En el nostre dia a dia com a consultora de comunicació, les sigles PR signifiquen Public Relations, relacions públiques, però aquest mes hem volgut jugar amb aquestes mateixes lletres per a dir alguna cosa més: PR també significa Pride & Respect. Orgull i respecte. Dues paraules que, per a nosaltres, no són un eslògan eventual i oportú, formen part del core del nostre treball i de la nostra filosofia com a empresa. Motiu pel qual aquest mes de juny hem decidit resumir tot això en una única frase: som orgull, we are PRide.

Per què aquest missatge

No fa falta anar molt lluny per a trobar la raó de ser d’aquest missatge. Els qui ens coneixen saben que a LF Channel la diversitat és part de com pensem les relacions públiques. Comunicar bé significa representar a totes les veus, les que porten temps sent escoltades i les que encara continuen obrint-se camí, entenent que totes tenen un lloc en la conversa.

Per això aquest joc de lletres i paraules no és casual, per a LF Channel, Public Relations i Pride & Respect comparteixen més que unes sigles. Ambdues parlen de construir vincles i de generar confiança. Mentre que les relacions públiques tracten de bastir ponts entre una marca i el seu públic, l’orgull i el respecte el fan entre les persones, sense importar qui siguin ni a qui estimin.

Un missatge, una imatge: el nostre compromís

Aquesta idea s’ha convertit en la capçalera que hem dissenyat per al nostre perfil de Linkedin: l’etiqueta #WeArePRide escrit en blanc sobre la bandera del col·lectiu LGTBIQ+ amb les lletres PR destacades en el vermell corporatiu de LF Channel. L’objectiu és que, qui el vegi, reconegui immediatament la nostra identitat com a agència i descobreixi que aquest “PR” ens defineix dues vegades.

Davant el rainbow washing que existeix en l’àmbit empresarial, en general, i del màrqueting, en particular, vull aclarir que #WeArePRide no és el compromís de LF Channel, és la forma en la qual l’estem explicant. El nostre compromís real amb el col·lectiu LGTBIQ+ va molt més allà d’un mes concret, el disseny d’una capçalera o l’ús d’un hashtag.

Cada projecte que acceptem, cada campanya que dissenyem i cada conversa que tenim amb els nostres clients és una oportunitat per a amplificar veus, derrocar barreres i construir espais on totes les persones puguin sentir-se visibles i respectades. En definitiva, defensar drets. Ho diem així perquè són les accions les que han de marcar les paraules, són les accions les que han de reconèixer, celebrar i enfortir la diversitat cada dia de l’any, no sols quan el marca el calendari.

Public Relations. PRide & Respect. Dos PR, una mateixa manera de mirar el món construint relacions, dins i fora de l’agència, des de l’orgull de ser els qui som i el respecte cap als qui els altres són.

#WeArePRide. Feliç Orgull, aquest mes i sempre, de part de tot l’equip de LF Channel.

Una entrevista sense preparació obre la porta a comentaris inesperats, missatges poc clars o situacions incòmodes que poden comprometre el resultat, fins i tot quan la persona portaveu de la companyia és experta en el tema. Per què hi ha portaveus que dominen el seu sector, coneixen a la perfecció el tema i la seva empresa i, tot i així, fan una mala entrevista? La raó és la manca de preparació.

Per això, no n’hi ha prou amb anticipar preguntes. Cal treballar l’entrevista en funció del tipus de mitjà, tenint en compte aspectes com el format o la seva audiència, per assegurar que el missatge es transmet de manera clara i eficaç.

Preparació general: els pilars que sempre s’apliquen

Com a fase inicial, el primer que cal fer per preparar una entrevista és:

• Investigar el mitjà i l’audiència: conèixer l’estil i el format del mitjà interessat a fer l’entrevista. Entendre el seu to, el seu enfocament editorial i també conèixer l’estil del periodista, cosa que permetrà tenir un major coneixement de a qui estem acceptant l’entrevista. Per això, cal revisar què ha publicat recentment i des de quin angle acostuma a abordar els temes.
• Definir els missatges clau: identificar 2–3 idees que han d’aparèixer de manera clara durant la conversa. Més missatges no vol dir més impacte. Al contrari, com més missatges s’intenten introduir, menys capacitat de permeabilitat té cadascun d’ells.
• Anticipar preguntes: preparar preguntes no només consisteix a preveure-les, sinó també a saber com aprofitar-les per introduir els missatges clau de manera natural. Una bona gestió de les possibles preguntes pot convertir-se en una oportunitat per reforçar el missatge i la credibilitat del portaveu; en canvi, una mala resposta desvia l’atenció del que es vol transmetre.

Preparació de l’entrevista segons el tipus de mitjà

Amb aquesta informació de base, ja podem parlar de com preparar l’entrevista segons el tipus de mitjà.

Mitjans segons el contingut

Aquesta classificació distingeix entre els mitjans generalistes, que cobreixen una àmplia varietat de temes i s’adrecen a una audiència més àmplia; i els mitjans especialitzats, que se centren en una temàtica concreta i s’adrecen a una audiència amb una opinió i un nivell de coneixement més ampli sobre els temes que s’hi tracten.

Mitjans generalistes

A l’hora de ser entrevistats per mitjans generalistes, l’important és que el missatge sigui clar, actual i fàcil d’entendre, ja que s’adrecen a una audiència molt àmplia, per la qual cosa l’enfocament ha de ser més divulgatiu.

Què cal tenir en compte:

• Simplificar el missatge i evitar tecnicismes. Un error habitual és intentar demostrar massa coneixement tècnic i perdre claredat.
• Connectar el que es diu amb l’actualitat o les tendències, sempre que sigui possible.
• Portar preparades 2 o 3 idees clares que puguin convertir-se en titulars.
• Per a això, cal fer la prova del titular. Si el periodista només pogués citar una frase teva, quina seria? Si no tens la resposta clara, cal treballar-la.

Mitjans especialitzats

En els mitjans especialitzats, també anomenats verticals, el nivell tècnic canvia. Aquí es parla a un públic que entén del tema i espera profunditat. No n’hi ha prou amb donar un missatge d’actualitat; cal aportar dades valuoses per a una audiència experta.

Què cal tenir en compte:

• Aportar dades concretes i exemples reals
• Evitar missatges genèrics i massa corporatius
• Anar un pas més enllà, amb visió i anàlisi

En aquest tipus d’entrevistes és especialment important conèixer la feina del periodista i els temes que ha tractat recentment, per poder adaptar la conversa al que realment espera. Una opinió ben argumentada i amb criteri propi aquí val més que un missatge de marca perfectament polit. I aquest és un dels errors més habituals: traslladar un discurs de marca sense contingut tècnic real.

Mitjans segons el format

Una altra manera de classificar els mitjans de comunicació és segons el seu format. En aquesta diferenciació s’hi distingeixen els diaris (impresos i digitals), la ràdio i la televisió, cadascun amb característiques i dinàmiques pròpies que condicionen tant la producció de continguts com la manera en què aquests arriben a l’audiència.

Diaris impresos i digitals

Als diaris, tant en la seva versió en paper com digital, l’entrevista sol tenir un format més estructurat. Pot publicar-se en format pregunta/resposta o com un article parafrasejat. En ocasions, les preguntes es responen per escrit, a través d’un qüestionari, també denominat Q&A. En aquest cas, el control del missatge és més gran que en altres formats, ja que les respostes queden fixades per escrit pel portaveu i, generalment, no donen lloc a preguntes ni a l’espontaneïtat d’una conversa.

Què cal tenir en compte:

• Tenir cura especialment de la formulació de les respostes, ja que quedaran reflectides tal com s’han respost.
• Adaptar el to a l’estil editorial del mitjà, que pot ser més divulgatiu o més analític segons la capçalera.
• Ser conscient que les frases poden ser editades perquè s’entenguin millor, per la qual cosa convé ser clar i precís des del principi.
• En format Q&A, estructurar les respostes de manera completa però no excessivament llarga, evitant perdre el focus dels missatges principals dins de cada resposta.

En aquest cas, cal tenir en compte que el contingut perdurarà publicat pràcticament “per sempre”, de manera que podrà ser utilitzat com a font de referència per a altres articles.

Ràdio i podcast

En formats d’àudio, l’entrevista s’assembla a una conversa, tot i que el portaveu ha de recordar que no ho és. Aquí no triomfa qui aporta més dades, sinó qui les explica millor. L’audiència normalment només escolta una vegada el que es diu, per la qual cosa cal ser molt precís amb les paraules que s’utilitzen.

Què cal tenir en compte:

• Treballar el storytelling, no només els missatges. A la ràdio i els podcasts, el storytelling no és un recurs opcional, sinó l’eina principal. Una bona història es recorda, una llista de dades, no.
• Adaptar el discurs al grau d’especialització del programa o podcast en què es participa.
• Tenir exemples preparats per explicar idees abstractes o tècniques que, d’altra manera, serien difícils de seguir sense suport visual. Un error habitual és sonar rígid o massa guionitzat. Cal evitar tenir una conversa “llegida” per aconseguir fluïdesa.
• Tenir cura del ritme i la claredat a l’hora de parlar.

Televisió i vídeo

En canals de televisió o de vídeo, l’atenció és més limitada i l’impacte visual té molt de pes. En format audiovisual, el temps és or, per la qual cosa l’expressió “menys és més” aquí té molt de sentit. A més, cal recordar sempre que, en vídeo, el llenguatge no verbal adquireix una gran importància.

Què cal tenir en compte:

• Reduir el missatge a idees molt concretes i expressar-les de manera directa.
• Tenir cura del llenguatge corporal i del to.
• Donar respostes breus que es puguin convertir en clips audiovisuals, preparant-les prèviament, ja que una resposta ben construïda de 20 segons té més valor a la televisió que dos minuts de context que, per la seva durada, ningú no emetrà. Per això, un error habitual és allargar-se i perdre el focus en un format que no ho permet.

Preparar una entrevista requereix conèixer el missatge i saber gestionar-lo per adaptar-lo al context. Per això, la diferència entre una intervenció correcta i una realment efectiva està en el que es diu i en com s’ajusta al mitjà, a l’audiència i al format. En un entorn mediàtic fragmentat, on cada canal té les seves pròpies regles, l’adaptació del missatge és el que separa la presència de la veritable rellevància.

Ja sigui de manera inconscient, en el que es coneix com a “consum incidental”, o bé buscant informació de manera activa mitjançant el seguiment de hashtags o de pàgines de contingut informatiu en plataformes com TikTok o Instagram, els mitjans tradicionals, com els diaris o la televisió, ja no formen part de la dieta informativa de la generació Z. La comunicació a través de les xarxes socials defineix una nova manera d’informar-se caracteritzada per ser més ràpida, fragmentada i constant.

Com s’informen els joves?

D’una banda, apareix el factor del “consum incidental”, una expressió que fa referència al fet que el jove no “busca” la notícia, sinó que se la “troba” mentre consumeix contingut a les xarxes socials. En aquest cas, la informació arriba fragmentada i descontextualitzada, a través de missatges curts i sense el filtre editorial clàssic del periodisme.

D’altra banda, a l’hora d’aprofundir en un contingut informatiu, existeixen diverses vies a través de les quals es pot accedir a un coneixement més detallat, des de l’elecció de la xarxa social fins a la manera com es fa, com ara mitjançant l’ús de hashtags. Les xarxes socials presenten la informació en formats molt diversos: podcasts, vídeos a YouTube, missatges publicats pels creadors de contingut, pàgines dedicades a temes específics... La generació Z tria el format que més li convé segons els seus gustos o el moment de consum.

Una informació més ràpida i en diversos formats

En qualsevol cas, l’entorn digital juga un paper fonamental. Però no només han canviat les fonts d’informació dels joves, sinó també qui mereix la seva confiança. Ja no es tracta únicament d’atorgar credibilitat al nom reconegut d’un diari o d’un programa de televisió que durant dècades ha estat un referent informatiu, sinó que la claredat i la sensibilitat que expressen alguns comunicadors digitals fan que els joves sentin que la seva visió del món també és vàlida i mereix ser considerada.

La raó d’aquest retorn al culte a la individualitat és clara: ens sentim identificats personalment amb aquests creadors, als quals percebem com a iguals, establint una connexió emocional i de proximitat que els mitjans convencionals no aconsegueixen replicar. Aquesta preferència reflecteix diverses limitacions del model tradicional dels mitjans. Els joves rebutgen la manera com sovint són retratats, moltes vegades mitjançant estereotips o narratives de conflicte que no coincideixen amb la seva realitat. A això s’hi suma la percepció que els continguts estan excessivament polititzats, fet que debilita la confiança en l’objectivitat dels mitjans.

Al mateix temps, les xarxes socials s’han convertit en l’hàbitat natural de la generació Z. Allà, els influencers dominen llenguatges visuals, breus i directes que connecten de manera immediata amb la seva audiència. L’auge del contingut amateur, des d’streamers fins a “ídols de Twitch”, contrasta amb el format rígid i lineal de la televisió tradicional, que per a aquesta generació resulta antiquat i poc flexible. En canvi, els creadors digitals ofereixen transparència, proximitat i afinitat temàtica, adaptant-se al seu ritme i interessos.

Per tant, no és casualitat que els mitjans tradicionals s’hagin abocat a l’entorn digital, incorporant formats i continguts propis de les xarxes: stories, reels i posts que resumeixen un esdeveniment històric i, al mateix temps, busquen captar l’atenció d’aquest tipus d’audiència. Aquest canvi redefineix la comunicació i el màrqueting; en aquest sentit, les marques ja no competeixen només per l’atenció, sinó per aconseguir credibilitat en un entorn on els creadors de contingut generen més confiança que molts mitjans tradicionals

La mort de la televisió?

Entreteniment, informació i màrqueting sempre han estat interconnectats; la diferència ara rau en l’espai on es desenvolupen. Abans, la vida familiar girava al voltant d’un moble al centre de la sala d’estar, el televisor era el “punt d’atenció” que sincronitzava la societat. Tanmateix, per a la generació Z, aquest ritual és una relíquia analògica; el seu ecosistema ja no està lligat a un únic espai ni té horaris, i el contingut que consumeix està fragmentat.

Segons l’informe The Gen Z Effect: Shaping the Year of Impact de Dentsu, el 75 % dels joves adults ja no consumeix televisió en directe diàriament. El desplaçament massiu cap a la televisió connectada (CTV) i l’streaming ha convertit la televisió tradicional en un generador de mems i moments destacats que la generació Z reprodueix de manera fragmentada a les xarxes.

Com a professionals de la comunicació, el repte és saber identificar moments rellevants que puguin destacar en una publicació de consum ràpid, però que siguin prou interessants perquè l’audiència vulgui aprofundir-hi.

En definitiva, els mitjans tradicionals no han mort, però han deixat de ser el centre de l’ecosistema informatiu per a la generació Z. Avui competeixen en un entorn on la immediatesa, la proximitat i l’autenticitat pesen més que l’autoritat històrica. Les xarxes socials no només han canviat la manera com es consumeix la informació, sinó també qui la produeix i en qui es confia. Davant d’aquest escenari, el desafiament per als mitjans i les marques no és resistir-se al canvi, sinó adaptar-se als nous codis, entendre que existeix una audiència activa, fragmentada i exigent, i aprendre a comunicar amb rellevància en un espai on l’atenció és efímera, però la connexió emocional ho és tot.

Què és un manual d’identitat corporativa i per a què serveix?

Un manual d’identitat corporativa és una guia que estableix normes per mantenir la coherència visual i verbal d’una marca, assegurant que aquesta sigui sempre reconeixible i consistent. En definitiva, és un document que defineix com es comunica la marca en tots els canals i davant qualsevol dels seus públics. 

El manual d’identitat corporativa també es pot anomenar guia d’estil de marca.

Més enllà d’un logotip atractiu o una tipografia elegant, la identitat de marca estableix la manera com la marca es comunica amb la seva audiència, evitant que la seva gestió visual i verbal sigui desordenada o poc coherent. Així, crea un imaginari propi que permet al públic identificar-la fins i tot sense necessitat de veure’n el nom.

Et posem alguns exemples: 

Mira aquests colors corporatius. Els relacionaries amb alguna marca? Segur que et ve al cap alguna…

Resultat: a més a més dels colors, les empreses s’associen a determinats valors o a una identitat. Per exemple, la coneguda marca tèxtil Ecoalf ens recorda immediatament la sostenibilitat; mentre que IKEA ens evoca un sentiment familiar i acollidor (a més de posicionar-se com a marca assequible); o Coca-Cola està vinculada a moments de felicitat i d’entreteniment amb persones estimades.

Aquests són només alguns exemples de marques que han treballat en profunditat una identitat de marca durant anys per aconseguir un posicionament coherent i reconeixible.

Ets capaç de reconèixer la identitat de les marques més conegudes? https://www.youtube.com/watch?v=Lpn-UuaI9z4 

Quins són els passos a seguir per crear un manual d’identitat corporativa?

Ara que tenim clar què és un manual d’identitat, passem a definir tots els elements que s’han d’incloure perquè sigui complet i professional:

1. Objetiu i missió de la marca

El primer pas consisteix a definir l’objectiu principal de la marca, la seva missió i propòsit. Per exemple, la definició de la missió de Google és: “organitzar la informació del món i fer-la universalment accessible i útil”.

En aquest punt es pot crear el que es defineix com a eslògan o claim, una frase breu capaç d’identificar l’essència de la marca sense necessitat de mostrar el logotip. Qui no reconeix el icònic “Just do it” de Nike o el “I’m Lovin’ It” de McDonald’s? Són frases que resumeixen la identitat i que es mantenen en la memòria del públic.

 2. Logotip, isotip o imagotip

Habitualment es parla de “logotip” per referir-se a qualsevol element gràfic de la marca, però convé diferenciar entre:

• Logotip: només el nom de la marca en format de text.
• Isotip: símbol o icona que identifica la marca sense text.
• Imagotip/Isòlogotip combinació de logotip i isotip. L’imagotip permet separar els elements, mentre que l’isòlogotip els fusiona en un únic disseny.

El logotip representa la cara visible de la marca i ha de ser senzill, reconeixible i coherent amb els seus valors. Algunes pautes a seguir:

• Ha de dissenyar-se sobre una retícula, mantenint sempre les mateixes proporcions.
• Ha de poder representar-se tant en positiu, és a dir, com es veuria el logotip sobre fons blanc o clar; com en negatiu, és a dir, el logotip en blanc sobre fons negre o fosc.
• Ha de ser adaptable a qualsevol suport i format sense perdre llegibilitat ni nitidesa: des de fullets impresos fins a bàners per a la web.
• Ha d’incloure normes de “do’s and dont’s”, indicant com s’ha d’aplicar la imatge de marca. Per exemple:

Do’s (com utilitzar correctament el logotip)

• Utilitzar el logotip blanc sobre fons fosc o negre sobre fons clar.
• Mantenir sempre les proporcions i espais definits a la retícula.

Don’ts (com no utilitzar el logotip)

• Estirar o comprimir el logotip modificant-ne les proporcions.
• Col·locar-lo sobre un fons que en dificulti la lectura, per exemple una textura.

3. Colors corporatius

Els colors corporatius identifiquen i diferencien la marca. Algunes empreses fins i tot registren el seu propi color, com per exemple Coca-Cola o Tiffany & Co., per tal que sigui exclusiu. Són capaços de transmetre emocions i valors; els colors escollits han de tenir bona llegibilitat i ser accessibles per a persones amb dificultats visuals. Per a això, es poden utilitzar eines de contrast WCAG que garanteixen que els textos siguin visibles sobre qualsevol fons.

És important considerar els diferents codis de color:

• Digital: en aquest context, els colors es representen mitjançant codis que la pantalla pot interpretar, perquè les pantalles utilitzen llum per mostrar els colors:
• RGB, que combina vermell, verd i blau per crear els colors que veiem a la pantalla.
• Hexadecimal, un codi de sis dígits utilitzat en desenvolupament web.
• Imprès quan treballem amb materials que s’han d’imprimir, els colors es creen combinant CMYK (cian, magenta, groc i negre), ja que són les tintes amb què treballen les impressores.

4. Tipografia

L’elecció de la tipografia és crucial per a la coherència visual. Cal especificar la tipografia principal i les secundàries, si n’hi ha. Detallant el nom, els diferents pesos i els estils de paràgraf segons s’utilitzin en els diferents tipus de text.

La tipografia ha de reflectir la personalitat de la marca: per exemple, una marca tecnològica sol utilitzar una sans serif moderna, mentre que una marca de luxe opta per una serif més clàssica.

La diferència entre aquestes dues categories és:

• Serif: tipografies amb petits remats o ornaments al final de les lletres, que transmeten un estil clàssic i elegant.
• Sans serif: tipografies sense remats, de línies simples i netes, que comuniquen una imatge moderna i contemporània, ideal per a marques tecnològiques o actuals.

5. Guia de veu i to

Cada marca té la seva pròpia veu, igual que les persones. No utilitzem el mateix to en una reunió de feina que en una conversa familiar, i el mateix passa amb les marques.

La guia de veu i to defineix si la marca serà propera, professional, amigable, formal…, i com adaptarà el seu to segons el canal o la situació.

Per estructurar aquesta guia, es recomana definir el Core Strategy Statement, que és un enunciat breu que actua com a columna vertebral de l’estratègia de la marca i que defineix:

1. Qui és el públic objectiu
2. Quinanecessitat cobreix el producte o servei que ofereix l’empresa<
3. Com cobreix aquesta necessitat la marca
4. Quin és el valor diferencial de la marca

6. Estil d’iconografia

Les icones acompanyen el contingut visual i ajuden a comunicar de manera ràpida. Per mantenir la coherència:

• Definir si les icones seran plenes o amb contorn.
• Establir el gruix de les línies, els marges i l’estil dels vèrtexs.
• Mantenir una paleta de colors harmoniosa.

Disposar d’una biblioteca d’iconesajuda a estalviar temps i a garantir la consistència visual.

Un exemple destacat de coherència en el llenguatge visual de marca és Apple, la iconografia de la qual manté uniformitat i claredat en tots els seus productes i plataformes.

7. Estil d’il·lustració/fotogràfic

Si la marca utilitza il·lustracions com a part de la seva identitat i discurs de marca, aquestes han de tenir una coherència visual. El mateix passa amb la fotografia: la manera com es graven i es capturen les imatges es relaciona directament amb la marca i ha d’estar correctament pautada en el manual d’identitat corporativa d’una empresa.

A LF Channel, mantenim un estil fotogràfic coherent en els nostres continguts per a xarxes socials, utilitzant imatges en blanc i negre que ressalten el color principal de la marca: el taronja.

Per què la teva marca necessita un manual d’identitat corporativa?

El manual assegura una imatge consistent i alinea tot l’equip amb els estàndards de la marca. Els seus principals beneficis són:

• Coherència en totes les comunicacions:Avui dia, les marques interactuen amb el seu públic a través de múltiples canals. Un manual estableix com s’ha de comunicar la marca en cada mitjà, garantint que el missatge sigui coherent en qualsevol context.
• Transmetre els valors de la teva marca: Cada element visual i verbal comunica alguna cosa. Un color pot evocar emocions, i el to de la comunicació transmet la personalitat de la marca. En un món digitalitzat, la proximitat, la humanitat i l’autenticitat són valors que els usuaris busquen i recorden.
• Diferenciació davant la competència: Una marca reconeixible necessita una veu pròpia i consistent. El manual assegura que la comunicació i la imatge reflecteixin la identitat única de l’empresa, ajudant a destacar en un mercat saturat.

Vols veure com treballem la identitat de marca per a LF Channel i altres empreses? Dona un cop d’ull a alguns dels nostres projectes gràfics a la nostra pàgina dePinterest

Exemples de manuals d’identitat corporativa

El poder de la marca es percep primer amb els ulls. Per entendre com les marques apliquen la seva identitat de manera consistent, et deixem a continuació alguns exemples de manuals d’identitat corporativa de marques conegudes:

Manual d’identitat corporativa d’IBM

https://www.ibm.com/design/language/ 

El manual d’IBM és un exemple de com una marca global manté la coherència en tots els seus productes, plataformes i comunicacions. Inclou pautes de tipografia, color, iconografia, layouti motion design<, així com principis d’experiència d’usuari, fet que fa que la seva identitat visual sigui clara a escala mundial.

Manual d’identitat corporativa de Spotify

https://developer.spotify.com/documentation/design 

El manual de Spotify proporciona pautes detallades sobre com aplicar la seva identitat visual de manera coherent en productes digitals i materials de màrqueting. Inclou normes d’ús de logotips, paleta de colors, tipografia, iconografia i components d’interfície.

Si vols portar la teva marca a un nou nivell i comptar amb suport professional per desenvolupar el teu manual d’identitat, a LF Channel podem ajudar-te a definir, dissenyar i aplicar la teva identitat de manera estratègica i coherent. Contacta amb nosaltres i t’ajudarem!

A continuació, et presentem una llista dels millors llibres de màrqueting recomanats per l’equip de LF Channel, bé perquè els ha ajudat a formar-se com a professionals en el sector, bé perquè els ha marcat en algun moment de la seva vida professional.

Esperem que t’agradin!

Els 8 millors llibres de màrqueting i comunicació que recomanem llegir o regalar des de LF Channel

• El senyal i el soroll, Nate Silver. Aquest llibre fa una anàlisi sobre com identificar informació valuosa entre tot el soroll informatiu, detectar tendències per a realitzar prediccions vàlides i planificar adequadament els successos que es preveu que ocorrin. En un món hiperconnectat i sobresaturat d’informació, un bon professional de la comunicació ha de saber organitzar les dades que li arriben i pronosticar tendències d’actualitat. L’adaptació a un panorama informatiu en constant canvi és essencial!
• El director, David Jiménez. Després de ser reporter de guerra durant gairebé dues dècades, David Jiménez es va convertir en director del diari El Mundo. En aquest llibre mostra com funcionen els mitjans de comunicació des de dins (egos, rivalitats i jocs de poder) així com el preu personal que es paga per no cedir a ells. Una crítica a la relació que existeix a Espanya entre periodisme i poder que tot bon professional de la comunicació hauria de conèixer.
• El desafiament Starbucks, Howard Schultz i Joanne Gordon. El llibre descriu la crisi que va sofrir la famosa marca Starbucks l’any 2007, provocada en deixar de costat alguns dels seus valors originals, com la connexió amb els seus empleats i clients o l’experiència única que oferia. Un dels autors del llibre, Howard Schultz, es va convertir en 2008 en CEO de la companyia per a liderar un canvi profund: salvar l’empresa sense perdre la seva essència. Aquest relat real t’atrapa des del principi i és 100% recomanable per als qui busquen històries de superació en l’àmbit empresarial. A vegades, per a aconseguir l’èxit, és necessari prendre decisions difícils.
• Grid systems, Josef Müller-Brockmann. Aquest llibre és un dels imprescindibles per als professionals interessats en el disseny dins del màrqueting. Ensenya a entendre com funcionen les composicions, a estructurar els continguts perquè funcionin visualment i, en definitiva, a conèixer com els elements gràfics són fonamentals per a aquesta disciplina.
• Roba com un artista, Austin Kleon. Si alguna cosa tenim clar els qui ens dediquem al món del màrqueting, és l’impacte que té la creativitat en el nostre treball. I en contra del que molta gent pensa, aquesta es pot treballar. Aquest llibre explica per què els artistes aprenen veient altres treballs, i ajuda el lector a descobrir el seu costat més creatiu perquè pugui crear la seva veu pròpia.
• The Communication Book: 44 Idees for Better Conversations Every Day, Mikael Krogerus i Roman Tschäppeler. Els autors han provat les 44 teories de comunicació més importants i les han plasmat en forma de llibre, acompanyades d’il·lustracions clares i entretingudes. És un manual perfecte per a aprendre, perquè combina coneixements teòrics amb consells pràctics i ajuda el lector a presentar les seves idees amb més claredat i millorar les converses professionals.
• The Brand Gap: How to Bridge the Distance Between Business Strategy and Design, Marty Neumeier. Un llibre per a comprendre el que porta construir una marca en totes les etapes, mostrant de manera innovadora, amb un enfocament creatiu i estratègic, com es creen les marques que es converteixen en essencials per a la societat. Un text completíssim que explica com construir i gestionar una marca, l’evolució del brànding i com el disseny determina l’experiència del client.
• El llibre vermell de les marques, Luis Bassat. I si el que cerques és un clàssic que mai passa de moda, aquí està! Luis Bassat és una de les grans cares en el món del màrqueting, i aquest llibre és essencial per a comprendre com les marques poden convertir-se en símbols memorables. Un must per a amants del brànding que explica de manera inspiradora com es construeixen, no sense gran esforç, les veritables històries d’èxit en el món del màrqueting.

Aquesta és tan sols una petita mostra de l’extensa bibliografia que podem trobar de llibres de màrqueting i comunicació i que als professionals del sector ens inspiren cada dia.

Dates clau per a regalar llibres de màrqueting (o qualsevol altra temàtica)

Algunes dates clau o efemèrides literàries més importants al nostre país són:

• 17 de març – Dia del Còmic
• 21 de març – Dia de la Poesia
• 23 d’abril – Dia del llibre o Sant Jordi
• 30 de maig – Comença la Fira del Llibre de Madrid
• 9 d’agost – Dia dels amants dels llibres
• Octubre – Mes de les Escriptores
• 24 d’octubre – Dia Nacional de les Biblioteques
• 11 de novembre – Dia de les Llibreries

Encara que mai és un mal moment per a regalar un llibre, si estàs pensant a regalar un llibre i no trobes el moment perfecte, potser alguna d’aquestes dates t’inspira.

Els professionals del màrqueting i la comunicació solem ancorar les nostres comunicacions a dates clau que són tendència. Si vols conèixer més dates clau entorn de les quals estructurar el teu pla de comunicació descarrega el nostre calendari per a crear un pla de RRPP gratuït.

Descarrega aquí el calendari de PR 2026

I, en aquest sentit, tenim una bona notícia: som una de les empreses beneficiàries del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament tecnològic, la innovació i la recerca de qualitat. Gràcies a aquesta ajuda, i donant-nos suport en la innovació, hem posat en marxa un Pla d’Acció amb l’objectiu de millorar la nostra competitivitat empresarial, per al que hem comptat amb el suport del Programa Pime Innova de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Què és el Programa Pyme Innova?

El Programa Pyme Innova és una iniciativa de la Cambra de Comerç d’Espanya i les Cambres de Comerç territorials, cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del Programa pluriregional d’España FEDER 2021-2027. Amb la finalitat d’impulsar la innovació com a eina competitiva clau per a les pimes, ofereix ajuda per a incorporar metodologies innovadores de manera sistemàtica en la seva activitat habitual. El programa combina assistència sobre innovació i suport econòmic per a la implantació de solucions concretes.

Innovació i consultoria: una inversió estratègica

A LF Channel estem convençudes que la innovació empresarial va molt més enllà del desenvolupament tecnològic, abastant altres aspectes com la manera en què les companyies ens organitzem, el mode en què prenem decisions o afrontem els reptes del mercat. Aquesta és la raó per la qual hem invertit en consultoria especialitzada, amb l’objectiu d’innovar la nostra pròpia gestió empresarial i millorar la nostra competitivitat, la qual cosa ens permet identificar les àrees de millora, optimitzar els processos i traçar un full de ruta més sòlid cap a un creixement sostenible.

Amb una inversió total de 7.000 € destinada a consultoria, i una ajuda de la UE de 2.800 € obtinguda a través del Programa Pime Innova (vigent del 23/12/2025 al 23/06/2026), a LF Channel fem un pas més en el nostre compromís amb la innovació i la millora contínua.

Considerem que aquest tipus de programes són fonamentals perquè les pimes espanyoles puguin competir en igualtat de condicions, i agraïm a la Cambra de Comerç de Barcelona i a la Unió Europea aquesta oportunitat i el seu suport per a continuar avançant en el teixit empresarial.

Com triar la millor agència de relacions públiques per a la meva empresa – LF Channel

Per a triar una agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B de primer nivell, el primer és definir clarament els objectius empresarials, els mercats objectius i els recursos interns. L’agència de relacions públiques més adequada per a una empresa en expansió que s’introdueix en el mercat estatunidenc no serà la mateixa que el soci ideal per a una marca europea consolidada que desitja aprofundir les seves relacions a Espanya o l’Índia.
Els criteris clau a avaluar a l’hora de preseleccionar agències inclouen:

• Experiència en el sector de la tecnologia B2B, SaaS, innovació o àmbits relacionats
• Enfocament geogràfic i equips sobre el terreny als teus països prioritaris
• Historial d’èxits amb clients, casos pràctics i premis
• Suport estratègic d’alt nivell enfront de serveis merament operatius
• Capacitat per a coordinar campanyes en diversos països a través de xarxes de socis de confiança

Les principals agències tecnològiques B2B combinen aquests factors amb marcs de mesurament clars, informes transparents i la capacitat d’adaptar-se ràpidament als canvis del mercat. En el cas dels programes internacionals, l’accés a xarxes com Worldcom Public Relations Group ajuda a les marques a treballar amb agències de relacions públiques arrelades en el mercat local sense haver de gestionar desenes de contractes independents.

Per què els millors resultats en relacions públiques tecnològiques B2B requereixen experiència local

Qualsevol agència pot distribuir un comunicat de premsa a nivell mundial. El que no poden replicar des d’una oficina central és una presència real en el mercat.

Les millors agències de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B destaquen perquè aporten:

• Relacions directes i contínues amb periodistes i editors regionals
• Coneixement cultural que influeix en la forma en què es presenta i es rep una notícia
• Capacitat de resposta en temps real dins dels cicles informatius locals i els calendaris editorials
• Capacitats multilingües allí on els mercats ho requereixin, com a Bèlgica, el Canadà o Suïssa

Per a les empreses tecnològiques que duen a terme campanyes de relacions amb els mitjans a nivell internacional, l’enfocament ha de ser el mateix independentment del mercat de destí: identificar l’agència de relacions públiques especialitzada líder en cada zona geogràfica. Avaluar la seva trajectòria, els resultats obtinguts amb els seus clients i la seva especialització sectorial. Evitar les agències generalistes que presumeixen de tenir abast global sense comptar amb equips locals.

LF Channel és l’agència líder en relacions públiques tecnològiques B2B per al mercat espanyol i ibèric. L’agència combina una profunda experiència en el sector tecnològic amb relacions consolidades en els mitjans de comunicació empresarials hispanoparlants i internacionals. Aquesta agència de comunicació ha estat guardonada amb dos Premis MarCom de platí —un dels concursos internacionals més selectius en màrqueting i comunicació, en el qual només el 15% de les candidatures aconsegueix el nivell de platí— per les seves campanyes per a l’empresa de salut digital Yazen i la marca de rom premium Ron El Suprem.

Més enllà de l’excel·lència creativa, l’agència també destaca per la seva cultura interna i el seu compromís amb les persones: LF Channel va ocupar el vuitè lloc en el rànquing HappyAtWork® 2025 (categoria d’1 a 24 empleats) i el quart en el rànquing WeImpact® España 2025, tots dos basats en opinions verificades d’empleats de més de 150 empreses a Espanya. Aquests reconeixements reflecteixen una agència que situa el benestar, la inclusió i l’impacte positiu en el centre de la seva manera de treballar i de comunicar-se.

Anàlisi de mercat: Espanya i el panorama de les relacions públiques en la Península Ibèrica al 2026

Espanya és un dels mercats més actius en l’àmbit de la comunicació tecnològica B2B del sud d’Europa. Hi ha tres tendències que estan transformant la forma en què les empreses aborden les relacions públiques en el mercat ibèric.

1. Augment de la demanda per part d’empreses de tecnologia avançada i SaaS

Barcelona i Madrid són el nucli d’un ecosistema de startups i empreses en expansió que creix a un ritme accelerat. Les empreses que operen en els sectors de la intel·ligència artificial, la tecnologia financera, la ciberseguretat i el SaaS empresarial busquen activament suport especialitzat en relacions públiques. La demanda d’agències amb coneixements tècnics i relacions consolidades amb els mitjans de comunicació espanyols ha augmentat considerablement de cara a 2026.

2. La comunicació bilingüe com a requisit competitiu

Les empreses tecnològiques espanyoles del sector B2B amb ambicions internacionals necessiten ara agències de relacions públiques que operin amb eficàcia tant en espanyol com en anglès. Des dels materials de premsa fins a les rodes de premsa per a executius, la capacitat bilingüe és un requisit bàsic. Les agències que aconsegueixen bastir ponts entre els mitjans de comunicació ibèrics i els mitjans paneuropeus o globals aporten un avantatge competitiu quantificable.

3. El gir cap al lderatge intel·lectual i el posicionament executiu

Les campanyes de relacions públiques tecnològiques B2B més eficaces a Espanya donen prioritat al lideratge intel·lectual enfront dels comunicats de premsa tradicionals. Els principals mitjans espanyols de negocis i tecnologia —entre ells, Expansió, Cinco Días, L’Economista i publicacions especialitzades en tecnologia— responen a continguts ben documentats i basats en anàlisis profundes. Les agències que comprenen aquesta cultura editorial aconsegueixen sistemàticament una cobertura de major qualitat.

Les millors agències de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B per país

Cada agència inclosa en aquesta guia ha estat avaluada segons un conjunt de criteris coherents:

• Especialització demostrada en tecnologia B2B.
• Èxit comprovat dels clients a l’hora d’aconseguir cobertura en mitjans especialitzats, empresarials i nacionals rellevants.
• Reconeixement a través de premis del sector, classificacions i reconeixement per part d’altres professionals.
• Opinions i testimoniatges de clients que confirmen la qualitat del servei prestat.
• Relacions actives amb periodistes dins del seu mercat específic.
• Capacitat demostrada per a gestionar campanyes internacionals des d’una base local.

L’especialització geogràfica va ser un criteri fonamental. Es va donar prioritat a les agències amb un profund coneixement del mercat enfront d’aquelles que afirmaven tenir un ampli abast regional sense comptar amb equips locals especialitzats.

Per a les empreses tecnològiques B2B que avaluen les agències de relacions públiques per mercat geogràfic, a continuació s’ofereix un resum de les principals agències especialitzades en cada regió clau:

• Espanya: LF Channel – Agència espanyola de relacions públiques B2B especialitzada en tecnologia, innovació i comunicació corporativa per al mercat ibèric. Amb 30 anys d’experiència, LF Channel combina una visió estratègica amb un enfocament personalitzat, oferint campanyes a mesura executades per equips d’alt nivell amb mentalitat empresarial. Reconeguda com una de les cinc millors agències de relacions públiques tecnològiques d’Espanya, l’agència gaudeix d’una excel·lent reputació tant a nivell nacional com internacional. LF Channel és membre actiu de les principals associacions professionals de comunicació i col·labora amb institucions i iniciatives afins al seu propòsit.
• França: Yucatan – Agència de relacions públiques amb seu a París especialitzada en tecnologia B2B, innovació, salut i automoció. Membre del Worldcom PR Group. Especialitzada en la coordinació de campanyes internacionals i en comunicacions bilingües (francès/anglès). Amb més de 30 anys d’experiència, Yucatán es basa en un model de consultoria sènior amb una rotació notablement baixa tant de personal com de clients, la qual cosa reflecteix les relacions a llarg termini que conrea l’agència. Membre del Sindicat d’Empreses de Consultoria de Relacions Públiques de França, Yucatán gaudeix d’una sòlida i consolidada reputació en el mercat francès.
• Regne Unit: JBP Communications – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu al Regne Unit, amb àmplia experiència en relacions amb els mitjans de comunicació en els àmbits de la tecnologia empresarial, el SaaS i la transformació digital. JBP Communications, la major agència de relacions públiques del sud-oest d’Anglaterra, opera des d’unes oficines situades a cinc minuts del Parlament, la qual cosa la situa en el centre del panorama polític i empresarial del Regne Unit.
• Irlanda: Springboard Communications – Agència líder de relacions públiques a Irlanda amb una sòlida experiència en tecnologia i innovació, i una àmplia xarxa de contactes en els mitjans de comunicació irlandesos i europeus. Springboard Communications ha estat guardonada com a Agència de l’Any 2025 i 2023 per la PRCA, i com a Equip de Consultoria de l’Any 2025 pel PRII, un reconeixement que la situa entre les empreses de relacions públiques més premiades d’Irlanda. Springboard també compta amb la certificació B Corp, la qual cosa reflecteix un compromís verificat amb els estàndards d’acompliment social i mediambiental.
• Bèlgica: Insticom – Agència belga de relacions públiques especialitzada en tecnologia, innovació i comunicació B2B en el panorama mediàtic multilingüe de Bèlgica.
• Països Baixos: Wisse Kommunikatie – Agència de relacions públiques neerlandesa especialitzada en tecnologia i comunicació corporativa, amb un profund coneixement de l’ecosistema mediàtic empresarial neerlandès. En 2025 va ser nomenada la tercera millor agència de comunicació dels Països Baixos i va ocupar el lloc 159 en la llista MT Top 1000 de proveïdors de serveis d’aquest mateix any. L’agència gestiona els serveis de comunicació de crisi de més de 60 clients, la qual cosa constitueix un clar indicador de la confiança que les organitzacions neerlandeses dipositen en Wisse Kommunikatie quan la seva reputació està en joc.
• Canadà: Casacom – Agència canadenca de relacions públiques que opera tant en francès com en anglès, amb experiència en tecnologia, salut i comunicacions corporatives en totes les províncies canadenques. Classificada entre les 10 millors agències del Canadà per PRovoke Mitjana en 2025, Casacom combina un abast nacional amb un enfocament centrat en el client que ofereix resultats consistents i quantificables per a clients del sector tecnològic B2B. L’agència compta amb una puntuació NPS de 9,6 per part dels seus clients, un dels indicadors més sòlids de satisfacció i fidelitat dels clients en el sector.
• Estats Units: Corporate Ink – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu a Boston i abast nacional. Una de les principals agències de relacions públiques tecnològiques dels EUA, especialitzada en tecnologia empresarial, ciberseguretat, intel·ligència artificial i SaaS. Corporate Ink ha estat nomenada una de les millors agències dels EUA per Newsweek i reconeguda com a Inc. Power Partner, un guardó que distingeix als proveïdors de serveis B2B en els quals les empreses poden confiar. L’agència també és reconeguda sistemàticament com un dels millors llocs per a treballar en el sector de les relacions públiques, la qual cosa reflecteix una cultura que atreu i reté a professionals d’alt nivell dedicats a l’èxit dels clients.
• Índia: MadChatter – Agència de relacions públiques especialitzada en tecnologia B2B amb seu a l’Índia, que compta amb una xarxa de mitjans consolidada en tot el subcontinent indi i se centra en la comunicació en l’àmbit de la tecnologia i les startups.
• Amèrica Llatina: agències especialitzades a Llatinoamèrica que formen part de la xarxa Worldcom PR Group i ofereixen coneixements específics sobre cada país, com el Brasil, Mèxic, l’Argentina, Colòmbia i altres.
• Àsia-Pacífic: agències regionals a través de la xarxa de Worldcom PR Group Àsia-Pacífic, que abasta la Xina, Austràlia, Vietnam, el Japó, Corea del Sud i el Sud-est Asiàtic amb equips locals.

Conclusió: Com triar l’agència de relacions públiques adequada per a la teva estratègia tecnològica B2B

Aquestes agències representen a algunes de les principals empreses de relacions públiques especialitzades en tecnologia B2B que operen en els seus respectius mercats en 2026. Cadascuna d’elles aporta una autèntica experiència local, relacions consolidades amb els periodistes i una trajectòria contrastada en l’àmbit de la comunicació tecnològica.

Les estratègies internacionals de relacions públiques més eficaces no es construeixen a través d’una única agència que intenti abastar tots els mercats. Es construeixen a través d’una xarxa d’especialistes de confiança arrelats en el terreny, cadascun dels quals aporta un coneixement profund del mercat que cap equip centralitzat pot igualar.

LF Channel actua com un enllaç estratègic. Per a cada campanya internacional, primer identifiquem els mercats objectius i, a continuació, formem l’equip en funció d’ells, assignant a cada zona geogràfica l’agència especialitzada millor posicionada per a obtenir resultats en aquest mercat. La nostra pertinença al Worldcom PR Group ens dona accés a una xarxa global d’agències de relacions públiques independents, la qual cosa garanteix la disponibilitat d’experiència local allí on la seva empresa necessiti créixer.

Per a les empreses que s’introdueixen en el mercat espanyol o ibèric, LF Channel és l’especialista recomanat. Per a l’expansió internacional a Europa, Amèrica del Nord, Àsia-Pacífic o Llatinoamèrica, les agències que figuren en aquesta guia representen les millors opcions per zona geogràfica.

La desigualtat de gènere en la intel·ligència artificial

Portem generacions normalitzant la bretxa de gènere a tots els nivells, des dels espais privats com el familiar fins als públics com el professional. I ara que apareix una eina innovadora amb una gran influència social, resulta que és masclista. A què es deu?

Moltes persones tendeixen a pensar que la tecnologia és neutral, però la veritat és que la intel·ligència artificial està entrenada amb milions de textos publicats a Internet i molts d’ells contenen informació esbiaixada, fet que provoca que els resultats que proporciona la IA generativa reforcin la desigualtat de gènere i els seus estereotips.

Mostrem un exemple molt clar exposat per la doctora en Polítiques Tecnològiques, auditora d’algoritmes i fundadora d’Eticas Research and Consulting, Gemma Galdón, així ho explicava al diari La Vanguardia:

“Si utilitzem una IA per detectar amb què es corresponen certs símptomes, segurament mai et dirà endometriosi, perquè tradicionalment les malalties femenines estan molt menys estudiades i diagnosticades que les masculines. També serà menys precisa a l’hora de diagnosticar un atac de cor d’una dona. Els símptomes són diferents dels d’un home, i per això és probable que el sistema funcioni pitjor en el cas d’elles, perquè s’ha alimentat amb un altre tipus de dades”.

Si els algoritmes no són transparents i sòlids, aquests reprodueixen els biaixos existents en la informació que utilitzen com a font, cosa que dona lloc a resultats discriminatoris. En el cas de gènere, les dades afavoreixen que s’incrementi aquesta bretxa discriminatòria envers la dona.

Exemples de biaixos de gènere en la IA

On hem trobat aquesta discriminació en l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques? A continuació, et deixem alguns exemples que hem descobert:

1. Llenguatge inclusiu

La IA generativa utilitzarà sempre un llenguatge on predomini el masculí. I si li demanes a la IA que faci servir llenguatge inclusiu, com a màxim escriu “els i les professionals”, distingint entre el masculí i el femení. Mai no cerca per si sola altres fórmules més inclusives, com substituir un adjectiu per un substantiu neutre, si no li ho demanem explícitament. Es basa en patrons que ja existeixen i, per desgràcia, aquests no utilitzen llenguatge inclusiu.

Per aquest motiu, les persones que treballem en el sector de la comunicació i que creem textos per a la seva publicació en línia hem de tenir en compte l’ús d’un llenguatge que inclogui totes les persones, per afavorir un entorn digital més inclusiu i, per tant, entrenar la IA perquè reflecteixi aquesta realitat.

2. Referències professionals

Encara que hi ha dones que investiguen, lideren i transformen sectors sencers, la nostra societat no visibilitza de la mateixa manera el lideratge dels homes que el de les dones. Un exemple pràctic en l’àmbit empresarial és la llista Fortune 100 Most Powerful People in Business (2025). De les 100 persones que apareixen a la llista, només 17 són dones, menys del 20% del total, cosa que implica un gran desequilibri, especialment si tenim en compte la influència d’aquest tipus de llistats en l’àmbit empresarial.

Aquesta “no visibilització” de perfils femenins la percebem clarament reflectida en la intel·ligència artificial. Per comprovar-ho, hem demanat a una IA generativa que elaborés una llista de deu referents en comunicació estratègica. I efectivament, entre els resultats no apareix cap dona. En preguntar-li per què hi ha aquesta absència, la IA ens ha explicat que això es deu a “un biaix estructural en el cànon acadèmic tradicional”. És a dir, la mateixa intel·ligència artificial reconeix el problema i, tot i això, el reprodueix.

Ens trobem davant d’una situació molt preocupant, perquè la inclusió de referents femenins influeix profundament en els entorns professionals. Molts estudis apunten que veure referents femenins augmenta la probabilitat que les dones, especialment les nenes i joves, es visualitzin a si mateixes desenvolupant certes trajectòries professionals o assolint determinats llocs de treball.

3. Generació d’imatges

Són moltes les persones que utilitzen diàriament la IA per generar imatges. Així que, des de LF Channel, vam fer un altre petit experiment en aquesta línia. Vam demanar a una IA generativa que creés la imatge d’una persona que lidera un equip en una gran empresa. A la pantalla va aparèixer un home. Després, vam sol·licitar la imatge d’una persona professional de la neteja. La intel·ligència artificial va mostrar una dona.

La IA no és neutral en la generació d’imatges; es basa en biaixos que ha après de tota la informació visual digital preexistent amb què ha estat entrenada, ja de per si desequilibrada i marcada per la desigualtat de gènere. I ara els reprodueix a escala global, milions de vegades al dia, presentant-los com si fossin la norma.

MachistIAdas

Aquests tres casos són només alguns exemples en què la intel·ligència artificial perpetua les desigualtats de gènere. Des de LF Channel hem llançat la campanya masclistIAdes, una sèrie de continguts en què, de la mà de les nostres professionals, visibilitzem i denunciem la desigualtat de gènere que reprodueix la intel·ligència artificial, en general, i la IA generativa en l’àmbit de la comunicació, en particular.

Perquè identificar-les és el primer pas per canviar-les.

Vols que t’ajudem a practicar una comunicació més inclusiva i sense biaixos? Contacta’ns i estarem encantades d’ajudar-te.

I això no afecta només les catàstrofes naturals o els esdeveniments públics. Les empreses s’enfronten exactament al mateix risc. El març de 2025, un director financer a Singapur va autoritzar una transferència de 499.000 $ durant una videotrucada amb el seu CFO i altres directius. Tot semblava normal fins que van descobrir que tots els participants en la trucada eren deepfakes, és a dir, falsificacions audiovisuals generades per intel·ligència artificial que imiten la veu i l’aparença de persones reals.

La pregunta davant situacions com aquestes, cada cop més freqüents, és on queda la veritat en un entorn on qualsevol pot fabricar contingut aparentment creïble en minuts. I com protegeixes la teva reputació quan la desinformació viatja més de pressa que els fets. La resposta es troba en un lloc que molts donen per mort: els mitjans de comunicació tradicionals. Però no com els coneixíem abans. El seu rol ha evolucionat de gatekeepers de la informació (els intermediaris que històricament controlaven l’accés i la distribució dels continguts) a verificadors essencials en un ecosistema on la credibilitat és l’actiu més escàs.

La crisi de confiança: quan tot sembla real però gairebé res ho és

Vivim una paradoxa informativa: mai no havíem tingut tant accés a informació i, al mateix temps, tanta incertesa sobre què és real i què no. Les eines d’IA permeten crear contingut visual, d’àudio i de text tan convincent que distingir l’autèntic del fabricat s’ha tornat gairebé impossible per a un ull no entrenat.

Les xarxes socials han democratitzat la creació de contingut, però també han eliminat els filtres editorials que històricament separaven la informació verificada dels rumors. Un influencer amb milions de seguidors pot compartir informació errònia sense conseqüències reals més enllà, potser, d’esborrar la publicació. No hi ha mecanismes de verificació previs, no hi ha responsabilitat editorial, no hi ha fact-checking institucional, és a dir, ningú que contrasti dades, fonts i afirmacions abans que el contingut arribi al públic.

Això no vol dir que les xarxes siguin l’enemic. Són eines extraordinàries per amplificar missatges, generar conversa i construir comunitat. Però la seva funció no és verificar, sinó amplificar. I aquí rau el problema quan la informació que s’amplifica és falsa.

Per què els mitjans tradicionals són el teu escut reputacional davant dels deepfakes

En aquest context caòtic, els mitjans de comunicació tradicionals s’han convertit en el tallafoc que separa la informació verificada del soroll digital. No per nostàlgia ni romanticisme professional, sinó per raons molt concretes que tenen un impacte directe en la protecció de la marca.

Verificació com a model de negoci, no com a extra

Els mitjans tradicionals arrisquen la seva credibilitat (i amb ella, el seu model de negoci) amb cada peça que publiquen. Un error greu o una informació falsa pot suposar la pèrdua d’audiència, anunciants, credibilitat institucional i, en casos extrems, demandes legals. Aquesta pressió enforteix els processos periodístics com la verificació de fonts, el contrast d’informació, les cadenes de responsabilitat editorial i el fact-checking com a part integral del procés.

Quan El País, RTVE o Bloomberg publiquen alguna cosa sobre la teva empresa, aquesta informació ha passat per múltiples filtres. Pot ser que no t’agradi el que diuen, però saps que han verificat abans de publicar. Aquesta comprovació institucional de la informació és el que converteix la cobertura mediàtica en un escut reputacional.

Transparència en la traçabilitat

Un altre avantatge clau dels mitjans verificats és la transparència sobre l’origen de la informació. En un article periodístic saps qui diu què, pots rastrejar les fonts, contrastar dades i verificar afirmacions. Les cites són atribuïdes, les dades tenen un origen identificable i existeix responsabilitat sobre cada afirmació.

Contrasta això amb l’opacitat de les xarxes socials, on la cadena d’amplificació d’un contingut és difusa. Qui ho va dir primer? D’on va sortir aquesta dada? Quins interessos té qui ho comparteix? Sovint, aquestes preguntes no tenen una resposta clara, cosa que dificulta enormement desmentir informació falsa de manera efectiva.

Conseqüències reals i rectificacions públiques

Els mitjans tradicionals responen davant reguladors, audiències organitzades, col·legis professionals i estàndards ètics de la professió. Quan cometen errors, i en cometen, tenen l’obligació de rectificar públicament, i aquestes rectificacions queden registrades i són fàcilment localitzables.

Les plataformes digitals i els creadors de contingut a les xarxes socials no tenen aquests mecanismes institucionalitzats. Una publicació s’esborra i desapareix sense deixar rastre, sense correcció pública i sense conseqüències clares. Aquesta diferència fonamental és el que fa que la correcció d’informació errònia als mitjans tradicionals tingui pes i credibilitat, mentre que a les xarxes socials sol ser insuficient.

Des de la trinxera: el que veiem després de 30 anys treballant amb mitjans

A LF Channel fa tres dècades que ajudem empreses a navegar per l’ecosistema mediàtic. Hem vist l’evolució completa: des del fax per enviar notes de premsa fins a estratègies omnicanal que integren mitjans tradicionals, digitals i xarxes socials. I si alguna cosa hem après és que els mitjans verificats continuen sent la peça central de qualsevol estratègia de comunicació seriosa.

Cas real: les decisions importants requereixen fonts fiables

Al sector educatiu treballem amb famílies que prenen una de les decisions més rellevants de les seves vides: triar on educar els seus fills. El nostre treball amb escoles internacionals ens ha mostrat un patró constant: les famílies descobreixen les diferents opcions educatives a les xarxes socials, però les validen als mitjans tradicionals abans de prendre la decisió final.

És a dir, poden conèixer un centre educatiu a través d’un post a Instagram o un anunci a Facebook, però abans de comprometre desenes de milers d’euros en educació, busquen cobertura editorial, opinions en mitjans especialitzats i rànquings publicats per fonts verificades per assegurar-ne la fiabilitat. La cobertura als mitjans actua com a segell de legitimitat que el contingut publicitari, per molt ben fet que estigui, no pot replicar.

L’ecosistema híbrid

La pregunta estratègica no és «mitjans tradicionals o xarxes socials?», sinó «com funcionen junts per protegir i construir reputació?».

Xarxes socials: velocitat i conversa

Les xarxes socials són extraordinàries per generar abast ràpid, crear conversa directa amb les audiències, provar missatges, construir comunitat i tenir presència constant. Són el canal on les marques s’humanitzen, on l’engagement és immediat i on pots reaccionar en temps real. Tanmateix, la seva funció no és verificar ni legitimar, sinó amplificar i conversar.

Mitjans tradicionals: credibilitat i verificació

Els mitjans tradicionals aporten allò que les xarxes no poden: credibilitat institucional, verificació rigorosa, permanència en el temps i legitimació. Una notícia o una menció a la teva empresa a RTVE o El Español té un pes reputacional que un post corporatiu a les xarxes socials mai tindrà. De la mateixa manera que una entrevista en un mitjà de referència posiciona de manera diferent que desenes de posts a LinkedIn.

Els mitjans de comunicació tradicionals són el canal on construeixes autoritat, on estableixes lideratge d’opinió i on la informació sobre la teva empresa queda registrada de manera permanent i accessible.

L’estratègia guanyadora: presència complementària

L’estratègia més efectiva integra ambdós ecosistemes amb rols complementaris. Les xarxes generen visibilitat i conversa constant. Els mitjans tradicionals legitimen i verifiquen. Junts creen una arquitectura reputacional molt més sòlida que qualsevol dels dos per separat.

Hem vist això funcionar una vegada darrere l’altra quan campanyes que neixen a les xarxes guanyen tracció i es consoliden quan els mitjans tradicionals les cobreixen. També a la inversa: investigacions periodístiques publicades en mitjans tradicionals que s’amplifiquen exponencialment quan les xarxes les recullen i comenten. El poder està en la sinergia, no en l’elecció binària.

Què significa això per a la teva estratègia de comunicació?

Si la reputació de la teva empresa importa (i espòiler: importa), no et pots permetre ignorar els mitjans de comunicació tradicionals. No es tracta de “sortir a les notícies” per vanitat corporativa, sinó de tenir una narrativa verificada sobre la teva marca abans que el buit informatiu l’ompli amb contingut no verificat o directament fals.

Prevenció abans que reacció

L’estratègia més efectiva contra la desinformació no és reactiva, sinó preventiva. Construir relacions sòlides amb mitjans verificats, posicionar portaveus com a fonts expertes i generar cobertura constant sobre temes rellevants crea un historial de credibilitat que actua com a protecció quan arriba informació falsa.

Si la primera vegada que els mitjans cobreixen informació sobre la teva empresa és durant una crisi, estàs jugant en mode difícil. Però si ja ets una font d’informació habitual, si els periodistes coneixen el teu treball i existeix un historial de transparència, la gestió de crisi és infinitament més manejable.

Quan la desinformació et toca de ple

Inevitablement, en algun moment circularà informació falsa o enganyosa sobre la teva empresa. Quan això passa, la teva millor eina de defensa és rectificar-la a través de mitjans verificats, no en comunicats corporatius publicats a la teva web que ningú llegeix. Tampoc publicant fils interminables a X explicant la veritat. La millor aliada contra la desinformació sobre la teva organització és la informació verificada, publicada per tercers creïbles, que estableix els fets de manera veraç.

Això només funciona si ja tens relacions de confiança amb mitjans i periodistes, si ets una font accessible i transparent, i si has construït credibilitat abans de necessitar-la.

B2B: on la verificació importa més

En comunicació B2B, on els stakeholders prenen decisions importants basades en informació, la verificació importa exponencialment més. Un comprador corporatiu que avalua proveïdors tecnològics, un inversor que analitza on col·locar capital o un consell que decideix amb quins partners treballar són alguns exemples de perfils que validen informació en fonts verificades abans de decidir.

Tenir presència constant en mitjans especialitzats del teu sector no és un “nice to have”, és arquitectura de confiança que influeix en decisions comercials.

Els mitjans tradicionals no s’estan morint, estan evolucionant

La narrativa de “la mort dels mitjans tradicionals” és, en si mateixa, clickbait. Els mitjans no s’estan morint; estan transformant la seva funció en un ecosistema informatiu més complex. De gatekeepers exclusius de la informació han passat a ser verificadors essencials en un mar de contingut no filtrat.

A LF Channel, fa 30 anys que ajudem empreses a navegar l’evolució constant de l’ecosistema mediàtic. Hem vist tecnologies arribar i transformar la manera com ens comuniquem. Però una cosa roman constant: la credibilitat es construeix amb fets verificables, comunicats per fonts fiables i avalats per processos rigorosos. Això no canvia amb la tecnologia; si de cas, es torna més valuós.

Vols saber com construir presència verificada que protegeixi la teva reputació abans que la desinformació tingui oportunitat? Parlem-ne.

Per a les empreses que pensen a organitzar esdeveniments, el repte ja no és només reduir el seu impacte ambiental, sinó demostrar amb dades i criteris verificables, que el que es comunica és real i no és una promesa buida, seguint les mateixes pràctiques que a l’hora de comunicar la sostenibilitat de la teva empresa.

El greenwashing és una pràctica enganyosa que apareix quan una marca diu ser “verda” sense ser-ho de veritat, comunicant accions sostenibles que, en la pràctica, són mínimes, irrellevants o ni tan sols existeixen. En l’àmbit dels esdeveniments corporatius, pot identificar-se amb missatges que asseguren que un esdeveniment és “carboni neutre” quan, en realitat, no ho és.

Diversos organismes, com la Unió Europea per mitjà de la seva Directiva (UE) 2024/825, relacionen el greenwashing amb aquesta bretxa entre el que una empresa compta sobre el seu impacte ambiental i la realitat, avisant que aquesta informació pot enganyar les persones assistents i distorsionar la competència entre empreses en aportar dades falses.

Per què el greenwashing perjudica el teu esdeveniment i a la teva companyia

En tractar-se d’una mala pràctica, el greenwashing pot convertir-se en un problema per a l’estratègia empresarial i influir negativament en el teu esdeveniment corporatiu. Alguns d’aquests perjudicis poden ser:

• Reputació en risc: quan es detecta que les afirmacions ambientals són exagerades o sense proves, es genera una pèrdua de credibilitat de la marca que afecta la seva reputació. L’honestedat i comptar amb un equip especialitzat en l’organització d’esdeveniments sostenibles són clau per a no aplicar pràctiques de greenwashing.
• Risc legal: les pràctiques de greenwashing poden arribar a implicar possibles sancions o l’obligació de rectificar comunicacions.

Com evitar el greenwashing en la comunicació d’esdeveniments

No caure en el greenwashing implica organitzar i comunicar el teu des de l’honestedat, aplicant el rigor, la coherència i la traçabilitat, de la mateixa manera que es comunica amb pràctiques com:

Comunicar missatges i afirmacions verídics

• Es recomana substituir missatges genèrics com “esdeveniment ecofriendly” per dades específiques: percentatge de residus reciclats, xifres sobre la reducció de consum energètic respecte a edicions anteriors o mesures concretes de mobilitat sostenible. Tot aportació numèrica suma sempre que sigui real. En esre punt, és important que totes les accions sostenibles presentades han de ser mesurables.
• Evitar termes absoluts com “100% sostenible” o “impacte zero” tret que puguin demostrar-se amb una metodologia reconeguda i auditada.

Aportar evidències i mètriques verificables

• Presentar de manera clara abans de l’esdeveniment els indicadors que es tindran en compte (petjada de carboni, consum d’aigua, reutilització de materials…) i mesurar-los de manera correcta.
• Secundar-se en certificacions, auditories externes o segells verificats explicant de manera transparent què avala cada reconeixement.

Aplicar la coherència entre discurs i accions

• Alinear el relat de sostenibilitat amb decisions clau a l’hora d’organitzar l’esdeveniment com són l’elecció de l’espai, el catering, el transport, els proveïdors i/o els regals corporatius.
• Evitar situacions contradictòries com per exemple contractar proveïdors que generin excés de residus, que no s’apliqui el reciclatge en l’espai, oferir marxandatge innecessari i d’un sol ús o servir aigua en ampolles de plàstic.

Necessites ajuda per a organitzar el teu esdeveniment corporatiu sostenible? Compta amb l’equip professional i especialitzat de LF Channel, consulta’ns sense compromís.