions p\u00fabliques, senzillament, no eren veritat. Amb el temps m\u2019he adonat que aquesta visi\u00f3 \u00e9s massa simplista. En la realitat, tots dos mons depenen molt m\u00e9s l\u2019un de l\u2019altre del que solem admetre<\/strong>. I no ho dic nom\u00e9s perqu\u00e8 avui estigui en aquest costat de la vorera. Tamb\u00e9 ho dic perqu\u00e8, quan era a la redacci\u00f3, vaig veure de primera m\u00e0 com ha canviat la ind\u00fastria dels mitjans.<\/p>\n Les redaccions avui fan m\u00e9s contingut que mai, per\u00f2 amb menys mans. El periodista ja no nom\u00e9s investiga. Tamb\u00e9 grava, edita, publica en diferents plataformes i, moltes vegades, fins i tot ha de mirar m\u00e8triques. El ritme informatiu \u00e9s m\u00e9s fren\u00e8tic que mai i l\u2019espai per aprofundir en les hist\u00f2ries s\u2019ha redu\u00eft.<\/p>\n En aquest escenari, els equips de comunicaci\u00f3 estrat\u00e8gica i de relacions p\u00fabliques comencen a jugar un rol diferent. M\u00e9s que rivals, poden transformar-se en aliats. Una part important perqu\u00e8 una hist\u00f2ria arribi a publicar-se \u00e9s que arribi ben constru\u00efda a la redacci\u00f3.<\/strong> I, moltes vegades, aquesta feina ja no es fa dins dels mitjans, sin\u00f3 des dels equips de comunicaci\u00f3. Investigaci\u00f3, context, an\u00e0lisi de tend\u00e8ncies, dades i construcci\u00f3 narrativa solen treballar-se abans que un periodista tan sols obri el document adjunt.<\/p>\n Des que vaig creuar al m\u00f3n del PR ho veig amb m\u00e9s claredat. Moltes de les hist\u00f2ries que acaben en la conversa p\u00fablica no neixen necess\u00e0riament en el vertigen de la redacci\u00f3. Moltes vegades es generen en espais on s\u00ed que hi ha temps per investigar, ordenar idees i construir un relat amb sentit. Al final del dia es tracta d\u2019explicar bones hist\u00f2ries. I aix\u00f2, per a alg\u00fa que ve del periodisme, sona for\u00e7a familiar.<\/p>\n Els periodistes, per la seva banda, necessiten contraparts que entenguin com funciona una redacci\u00f3, que s\u00e0piguen explicar temes complexos amb claredat, que comprenguin com encaixen en la conjuntura i que gestionin r\u00e0pid. El periodisme t\u2019entrena justament per a aix\u00f2: detectar qu\u00e8 \u00e9s realment important en una hist\u00f2ria, fer les preguntes necess\u00e0ries i explicar els temes de manera clara. Totes aquestes habilitats s\u00f3n exactament les que necessita alg\u00fa que treballa en comunicaci\u00f3 estrat\u00e8gica.<\/strong><\/p>\n Per aix\u00f2 tampoc sorpr\u00e8n que molts periodistes acabin trobant el seu lloc en el m\u00f3n del PR. Porten amb ells una cosa que no sempre s\u2019apr\u00e8n en un manual: entenen perfectament qu\u00e8 necessita un periodista per interessar-se per una hist\u00f2ria. Saben que la rellev\u00e0ncia, la claredat i el timing <\/em>ho s\u00f3n tot. Tamb\u00e9 estan acostumats a absorbir grans quantitats d\u2019informaci\u00f3, detectar patrons i convertir tot aix\u00f2 en una narrativa coherent.<\/p>\n Com m\u00e9s avan\u00e7o en aquest cam\u00ed, m\u00e9s m\u2019adono que el periodisme no es queda enrere quan un canvia \u201cde costat\u201d. En realitat, es transforma en una de les eines m\u00e9s valuoses que pots tenir. Avui miro el periodisme i les relacions p\u00fabliques d\u2019una manera diferent de com ho feia quan treballava en mitjans. Ja no els veig com mons oposats, sin\u00f3 com dues professions que, dins del mateix sector, quan s\u2019entenen b\u00e9, es complementen.<\/strong><\/p>\n I, de vegades, per adonar-se\u2019n, cal atrevir-se a seure a l\u2019altra banda de la taula.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n![\"Orlando](\"https:\/\/lfchannel.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/orlando_silva_pr_consultant-150x150.png\")
<\/p>\n